Transformacions Economiques I Socials Al Primer Terc Del Segle XX

Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX.
1. L’evolució demogràfica.

1.1. La transició demogràfica.

L’inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat, deguda, sobretot, a la menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja i clavegueram, a la potabilitat de l’aigua i lahigiene dels aliments. L’esperança de vida en néixer va augmentar de 34’8 a 50 anys entre 1900 i 1930.
A conseqüència de la davallada de la mortalitat i del manteniment d’una natalitat alta, la població espanyola va créixer: l’any 1900 Espanya comptava amb 18’5 milions d’habitants, i l’any 1920 va arribar als 21’3 milions. A partir de la segona dècada del segle XX, es va anar produint un descensde la natalitat.
Catalunya va aprofundir el procés de transició demogràfica i va conèixer una davallada molt notable de la mortalitat. L’esperança de vida va passar de 45 anys al 1910 a 53’8 a 1930. Els habitants de Catalunya van augmentar d’1’8 a 2’8 milions, però no va estar motivat tan pel creixement vegetatiu com per una onada migratòria a la segona dècada del segle XX.

1.2. Els movimentsmigratoris.

Entre els anys 1900-1931, Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors, que van comportar una redistribució regional de la població. Madrid, Barcelona, els principals centres industrial en expansió, seguides per Bilbao i Sevilla, es van convertir en els pols d’atracció d’emigrants, que procedien de regions eminentment rurals com Castella, Múrcia, Aragó i les provínciesorientals d’Andalusia.
L’emigració a ultramar iniciada cap al 1880 va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuir notablement amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. La majoria dels emigrants eren homes joves, en edat productiva, que van salpar amb destinació a l’Amèrica Llatina.Les causes d'aquesta migració van ser la crisi economica i la millora de la navegació marítima.

1.3.Intensificació de la urbanització.

A causa del procés migratori, les ciutats grans com Madrid i Barcelona van créixer notablement, fins a superar el milió d’habitants l’any 1930. Altres ciutats van experimentar un augment de la població espectacular com a centres industrials o miners importants: Barakaldo i Sestao al País Basc; Mieres i Sama de Langreo a Astúries; Badalona, Sabadell i Terrassa aCatalunya.
En aquesta etapa, Barcelona es va transformar. La ciutat van créixer com a resultat de l’agregació d’alguns municipis del Pla de Barcelona pel decret de 1897 (Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu del Palomar, Sants i les Corts) i de la construcció de nous habitatges per acollir immigrants. Es van dur a terme una reestructuració interior amb l’oberturade la Via Laietana (1907), la construcció de xarxes de transport urbà modernes (tramvia, metro, ferrocarril del Vallès), l’ampliació de les comunicacions (port i aeroport) i la remodelació de Montjuïc arran de la Exposició Internacional del 1929.

2. Endarreriment agrari i conflictivitat camperola

2.1. La crisi agrària.

Amb una agricultura de cereals, oliveres i vinyers en terres de secà i ambuna ramaderia bàsicament ovina destinada a la producció de llana, Espanya va acusar molt la crisi cerealista.
La causa immediata de la crisi va ser l’arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, EUA, Canadà, Rússia).
La competència dels cereals estrangers va provocar una baixada dels preus, amb reducció dels ingressos i la caigudadels beneficis. La Liga Agraria, una associació de propietaris cerealístics, va actuar com a grup de pressió per aconseguir un aranzel protector.
La crisi cerealista va anar acompanyada d’una crisi de la viticultura, molt intensa a Catalunya. Cap a l’any 1879, la fil·loxera va travessar els Pirineus, i el 1910 ja s’havia estès per tot Catalunya i havia destruït centeners d’hectàrees de vinya.
La...