Trastorno obsesivo compulsivo
Páginas: 7 (1693 palabras)
Publicado: 10 de enero de 2014
TOC
1.- Nom de la malaltia.
2.- Què és?
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn que pertany al grup dels desordres de ansietat (com la agorafòbia, la fòbia social, etc). Considerat fins a fa alguns anys com una malaltia psiquiàtrica rara que no responia al tractament, actualment és reconegut com un problema comú que afecta al 2% de la població, és a dir, a més de120 milions de persones al món.
Els símptomes i la importància que implica el TOC poden presentar-se a qualsevol edat a partir dels 6 anys i poden produir una important discapacitat: la OMS ho inclou entre les 20 primeres malalties discapacitants amb una prevalença del 0,8% en els adults i del 0,25% en infants i adolescents, i entre les 5 malalties psiquiàtriques més discapacitants.
Estudisdemostren que gran part dels que pateixen de TOC presenten una intel·ligència per sobre de la mitjana, ja que la pròpia naturalesa de la malaltia precisa de patrons mentals complicats
4.- Símptomes:
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un síndrome psiquiàtric pertanyent al grup dels desordres d'ansietat caracteritzat per:
• Obsessions: són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrentsi persistents que són egodistónics, és a dir, que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó més aviat com pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com repugnants o sense sentit. El malalt realitza intents per ignorar-los o suprimir-los, de vegades sense aconseguir-ho.
• Compulsions: són conductes repetitives i aparentment finalistes, que es realitzen segonsdeterminades regles de forma estereotipada. La conducta no és un fi en si mateixa, sinó que està dissenyada per produir o evitar algun esdeveniment o situació futura. No obstant això, o bé l'activitat no es troba connectada de forma realista amb el que es pretén impedir o provocar o pot ser clarament excessiva. L'acte es realitza amb una sensació de compulsió subjectiva juntament amb un desig de resistirla compulsió, almenys inicialment. En general, l'individu reconeix la falta de sentit de la conducta (cosa que no sempre ocorre en nens petits) i no obté plaer en portar a terme aquesta activitat, encara que li procuri un alleugeriment de la seva tensió.
. Dins del TOC es poden diferenciar set tipus més comuns:
·Rentadors i netejadors: són persones a les que corquen obsessions relacionadesamb la contaminació a través de determinats objectes o situacions.
• Verificadors: són persones que inspeccionen de manera excessiva amb el propòsit d'evitar que ocorreguí una determinada catàstrofe.
• Repetidors: són aquells individus que s'obstinen en l'execució d'accions repetitives.
• Endresats: són persones que exigeixen que les coses que els envolten estiguin disposades d'acord ambdeterminades pautes rígides, incloent distribucions simètriques.
• Acumuladors: col·leccionen objectes insignificants, dels quals no se’n poden desprendre.
• Ritualitzadors mentals: acostumen a apel·lar a pensaments o imatges repetitius, cridant compulsions mentals, amb l'objecte de contrarestar la seva ansietat provocadora d'idees o imatges, que constitueixen les obsessions.
• Turmentats i obsessiuspurs: experimenten pensaments negatius reiterats, que resulten incontrolables i bastant pertorbadors. Tanmateix, a diferència dels que pateixen els altres tipus de TOC, no es lliuren a comportaments reiteratius de tipus físic, sinó ruminacions mentals.
• Sexuals: consisteix en pensaments sexuals recurrents, que inclouen sobretot un temor exagerat a ser homosexual
5.- Tractament:
a)Farmacològic.
El primer d'aquests psicofàrmacs específicament aprovat per al seu ús en el tractament del TOC va ser l'antidepressiu tricíclic clomipramina (Anafranil *).
Els psicofàrmacs de segona generació, que són els utilitzats avui en dia, es diuen Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina (ISRS). Alguns d'ells són fluoxetina (Prozac), fluvoxamina (Luvox, a Espanya la marca és...
1.- Nom de la malaltia.
2.- Què és?
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn que pertany al grup dels desordres de ansietat (com la agorafòbia, la fòbia social, etc). Considerat fins a fa alguns anys com una malaltia psiquiàtrica rara que no responia al tractament, actualment és reconegut com un problema comú que afecta al 2% de la població, és a dir, a més de120 milions de persones al món.
Els símptomes i la importància que implica el TOC poden presentar-se a qualsevol edat a partir dels 6 anys i poden produir una important discapacitat: la OMS ho inclou entre les 20 primeres malalties discapacitants amb una prevalença del 0,8% en els adults i del 0,25% en infants i adolescents, i entre les 5 malalties psiquiàtriques més discapacitants.
Estudisdemostren que gran part dels que pateixen de TOC presenten una intel·ligència per sobre de la mitjana, ja que la pròpia naturalesa de la malaltia precisa de patrons mentals complicats
4.- Símptomes:
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un síndrome psiquiàtric pertanyent al grup dels desordres d'ansietat caracteritzat per:
• Obsessions: són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrentsi persistents que són egodistónics, és a dir, que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó més aviat com pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com repugnants o sense sentit. El malalt realitza intents per ignorar-los o suprimir-los, de vegades sense aconseguir-ho.
• Compulsions: són conductes repetitives i aparentment finalistes, que es realitzen segonsdeterminades regles de forma estereotipada. La conducta no és un fi en si mateixa, sinó que està dissenyada per produir o evitar algun esdeveniment o situació futura. No obstant això, o bé l'activitat no es troba connectada de forma realista amb el que es pretén impedir o provocar o pot ser clarament excessiva. L'acte es realitza amb una sensació de compulsió subjectiva juntament amb un desig de resistirla compulsió, almenys inicialment. En general, l'individu reconeix la falta de sentit de la conducta (cosa que no sempre ocorre en nens petits) i no obté plaer en portar a terme aquesta activitat, encara que li procuri un alleugeriment de la seva tensió.
. Dins del TOC es poden diferenciar set tipus més comuns:
·Rentadors i netejadors: són persones a les que corquen obsessions relacionadesamb la contaminació a través de determinats objectes o situacions.
• Verificadors: són persones que inspeccionen de manera excessiva amb el propòsit d'evitar que ocorreguí una determinada catàstrofe.
• Repetidors: són aquells individus que s'obstinen en l'execució d'accions repetitives.
• Endresats: són persones que exigeixen que les coses que els envolten estiguin disposades d'acord ambdeterminades pautes rígides, incloent distribucions simètriques.
• Acumuladors: col·leccionen objectes insignificants, dels quals no se’n poden desprendre.
• Ritualitzadors mentals: acostumen a apel·lar a pensaments o imatges repetitius, cridant compulsions mentals, amb l'objecte de contrarestar la seva ansietat provocadora d'idees o imatges, que constitueixen les obsessions.
• Turmentats i obsessiuspurs: experimenten pensaments negatius reiterats, que resulten incontrolables i bastant pertorbadors. Tanmateix, a diferència dels que pateixen els altres tipus de TOC, no es lliuren a comportaments reiteratius de tipus físic, sinó ruminacions mentals.
• Sexuals: consisteix en pensaments sexuals recurrents, que inclouen sobretot un temor exagerat a ser homosexual
5.- Tractament:
a)Farmacològic.
El primer d'aquests psicofàrmacs específicament aprovat per al seu ús en el tractament del TOC va ser l'antidepressiu tricíclic clomipramina (Anafranil *).
Els psicofàrmacs de segona generació, que són els utilitzats avui en dia, es diuen Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina (ISRS). Alguns d'ells són fluoxetina (Prozac), fluvoxamina (Luvox, a Espanya la marca és...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.