transtorns d'estimuls

TRASTORN DE
CONTROL
D'IMPULSOS
Tomeu Garcia Bauzà
Miquel Bauzà Domenge

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ

DEFINICIÓ

EXEMPLE

TIPUS DE TRANSTORNS

TRANSTORN EXPLOSIU INTERMITENT

CLEPTOMANIA

PIROMANIA

TRICOTILOMANIA

BIBLIOGRAFIA


INTRODUCCIÓ

-Els trastorns del control d'impulsos és un
grup de trastorns d'etiologia
desconeguda que es caracteritzen per:
• -Accionsirresistibles: El subjecte no pot
resistir l'impuls o temptació de dur a
terme accions, encara que siguin
perilloses per a ell o els altres.
• -Abans de dur a terme l'acció hi ha un
augment de la tensió emocional
(activació emocional).
• -Durant l'acció: Sensació agradable,
alliberadora.
• -Després de l'acció poden penedir o
sentir-se culpables.

DEFINICIÓ
Dificultat per resistir unimpuls,
una motivació o una temptació
de dur a terme un acte
perjudicial per a la persona o per
als altres.
En la majoria dels trastorns,
l'individu percep una sensació de
tensió o activació interior abans
de cometre l'acte.
Després experimenta plaer,
gratificació o alliberament en el
moment de fer-ho.
Després de l'acte pot o no haver
penediment, autoreproches o
culpa.

EXEMPLE
•Un famós exemple on apareix el tractament
d'aquests trastorns és el programa que emet
cuatro anomenat " Hermano Mayor".

TIPUS D'AQUESTS TRASTORNS
1. Trastorn explosiu intermitent
2. Cleptomania
3. Piromania
4. Joc Patològic
5. Tricotilomaia
6. Trastorn del control dels impulsos no
especificat

TRASTORN EXPLOSIU
INTERMITENT
-Criteris diagnòstics.
Diversos episodis aïllats dedificultat per
controlar els impulsos agressius que
donen lloc a violència o destrucció de la
propietat.
El grau d'agressivitat durant els episodis és
desproporcionat respecte a la intensitat
de qualsevol estressant psicosocial
precipitant.
El diagnòstic s'estableix NOMÉS després
que hagin estat descartats altres
trastorns mentals que cursen amb
episodis de comportament agressiu
(trastornsque afecten. Antisocial i límit
de la personalitat, trastorn psicòtic,
episodi maníac, trastorn disocial o per
dèficit atencional amb hiperactivitat, o
per substàncies, etc.)

-Prevalència.
Prevalença en la població general: 1-5%
Prevalença d'en pacients psiquiàtrics: 6-7%
Seria el segon TCI més freqüent, sent
superat per les compres compulsives
80% dels casos correspon a homes
Edatde presentació: 14-18 anys

-Diagnòstic diferencial.
Els comportaments violents
poden ser explicats per una
varietat de condicions
mèdiques i psiquiàtriques

-Curs o evolució.

CRÒNIC
CURS O
EVOLUCIÓ

EPISÒDIC

-Teràpia.

El maneig agut de les conductes
agressives i violentes pot requerir l'ús
de contenció física, de neurolèptics i
benzodiazepines per via parenteral
El suporti maneig a llarg termini
preveu la TCC i la Farmacoteràpia

CLEPTOMANIA
-Criteris diagnòstics.
• Dificultad recurrente para controlar los
impulsos de robar objetos que no son
necesarios para el uso personal o por su
valor económico.
• Sensación de tensión creciente
inmediatamente antes de cometer el robo.
• Bienestar, gratificación o liberación en el
momento de cometer el robo.
• Elrobo no se comete por cólera o venganza
y no es en respuesta a una idea delirante o a
una alucinación.
• El robo no se explica por la presencia de un
trastorno disocial, un episodio maníaco o un
trastorno antisocial de la personalidad.
 

-Símptomes i trastorns associats.

Experimenten l'impuls de robar com egodistónico i són conscients que
es tracta d'un acte equivocat i sensesentit.

La persona tem ser arrestada i se sent deprimida o culpable dels
robatoris.

Els trastorns depressius majors, d'ansietat, de la conducta alimentària
(bulímia) i els trastorns de personalitat poden presentar cleptomania.

El trastorn crea problemes personals, professionals, familiars i legals.
-Prevalència.
És rara.
Menys del 5% dels robatoris de botigues.
Més freqüent en dones....