Transicion democratica

TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA.-1975-2000

20-11-1975.- Mort del dictador. S’inicia una transició endegada i preparada des d’abans, defensada per sectors reformistes del mateix règim i que té com a referent el príncep Joan Carles.
22.11.75 Proclamació del rei Joan Carles com a Rei d’Espanya. confirma a Arias Navarro com a Primer Ministre ,que, tot i l’aspecte, mantindrà una política immobilista,incapaç de dur a terme la democratització. Els seus membres més oberturistes són massa tímidament reformistes i actuen amb gran brutalitat per aturar les contínues mobilitzacions populars a les que també aturen les forces paramilitars com la” Triple A” o “Guerrilleros de Cristo Rey”.El 23 i 24 de febrer 2 estudiants moren defensant l’amnistia, el GRAPO segresta al G. Villaescusa (alt comandamentmilitar) i un grup d’extrema dreta assassina 5 advocats laboralistes al C/ Atocha de Madrid)
Per un altre banda “obliga” a Arias a anomenar a T. Fernández Miranda (preceptor del rei) com a Cap de les Corts i del Consell del Regne.
A Catalunya, al mes de febrer el rei visita Catalunya amb un tarannà conciliador oferint un organisme descentralitzador:“Consell general de Catalunya”, però l’Assemblea deCatalunya vol la recuperació de la Generalitat. La recuperació de la cultura catalana (el 24 d’abril es publica “l’Avui”)., es convoca una Marxa per la llibertat pels pobles i la “Diada”, semiconsentida, a S. Boi congrega 100.000 persones
Paral.lelament l’oposició propugna una ruptura democràtica i impulsa mobilitzacions reivindicatives (amnistia, llibertat, Estatut... )en un context d’intensaconflictivitat laboral (18.000vagues entre desembre del 75 i juny del 76). Preparen a l’hora alternatives unitàries de caràcter català: “Consell de les forces polítiques de Catalunya” i “Coordinación Democràtica” a la resta de l’Estat.

30 06.1976. Arias “dimiteix” i en el seu lloc puja Adolfo Suárez , que sembla tenir el recolçament monàrquic per conduir Espanya cap a la democràcia; laoposició, però, dubtarà del seu veritable interés al veure de quina manera es van anar fent les coses.
En primer lloc Suárez realitzarà una tímida amnistia, i en segon lloc elaborarà una llei de Reforma política, en la que es proclamà la democràcia i la sobirania popular i la constitució d’un Congrés i un Senat elegit per sufragi universal. La tramitació de la llei es va fer en un context difícil defortes concessions al bunker franquista, que aconseguirien garanties que no se’ls hi exigirien responsabilitats als implicats en el franquisme i que conservarien el seu estatus social i econòmic.
La llei (maniobres de Torcuato Fdez Miranda) va ser aprovada per les Corts Franquistes el 15 de XII de 1976 , la oposició abandonaries aleshores la perspectiva rupturista i acabaria per reconèixer lamonarquia com a forma d’Estat.

1.01.1977-06-19777: Legalització de partits (també el comunista!!!!
DRETA: A.P. (Fraga, López Rodó): conservadors
CENTRE: UCD: reformistes franquistes, liberals, democristians....: Suarez
ESQUERRA socialdemòcratPSOE. F. González, A. Guerra.
ESQUERRA NO SOVIÈTICA: PCE Carrillo, D. Ibarruri. Són els més clar bastió antifranquista durant la dictadura van antenirnuna tarannà “statlinista.”fins al 1968, després l’abandonen cap a postures moderades i democràtiques (“eurocomunisme”

ETAPA CENTRISTA
15.06.1977 Eleccions a Corts: victòria :UCD. (A Catalunya va guanyar l’esquerra del PSC i del PSUC),( el segon més votat el PSOE, el PCE només obté 10 diputats, mentre la dreta d’AP no té gaire representació, la resta de partits d’esquerra de diferents nomssocialistes acabaran desapareixent o integrant-se al PSOE)
Al Congrés, UCD, obté majoria relativa, però al Senat aboluta (4 senadors per província, n’hi ha moltes províncies agràries, incultes, religioses.... El nou govern realitzarà dues accions: 1 econòmica i un altre política

1.-PACTES DE LA MONCLOA 27.10-1977.
A partir de 1975 Espanya va patir greument l’impacta de la crisi iniciada al...