Tragèdia de Caldesa

JOSEP ROMEU I FIGUERAS

TRAGÈDIA DE CALDESA, DE JOAN
ROÍS DE CORELLA: UNA
APROXIMACIÓ TEXTUAL

(1) Bibliografia corelliana, a C. J. Wittlin, «Joan Roís
de Corella. Introducció a una
concordança de les seves obres»,
Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14
de setembre de 1991), I (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993),pp.
327-334.
(2) J. Carbonell, «Estudi
preliminar» a Joan Roís de
Corella, Obres completes, I:
Obra profana (València, Albatros Edicions, 1973, Clàssics
Albatros, 1), p. 33.
(3) J. J. Chiner Gimeno,
«Aportació a labiografiade Joan
Roís de Corella: noves dades
sobre el seu naixement i la seua
mort», Caplletra, núm. 15 (tardor, 1993), pp. 49-61.

Aquests papers han estat redactats aconseqüència de la pressió amistosa d'una
institució i de persones que m'hi han induït, a les quals no he sabut negar-me, de segur
que temeràriament. Perquè des de fa uns anys el tema ha estat àmpliament debatut i
enfocat dins paràmetres estrictes i en general fruitosos de teoria literària, amb mètodes
que han obert noves perspectives prou raonables.' Vull dir que la qüestió de la Tragèdia
deCaldesa, comunament enfocada amb sensibilitat i prou coherència, ha conegut
guanys interessants i en principi satisfactoris que fan de 1' obra una entitat acotada quant
a la seva exegesi i la complexitat dels continguts. Sembla que gairebé tot ja ha estat dit
o almenys suficientment escatit i definit. D' aquí prové que els judicis que formularé són
de naturalesa potser complementària, enintentar l'aproximació al cèlebre text en la
seva totalitat. Com ja ha estat dit, «de tota l'obra profana en prosa, fins de tota la seva
narrativa, la Tragèdia de Caldesa és la peça més reeixida» de Corella,2 de la biografia
del qual avui tenim noves precisions.3

El text
De l'obreta de Corella se n'han fetes diverses edicions des de Ramon Miquel i
Planas, sobre el manuscrit de Mayans (recordem,però, que n'hi ha una altra versió,

Caplletra 24 (Primavera 1998), pp. 81-92

JOSEP ROMEU I FIGUERAS

incompleta, al cançoner Jardinet d'orats). Per a la meva reproducció del text, tinc en
compte l'edició de Rico4 i segueixo la més assequible i recent de Badia,5 tot i que ha
sofert els efectes d'una impressió afectada d'alguns errors. Badia, altrament, intervingué en l'edició de Rico.L'edició de Badia, amb l'enumeració de paràgrafs, ben
variades correccions d'errors sobretot d'impremta i canvis de puntuació que proposo,
fa així:

Tragèdia de Caldesa
Tragèdia rahonant un cas afortunat que ab una dama li esdvench.
1. A tan alt grau l'estreni de ma dolor ateny que de present me dolch en algun temps
sia ver ma tristor finar pugua. En açò passe los infernats, que l'ésser tristme delita e só
content ma dolor eternament coldre. E, si a ma dolorida penssa alguna hora la mort se
presenta, refuse acceptar, per lo delit que la pèrdua de ma vida-m porta. Com, donchs,
serà causa de tanta dolor escriure' s pugua? Quin paper soferrà ésser tint de legea de tant
crim? Consentrà l'ayre que veu se conforme per a que tanta culpa clarament sia lesta?
Obra's l'infern, esperitsinmundes sobréïxcha; tornen los elements en la confusió
primera; mostren-se clar dels dampnats les penes, perquè lo món, en terror convertit,
alegria no cèlebre. Estiguen los rius [segurs] e los monts cuytats córreguen; bollint la
mar, los peixos a la rriba lançe; repose lo sol davall l'abitable terra; nunqua jamés en
nostra vista los seus daurats cabells estengua; n o s compten pus de l'any losdotze mesos
e sola una nit l'esdevenidor temps comprengua. Mas, per què vull ab larguea de
paraules encarir crim de tant sobreabundant legea, la qual, planament rahonada, feredat de tant espantable maravella ab si porta que és inpossible los hoynts sens gran
alteració les orelles a tan profanes paraules abandonen?
2. En la part del món a la qual encara de present de la gentil filla d'Agènor...