Transformaciones agrarias s xix

Transformacions agràries i expansió industrial en el segle XIX.
El segle XIX suposa l’inici d’una sèrie de canvis que intentaren modernitzar el país, fruit de la industrialització, que troba el seu lloc en aquesta època. La societat estamental, absolutista i rural obrí les portes d’un nou sistema d’administració de l’estat, lluny de les monarquies absolutistes, on els ciutadans es van anarequiparant-se en drets, així com de la creació d’un nou sistema econòmic, el capitalisme.
El creixement econòmic del país va ser lent respecte Europa, degut a la manca de recursos tecnològics a l’agricultura que no augmentaren la productivitat i un sector industrial que es desenvolupa a poques zones del país que no propiciaren l’activació del comerç, degut a la falta de recursos econòmics de lapoblació.
1. Les transformacions en l’agricultura
El sector de l’agricultura no sofrí un avanç important en quant a millores tècniques, la burgesia propietària de les terres no invertí diners per propiciar el seu desenvolupament.
L’intent d’una reforma al sector de l’agricultura lluny de l’organització de l’Antic Regim, esdevinguí en la reforma agrària, que tenia per propòsits activar el sectori obtenir el recursos econòmics suficients per a pagar el dèficit d’hisenda.
Algunes de les mesures importants foren la consolidació de la propietat privada per a poder donar pas a l’economia de mercat. Per a dur endavant aquest propòsits, els governs de l’època iniciaren un seguit de reformes entre les que s’inclou la desamortització de les terres de l’església i dels ajuntaments, ladesvinculació del títol i les terres on els nous propietaris pogueren vendre les seues terres i l’abolició dels senyorius i els drets jurisdiccional.
Entre els avantatges, una millora de la producció que originarà un creixement de la població i l’expansió de cultius com el blat posant fi a les importacions, així com la creació d’un mercat d’exportació de productes com la vinya, la dacsa entre altres, percontra les terres desamortitzades acabaren en mans de la burgesia, qui tenia el capital per comprar-les i no va invertir-ne molt en la seua modernització, a més els treballadors de les terres esdevingueren en arrendataris, molts veieren perillar la pèrdua de les terres que cultivaven, que era la seua font d’aliment en un sistema d’autoconsum.
2. Desenvolupament demogràfic
Al s. XIX lapoblació va augmentar degut a la desaparició d’algunes epidèmies, la millora de l’alimentació, però fou un creixement baix respecte Europa. La població augmenta a les zones de la perifèria i a la capital. El procés urbanitzador va ser limitat davant la falta de creació d’indústries que van frenar l’èxode rural, per això molts espanyols es van veure obligats a buscar treball a les colònies.
3. Inicisde la industrialització
La industrialització pròpia de països com Gran Bretanya, no va tindre lloc a Espanya, tan sols petits focus industrials com Catalunya s’equipararen a aquests països.
* Industria tèxtil
L’industria tèxtil catalana fou beneficiada per la liberalització del mercat que acaba amb les associacions gremials i la implantació del proteccionisme. Les millores tècniques i laimplantació de la màquina de vapor, originaren la baixada dels costos de producció i del preu de venda, però l’industria catalana va tindre que fer front a la manca de carbó per a fer funcionar les maquines com a causa una incipient industria s’instal·là a la vora dels rius per aprofitar els recursos hídrics.
* Industria siderúrgica
Amb el desenvolupament tèxtil, l’industria siderúrgica esdesenvolupa ja que es necessitava fabricar nous objectes, maquines entre altres. Els primers alts forns son originaris de Malaga que funcionaven amb carbó vegetal, més tard el descobriment de l’hulla a Asturies, provocarà un trasllat de l’industria siderúrgica cap aquestes regions. Però la seua plena consolidació s’inicià amb l’entrada del carbó de coc gal·lès, amb una alt poder calorífic que...