Traduccion Adrian Mole
Páginas: 4 (775 palabras)
Publicado: 12 de octubre de 2012
Sarcòfag funerari. Art etrusc. Període arcaic de l'art etrusc. Terra cuita policromada. Modelat. Segle VI aC (530-510 aC). 2,20 m de llarg i 1,41 m d'alt. Museu de la Vil·la Giulia de Roma. autordesconegut
La civilització etrusca, que es va desenvolupar en el centre de la península itàlica, va néixer a finals del segle VIII aC i va rebre influències gregues, concretament jòniques, queprocedien de l'Àsia Menor. Aquest tipus de sarcòfags representen el llit del difunt i suposen una gran novetat perquè substituïen els sarcòfags en forma d'arques o cofres. L'originalitat etrusca consisteix,entre altres coses, en l'aspecte religiós i en la concepció del trànsit cap al més enllà. El més enllà es considerava la vida vertadera, que calia afrontar sense por, i per a la qual caliapreparar-se. Per aquest motiu, l'art funerari etrusc va tenir un gran protagonisme: tombes, pintures murals decoratives (vegeu les Tombes dels lleons i dels lleopards), sarcòfags i urnes cineràries o canopis.
Es conserven dos sarcòfags procedents de la necròpoli de Cerveteri: un és a la Vil·la Giulia de Roma i l'altre, acabat de restaurar, és al Museu del Louvre de París.
L'ús de terra cuita enlloc de pedra permet a l'artista un modelat més ràpid i més espontani que es reflecteix en la vitalitat dels dos esposos i en els seus gestos expressius. Les superfícies llises aconseguides amb terracuita són simples i contribueixen a donar vitalitat a les figures.
Aquest grup escultòric, que es va modelar per posar a la tapa d'un sarcòfag, representa una parella d'esposos que reposa en unllit, adoptant una postura reclinada però rígida que prové de l'art oriental o del grec. La seva rigidesa només es veu alterada per la posició de les mans esteses de l'esposa, més dinàmiques, que haviende portar unes copes amb ungüents i perfums per oferir al marit. L'espòs, amb el tors nu, passa el braç dret per darrere del cap de l'esposa i li dirigeix una mirada tendra i serena.
En el...
La civilització etrusca, que es va desenvolupar en el centre de la península itàlica, va néixer a finals del segle VIII aC i va rebre influències gregues, concretament jòniques, queprocedien de l'Àsia Menor. Aquest tipus de sarcòfags representen el llit del difunt i suposen una gran novetat perquè substituïen els sarcòfags en forma d'arques o cofres. L'originalitat etrusca consisteix,entre altres coses, en l'aspecte religiós i en la concepció del trànsit cap al més enllà. El més enllà es considerava la vida vertadera, que calia afrontar sense por, i per a la qual caliapreparar-se. Per aquest motiu, l'art funerari etrusc va tenir un gran protagonisme: tombes, pintures murals decoratives (vegeu les Tombes dels lleons i dels lleopards), sarcòfags i urnes cineràries o canopis.
Es conserven dos sarcòfags procedents de la necròpoli de Cerveteri: un és a la Vil·la Giulia de Roma i l'altre, acabat de restaurar, és al Museu del Louvre de París.
L'ús de terra cuita enlloc de pedra permet a l'artista un modelat més ràpid i més espontani que es reflecteix en la vitalitat dels dos esposos i en els seus gestos expressius. Les superfícies llises aconseguides amb terracuita són simples i contribueixen a donar vitalitat a les figures.
Aquest grup escultòric, que es va modelar per posar a la tapa d'un sarcòfag, representa una parella d'esposos que reposa en unllit, adoptant una postura reclinada però rígida que prové de l'art oriental o del grec. La seva rigidesa només es veu alterada per la posició de les mans esteses de l'esposa, més dinàmiques, que haviende portar unes copes amb ungüents i perfums per oferir al marit. L'espòs, amb el tors nu, passa el braç dret per darrere del cap de l'esposa i li dirigeix una mirada tendra i serena.
En el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.