Transformacions econòmiques s.XIX

1. Demografia
2. Canvis en l’agricultura
2.1. Les desamortitzacions
2.2. Els avenços en l’agricultura comercial

3. Les transformacions industrials
3.1. L’endarreriment en la indústria espanyola
3.2. El cas català: la indústria tèxtil
3.3. Indústria siderúrgica al País Basc
3.4. Altres activitats industrials i mineres

4. La creació del mercat comú espanyol
4.1. Comunicacions
4.2.La nova legislació mercantil
4.3. Unificació del sistema monetari
4.4. Unificació del sistema d’impostos

5. Economia catalana al s.XIX
5.1. El creixement demogràfic
5.2. Les transformacions agràries
5.3. La indústria no tèxtil

6. El moviment obrer
6.1. Condicions de vida
6.2. Els indicis del moviment obrer (1840-1868)
6.3. La divisió del moviment obrer en el Sexenni Revolucionari(1868-1874)

7. La nova ciutat burgesa

1. Demografia
Augment demogràfic a la major part d’Europa.
A Espanya alentiment de l’augment demogràfic degut a les guerres civils , el retard del país, les epidèmies..

2. Canvis en l’agricultura
Polítics il·lustrats modernitzar agricultura,no ho aconsegueixen a causa de:
Sistema de propietat de la terra (ens mans de la noblesa i l’Esglésiapràcticament) impedia arrancada econòmica a Espanya.
Imprescindible ua modernització de les eines del camp.
Terres dels nobles cultivades per arrendatàris (persones que signaven un contrcate de lloguer de les terres en qüestió, per tal de conrear-les i viure-hi).
Camperols molt pobres
Terres comunals propietats de cada municipi
Propietats de mans mortes terres de l’Església i dels municipisno es podien posar en venda, segons la llei.

2.1. Les desamortitzacions
Retsa d’Europa: canvis en l’estructura de la propietat de la terra gran expansió de la producció agrícola.
Eliminar tot lo relacionat amb el règim senyorial (poder d’origen medieval que exercia un noble o gran propietari (senyor) sobre una zona territorial).  eradicar les propietats de mans mortes.
Desamortitzacions(1836 i 1855) apropiació per part de l’Estat de gran part dels béns de l’Església i de les terres comunals dels municipis declarats béns nacionals i venuts a particulars o en subhasta pública.
Primera desamortització:
1836
Regnat de Maria Cristina
Mendizábal
Deute públic: préstec que demana l’Estat per aconseguir ingressos que equilibrin les despeses.

Segona desamortització:
1855Període del Bienni progressista
Madoz
Posa a la venta totes les terres cultivables.
Conseqüències:
Canvi de propietat
Inestabilitat i inseguretat de molts agricultors
Ampliació important de la superfície cultivada

2.2. Els avenços en l’agricultura comercial
Agricultura destinada a la comercialització
Vinya com a cultiu principal degut a la plaga de fil·loxera (paràsit present en els ceps ique els hi provoca la mort) viscuda a la resta d’Europa, sobretot amb gran impacte a les vinyes franceses.
Bon conreu cerealístic

3. Les transformacions industrials
3.1. L’endarreriment en la indústria espanyola
Catalunya producció tèxtil
P. Basc producció siderúrgica
Retard industrial:
1- Poca demanda de productes manufacturats per part de la societat espanyola.
2- Proteccionisme:doctrina econòmica, oposada al lliurecanvisme, que defensa l’economia de l’Estat protegint la producció de la indústria i l’agricultura pròpies envers la estrangera.

3.2. El cas català: la indústria tèxtil
Imprescindible per a una bona indústria tèxtil:
1- Existència de matèries primeres o fonts energètiques
2- Bona demanda de teixits

Catalunya:
Carbó i cotó s’havien d’importar
Mercatespanyol tenia poca capacitat de compra
Tot i així bona indústria tèxtil (sobretot cotonera) degut a l’avançament de l’economia catalana respecte la d’Espanya, juntament amb el proteccionisme aplicat pels governs liberals.
Farga: establiment on s’obtenia ferro per reducció mineral.
Adoberia: establiment on s’adobaven les pells o el cuir, és a dir, es tractaven per a una bona conservació....