Tragèdia Grega

Les troianes

La tragèdia, coneguda com un gènere dramàtic relacionat amb el culte al déu Dionís, va néixer a Atenes. El tirà Pisístrat fou l’instaurador a Atenes d’aquest ritual en honor d’aquesta divinitat i li va dedicar uns festivals dramàtics anomenats grans Dionísies, que es celebraven a la primavera. Aquestes representacions de les obres del poetes tràgics i còmics duraven cinc dies.Cada tarda s’hi feia una comèdia, que anava precedida de concursos de ditirambes, els dos primers dies, i de tragèdies, els tres últims. Segons Aristòtil, la tragèdia va sorgir ‘dels que entonaven el ditirambe’, que era el cant ritual de Dionís. Els dansaires es disfressaven de bocs perquè creien que el déu es manifestava amb aquesta forma. Però, a poc a poc, el ditirambe dionisíac va a anar perdentel contingut religiós i va pendre un caràcter més profà. En els cants corals es va introduir la figura mítica de l’heroi, amb els valors ètics i emocionals propis d’aquests personatges. Tespis fou el primer que va introduir un actor, persona que responia davant el cor. També es av crear un pròleg, que donava a conèixer el tema als oients; un discurs, en què l’actor expressava diferents passatgesde la vida dels herois; i finalment, un diàleg entre el cor i l’actor, que va representar el pas decisiu per crear l’acció dramàtica. Els actors portaven màscares pintades amb exageració i coturns, per tal de que el públic els veiés millor; els membres del cor van deixar la disfressa de boc per adquirir forma humana. Tot i que el gènere dramàtic tenia un caràcter satíric amb Dionís, ben aviat el vaperdre i va adoptar un caràcter més seriós. La tragèdia va cercar en els herois de la mitologia els temes que provocaven l’emoció i la compassió de l’ésser humà.

Eurípides, autor de Les troianes, era un dels autors de teatre grec del 484 aC. Les notes bibliogràfiques sobre la vida d’aquest autor ens parlen d’un personatge solitari i d’actitud inconformista. De les noranta-dues obres que se liatribueixen, se n’han conservat divuit. Les obres d’aquest poeta tràgic van ser poc representades; només va aconseguir quatre èxits en vida. A més, va haver de patir les crítiques d’alguns dels poetes còmics, especialment per part d’Aristòfanes.

En l'obra Les troianes, Eurípides ens situa en l’últim dia de la guerra de Toia. Els grecs han vençut l’exèrcit troià i les dones troianes estan sentsortejades pels grecs. Tal i com s’estructurava la tragèdia grega clàssica l’obra comprenia cinc parts: el pròleg, el pàrode, l’episodi, l’estàsim i l’èxode. Per tant, Les troianes comença amb el pròleg, que era la part introductòria en la qual s’exposaven breument els fets i es presentaven els actors. Entre les tècniques de l'obra d'Eurípides, destaquen l'ús del pròleg per facilitar la comprencióde la tragèdia. En el pròleg de Les troianes, els fets son exposats per Poseidó, déu del mar. Aquest es lamenta per la desgràcia que ha passat a Troia, la qual ha estat vençuda i destruïda pels grecs. Poseidó està a favor dels troians: ‘he favorecido simepre esta ciudad’. Mentre que Atena i Hera estaven a favor dels grecs: ‘Y yo, vencido por Hera y por Atenea que derribaron juntas Troya’. Atenaque sempre havia estat a favor del bàndol grec, ara vol ajudar als troians, ja que han tret a Cassandra per la força del seu temple on sempre li rendia culte. És per això que Atena li assegura a Poseidó que no ajudarà els grecs a tornar a casa: ‘Anhelo ahora llenar de júbilo a los troyanos, mis anteriores enemigos, y que sea infortunada la vuelta del ejército aqueo’. Llavors li demana ajuda aPoseidó per tal que el vaixell aqueu s’enfonsi i morin tots. D’aquesta manera els grecs aprendran a respectar-la, és així com Atena ho veu: ‘Así respetaran los aqueos mis templos y venerarán a los demás dioses’. I més endavant, a l'Odissea veurem que la súplica d'Atena s'ha complert i que els grecs no aconsegueixen mai arribar a casa. L'únic que ho aconsegueix és Ulisses però al cap d'uns anys. El...