translation
“potser els somnis signifiquen que alguna cosa li pasarà” va dir el Williams “Potser hauria de viatjar a Londres i explicar-li a Perceval els somnis que he tingut”.
“No siguis estúpid! Al Perceval no li passarà res”, va die la Sra. Williams enfadada. “Estic cansada. Ara anem a dormir”
El matí següent el Williams estava encarapreocupat. No podía oblidar-se dels seus somnis. El Williams treballava en un bank. Va anar al bank i els hi va parlar als seus col:legues sobre els seus somnis.
“vull anar a Londres i explicar-li al Perceval que la seva vida és en perill”, va dir el Williams.
“No siguis ridícul. Ningú està planificant matar el primer ministre ge Gran Bretanya” va dir un col:lega. “res com això ha passat maiabans. No et preocupis sobre els teus somnis”
“spencer Perceval no et creurà” va dir un altre. “ es pensarà que estàs boig si li dius que estàs preocupat per ell”.
En Williams va escoltar la seva dona i els seus col•legues. Es va quedar a Cornwall i no va fer res amb els seus somnis.
La nit del 10 de maig, exactament una setmana després que el Williams tingués els seus somnis, Spencer Percevaltambé va tenir un somni. Va somniar que estava a la Cambra del Comuns. Estava caminant pel vestíbul quan un home amb un abric negre i botons daurats va córrer davant d’ell, va agafar una pistola de la seva butxaca i li va disparar.
Al matí següent, a l’esmorzar, en Perceval li va explicar la seva dona aquest somni. “potser el teu somni significa alguna cosa” va dir ella. “potser pasarà alguna cosadolenta. Estic preocupada. Si us plau no vagis a la Cambra dels Comuns avui”
“He de fer la meva feina. Hi ha un debat important a la Cambra dels Comuns aquesta tarda i hi participo”, en Perceval va contestar.
***** segueix però comença el castellà*********
“Papá, yo también estoy aterrorizado” gritó su hijo mayor “tu vida podría estar en peligro”.
“Por favor, quédate en casa papá” añadió suhijo pequeño
“Estáis siendo ridículos” dijo Perceval “ ¡Nadie quiere dispararme, es sólo un sueño! ¡No podéis creer en los sueños! ” Él se puso su abrigo azul y fue a la casa de Commons. Perceval no lo sabe, pero está cometiendo el error más grande de su vida.
A las cinco de esta tarde, Spencer Perceval salió de una de las habitaciones de la casa de Commons y fue dentro del vestíbulo. Habíamucha gente en el vestíbulo y él no vió al hombre alto con el abrigo negro de botones de oro. El hombre estaba esperando detrás de la puerta y viendo cuidadosamente a Perceval. Su nombre era John Bellingham. De repente Bellingham corrió hasta el primer ministro, cogió una pistola de su bolsillo, apuntó al corazón del primer ministro y le disparó.
“ ¡Crimen!, ayudarme por favor” gritó Perceval. Comoél dijo, puso su mano derecha en la cabeza y cayó al suelo.
Mucha gente en el edificio corría hacia Perceval. Ellos intentaban ayudarle pero murió antes que lo ayudaran.
“Cerrar la puerta, que no salga nadie” gritó alguien.
“¿Quién lo hizo?” se preguntaba la gente.
Bellingham no intentó escapar. “Lo hice yo. Soy un hombre desafortunado” respondió él. Él todavía sostenía el arma y no se resistiócuando un guardia lo arrestó. “El gobierno de Gran Bretaña me ha tratado terriblemente” continuó con una voz calmada “yo cogí la justicia por mi mano”
John Bellingham era un hombre inglés de la ciudad de Liverpool. Cuando él era joven y casado decidió abrir un negocio de exportación en Rusia. Desafortunadamente su negocio fracasó y consecuentemente él debía al gobierno de Rusia mucho dinero.Bellingham no pudo pagar el dinero y fue para la cárcel. El embajador británico intentó ayudar a Bellingham pero no pudo persuadir a los rusos de que lo liberaran y Bellingham pasó muchos meses en una prisión rusa.
Bellingham estaba enfadado. “El embajador británico no hizo suficiente para ayudarme” pensó él “¿por qué no hizo más?”.
Tan rápido como Bellingham salió de la prisión, el volvió a...
Regístrate para leer el documento completo.