Transformacions agràries, expansió industrial, societat i moviments socials del segle XX
Páginas: 36 (8876 palabras)
Publicado: 25 de febrero de 2014
TREBALL D'HISTÒRIA
Transformacions agràries, expansió industrial, societat i moviments socials del segle XX
TEMA7: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL DEL SEGLE XX
1. Les transformacions de l'agricultura
1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra
Els governs liberals del segle XIX, especialment els progressites, partíen d'una novaconcepció jurídica dels drets de la propietat, que implicava la liquidació de les formes pròpies de l'Antic Règim i la consolidació de la propietat privada de la terra. En les seues decisions van influir els greus problemes agraris, la resistència dels llauraadors a seguir pagant els drets feudals i la necessitat que nous sectors accediren a la propietat i estigueren interessats en el preogrés i enla modernització agrària.
Aleshores es va emprendre una reforma agrària liberal, a través d'un conjunt de mesures, adoptades després que el 1836 els liberals pujaren al poder, i l'objectiu principal era alliberar la terra de les traves de l'Antic Règim al desenvolupamennt de la propietat privada i de l'economia de mercat. Les mesures principals van ser l'abolició dels senyorius i els dretsjurisdiccionals, la desvinculació de la propietat privada i la desamortització de terres a mans de l'Església i els ajuntaments.
També es realitzaren altra sèrie de mesures encaminades a donar llibertat als propietaris per a disposar de les seues terres i dels productes que n'obtenia.
1.2. Els efectes de la reforma agrària
L'abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals no va significarla pèrdua dels drets sobre la terra dels antics senyors. Molts llauradors aspiraven a poder accedir a la propietat de la terra que cultivaven, però la majoria dels tribunals van decidir a favor de la noblesa, i només en el cas que els llauradors tingueren contractes o documents indiscutibles els era adjudicada la propietat. Però la gran majoria es van convertir en arrendataris a assalariats d'unpropietari privat i el problema de les jornades es va fer més greu.
La desvinculació de la terra i la desamortització van permetre que milers de propietaris eixiren al mercat i van comportar una modificació profunda de la propietat territorial.
Però l'esperança del liberalisme progressista de que els mitjas i petits agricultors esdevingueren propietaris no es va aconseguir, ja que vancomprar terres aquells qui ja en tenien i els qui tenien recursos per adquirir-les, però una gran part dels nous propietaris estaven més interessats per aconseguir beneficis ràpids i rendes segures per a intervenir en la terra i dedicar-s'hi professionalment.
Encara que la desamortització no va complir les grans esperances va complir alguns dels seus objectius: finançar la guerra contra el carlisme,pal·liar la greu situació de la Hisenda Pública, fomentar la construcció del ferrocarril i posar una proporció considerable de terra de cultiu a mans d'individus que tenien més interés per augmentar la producció i comercialitzar-la als mercats per obtenir beneficis. Tots aquests fets milloraren el rendiment, més per l'expansió del cultiu que per la millora de les tècniques.
1.3.Els límits delmoviment agrari
La conseqüència més important de la reforma agrària va ser l'augment de la rompuda de terres fins i tot les no cultivades.
La major expansió de cultius es va produir en els cereals, el segon protagonista fou la vinya que es va convertir en un producte d'exportació. També es va estendre la dacsa i la creïlla. En canvi, la ramaderia ovina i la de la llana van patir un retrocésnotable i va augmentar la cabanya porcina.
Ara bé, l'augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un increment de la superfície cultivada i no per la modernització de tècniques de cultiu.
El lent augment de la productivitat, es pot atribuir a un marc natural poc favorable però sobretot a una estructura de propietat que no fomentava la millora tècnica.
Aquest és el cas de...
TREBALL D'HISTÒRIA
Transformacions agràries, expansió industrial, societat i moviments socials del segle XX
TEMA7: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL DEL SEGLE XX
1. Les transformacions de l'agricultura
1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra
Els governs liberals del segle XIX, especialment els progressites, partíen d'una novaconcepció jurídica dels drets de la propietat, que implicava la liquidació de les formes pròpies de l'Antic Règim i la consolidació de la propietat privada de la terra. En les seues decisions van influir els greus problemes agraris, la resistència dels llauraadors a seguir pagant els drets feudals i la necessitat que nous sectors accediren a la propietat i estigueren interessats en el preogrés i enla modernització agrària.
Aleshores es va emprendre una reforma agrària liberal, a través d'un conjunt de mesures, adoptades després que el 1836 els liberals pujaren al poder, i l'objectiu principal era alliberar la terra de les traves de l'Antic Règim al desenvolupamennt de la propietat privada i de l'economia de mercat. Les mesures principals van ser l'abolició dels senyorius i els dretsjurisdiccionals, la desvinculació de la propietat privada i la desamortització de terres a mans de l'Església i els ajuntaments.
També es realitzaren altra sèrie de mesures encaminades a donar llibertat als propietaris per a disposar de les seues terres i dels productes que n'obtenia.
1.2. Els efectes de la reforma agrària
L'abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals no va significarla pèrdua dels drets sobre la terra dels antics senyors. Molts llauradors aspiraven a poder accedir a la propietat de la terra que cultivaven, però la majoria dels tribunals van decidir a favor de la noblesa, i només en el cas que els llauradors tingueren contractes o documents indiscutibles els era adjudicada la propietat. Però la gran majoria es van convertir en arrendataris a assalariats d'unpropietari privat i el problema de les jornades es va fer més greu.
La desvinculació de la terra i la desamortització van permetre que milers de propietaris eixiren al mercat i van comportar una modificació profunda de la propietat territorial.
Però l'esperança del liberalisme progressista de que els mitjas i petits agricultors esdevingueren propietaris no es va aconseguir, ja que vancomprar terres aquells qui ja en tenien i els qui tenien recursos per adquirir-les, però una gran part dels nous propietaris estaven més interessats per aconseguir beneficis ràpids i rendes segures per a intervenir en la terra i dedicar-s'hi professionalment.
Encara que la desamortització no va complir les grans esperances va complir alguns dels seus objectius: finançar la guerra contra el carlisme,pal·liar la greu situació de la Hisenda Pública, fomentar la construcció del ferrocarril i posar una proporció considerable de terra de cultiu a mans d'individus que tenien més interés per augmentar la producció i comercialitzar-la als mercats per obtenir beneficis. Tots aquests fets milloraren el rendiment, més per l'expansió del cultiu que per la millora de les tècniques.
1.3.Els límits delmoviment agrari
La conseqüència més important de la reforma agrària va ser l'augment de la rompuda de terres fins i tot les no cultivades.
La major expansió de cultius es va produir en els cereals, el segon protagonista fou la vinya que es va convertir en un producte d'exportació. També es va estendre la dacsa i la creïlla. En canvi, la ramaderia ovina i la de la llana van patir un retrocésnotable i va augmentar la cabanya porcina.
Ara bé, l'augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un increment de la superfície cultivada i no per la modernització de tècniques de cultiu.
El lent augment de la productivitat, es pot atribuir a un marc natural poc favorable però sobretot a una estructura de propietat que no fomentava la millora tècnica.
Aquest és el cas de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.