Trabelia Addiccions

El terme addicció és utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva. Alguns exemples d'addicció poden ser l'addicció a les drogues (drogoaddicció), als videojocs, al joc (ludopatia), al tabac (tabaquisme), a l'alcohol (alcoholisme), a l'ordinador, a la pornografia, al menjar, entre d'altres.En terminologia mèdica, una addicció és un estat en què el cos depèn d'una substància per a funcionar normalment, i desenvolupa una dependència física cap a aquesta, com en el cas de la drogoaddicció. Quan la droga o la substància de què algú depèn se li retira, això causa en el malalt una síndrome d'abstinència, que presenta un conjunt característic de símptomes. En el camp de la psicologia, unaaddicció no està associada necessàriament amb un ús abusiu d'una substància, ja que aquesta forma d'addicció es pot generar fins i tot seguint la medicació d'un tractament mèdic convencional, prescrit per un metge.

DISTINCIÓ ENTRE DEPENDÈNCIA I ADDICCIÓ
La distinció entre "dependència" i "addicció" és una preocupació actual dels investigadors.
La dependència és l'ús d'una substància per evitar elsefectes que tindria la seva carència. En aquest sentit els diabètics que han d'utilitzar insulina constitueixen un grup dependent. La dependència a substàncies psicoactives és l'ús de substàncies amb l'objecte d'evitar els efectes que provoca la seva suspensió (ús preventiu) o bé de disminuir els símptomes de la suspensió quan ja s'ha produït (ús pal·liatiu). Per exemple si utilitzem pastillesper dormir, pot ser que després per poder conciliar el son necessitem prendre aquesta pastilla i no puguem sense prendre-la.
TOLERÀNCIA I SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA
Les substàncies capaces de provocar dependència indueixen un fenomen anomenat "tolerància", que consisteix en la disminució dels efectes típics d'una substància quan s'usa de manera regular. És el fenomen habitual en els bevedors d'alcohol,que són capaços de tolerar grans quantitats d'alcohol quan fa anys que en consumeixen.
La síndrome d'abstinència és un fenomen agut que passa en interrompre el consum d'una substància en un subjecte que fa molt de temps que la fa servir de manera més o menys contínua, i és el conjunt de reaccions físiques o corporals que succeeixen quan una persona amb addicció a una substància (alcohol o begudesamb etanol, tabac o altres drogues) deixa de consumir-la. Cada substància té una síndrome d'abstinència característica. Tanmateix, no totes les substàncies addictives provoquen abstinència. Per exemple, la síndrome és intens (i greu) en el consum d'alcohol.
Aquesta síndrome també pot presentar-se en algunes patologies psicològiques com la dependència emocional, en què no es depèn d'una substànciao una droga, però sí d'un afecte desmesurat cap a una altra persona.
La tolerància i la síndrome d'abstinència són fenòmens reversibles. D'aquesta manera, en ser reversibles i tenir un tractament eficaç, dependència i abstinència en estricte rigor no representen un greu problema sanitari.

La sensació de benestar o plaer que produeix el consum d'algunes substàncies és provocada pertransformacions bioquímiques en el cervell, de tal manera que l'absència de consum provoca l'efecte contrari: malestar generat per la manca de químics que alleugin la tensió.
El plaer que provoca la substància a l'addicte és poc durador i segons transcorre el temps, el plaer és menor. Aquesta insensibilització progressiva s'anomena tolerància.
Si les drogues s'usen com una fugida de problemes que no se sabenresoldre, la probabilitat d'addicció és molt més alta que si és per motius lúdics. Encara que sempre hi ha, en major o menor mesura, algun tipus de risc.

TIPUS D'ADDICCIONS
Hi han distints tipus d'addiccions:
- DROGODEPENDÈNCIA. La drogodependència o drogoaddicció és un tipus d'addicció considerada com malaltia crònica, recurrent i tractable que consisteix en l'abús de drogues, sovint ocasiona...