Tractament del TLP Dialèctica-conductual

CAPÍTOL 20 – EL TRACTAMENT DEL TLP PER MITJÀ DE LA TERÀPIA DIALÈCTICA-CONDUCTUAL
En aquest trastorn apareixen afectades àrees fonamentals en les quals mostra una inestabilitat persistent, com són la cognició, l’afectivitat, l’activitat interpersonal i el control d’impulsos, i la qual provoca un gran malestar i patiment gairebé constant. El DSM-IV-TR parla d’un patró general d’inestabilitat enles relacions interpersonals, l’autoimatge, l’afectivitat i una notable impulsivitat. Carretegen problemes interpersonals, sentiments de culpabilitat, pels problemes d’autoimatge i identitat no existeix un funcionament estable, no creen un esquema integrat d’ells mateixos i tenen incertesa sobre la seva propia identitat. Semblen incapaços de dur la seva vida pel fet que es troben sempre en patronsextrems, no hi ha mai un punt entremig, la dicotomia cognitiva i emocional és el drama d’aquests pacients i és on s’ha de centrar la contextualització del trastorn i el tractament.
El TLP és comorbid amb trastorns de l’Eix II, però més amb els de l’Eix I, com són; trastorns de l’estat d’ànim, consum de substàncies, trastorns alimentaris, per estrés postraumàtic, TDAH, etc. Té una elevadaprevalença i cursa freqüentment amb conductes autolesives i d’intents de suïcidi (70-75%) i el suicïdi consumat (8-10%) dels casos. És un trastorn de difícil tractament, les fites terapèutiques són lentes, s’abandona el tractament o hi ha recaigudes, per això ara es troba en un procés d’estudi exhaustiu. Trobem un tractament cognitiu-conductual bastant eficient que és l’anomena’t Teràpia dialècticaconductual creada per la Dra. Marsha Linehan de la Universutat de Washington.

1. TEORIA DIALÈCTICA DEL TLP
Lineham proposa una aproximació biosocial, importància a la interacció de influències biològiques i de l’aprenentatge social. Reorganitza els criteris diagnòstics del DSM sobre el TLP per tal de determinar les àrees problemàtiques, les metes del tractament, que són:
- Disfunció emocional;molta dificultat per regular les emocions. Pateixen una alta reactivitat emocional, episodis depressius, irritabilitat, ira o ansietat. Reaccionen de forma intensa i és difícil tornar a la línea base emocional.
- Disfunció interpersonal; tenen relacions interpersonals caòtiques, intenses i canviants. Passen fàcilment de la idealització a l’odi. Els costa acabar relacions i fan el possible per evitarl’abandonament.
- Disfunció comportamental; impulsivitat i conductes suïcides, des d’autolesions on no posa en perill la pròpia vida, fins a intents greus de suïcidi. Molt relacionades amb la disfunció emocional, aliviar o acabar amb el patiment emocional.
- Disfunció cognitiva; patró dicotòmic de pensament. Idees i creences rígides i dicotòmiques (o amb mi o contra mi). Alteracions cognitivestransitòries, idees delirants o dissociació, de forma transitòria, resposta a l’estrés.
- Alteracions de la identitat; problemes d’autoimatge, sentiments de buit crònic, incertesa, davant l’autoconcepte, la identitat sexual, la imatge corporal.

La perspectiva dialèctica
Lineham a partir de l’experiència clínica amb TLP amb tècniques cognitiuconductual, observen que es necessari aplicartècniques com fer caure en l’absurd i centrar-nos en l’acceptació i no el canvi en aquests pacients amb juntament un estil terapèutic confortador i irreverent. El pacient i el terapeuta están als extrems d’un balanci i es connecten per una taula, s’han de moure els dos amunt-avall, dreta-esquerra per trobar un equilibri, en el qual el terapeuta a de moure’s cap al centre i no cap als extrems. Esbusca així integrar els dos pols oposats.
Té 3 característiques fonamentals les quals són fracassos en el cas dels pacients de TLP: el principi d’interrelació i globalitat; perspectiva sistèmica de la realitat, les parts de la realitat no es poden analitzar per separat sinó que es té en compte la relació de les parts amb el tot, són persones amb problemes de identitat, sentiments de buit, etc.,...