Trastorns De Llenguatge

Els trastorns en llenguatge

La diagnosi i la seva problemàtica
A les escoles infantil i la resta de serveis d’atenció a la infància es formulen diverses preguntes com; quan hi ha un trastorn?, de quina natura és?, quina gravetat té? Com i quan es pot intervenir?...etc, per veure el paper que tenen els educadors infantils en la detecció i l’enfocament de possibles problemes dels infants.Plantejar la diagnosi d’un trastorn del llenguatges és realitzar un historial de l’evolució de l’infant, per això dins les escoles infantils és aconsellable que consti i s’elabori aquest historial.
Les qüestions més delicades es plantegen quan l’eventualitat del trastorn es planteja tardanament por significar que o bé el trastorn existia des de l’inici però no va ser detectat, o que se sospitava del’existència dels trastorn des de l’inici, però no es va creure convinent intervenir.
Un retard notori en l’aparició de les primeres paraules, amb poc interès per l’expressió, l’intercanvi vocal i verbal, així com una escassa comprensió verbal, són sovint, els primers senyals d’un retard en el llenguatge ( J.Darley i M. Wintz).
Categories de trastorns en el llenguatge
Quan l’etapa dediagnòstic no es limita a l’emissió d’un inventari realitzat en un temps i es té en compte la dimensió temporal:
*Regressions: consisteixen en la reaparició de comportaments que pertanyen a estadis anteriors de desenvolupament. De vegades les regressions són transitòries, per exemple, quan un infant fràgil se sent insegur, torna a conductes verbals anteriors que signifiquen un model de comunicacióprivilegiat. Són representatius casos com l’existència d’un trauma, el naixement d’una germaneta, una malaltia, etc.
*Retards: es basen en la no-adquisició de determinats aspectes del llenguatge a una edat cronològica donada. De vegades el retard es presenta des d’un moment determinat, quan anteriorment no s’havia presentat cap símptoma anormal.
Cal diferenciar si es tracta d un retard simple o bé d’unretard persistent (disfàsia), ja que si es aquest últim requereix el tractament d’un especialista.
*Trastorns adquirits: tracta de l’aparició més o menys sobtada de conductes verbals anormals que no poden assimilar-se a una regressió o a un retard. Aquests trastorns indiquen la presència d’una situació patològica subjacent.
És important examinar el conjunt de la història mèdica, psicològica osocial, que incideixen de manera pluridisciplinària en el fenomen lingüístic de l’infant.
Molts dels trastorns d’aquesta mena són recuperables i de solució ràpida.
La intervenció precoç
Detectar de forma precoç un trastorn permet prevenir les reaccions inadequades del medi i permetre a l’infant iniciar la reeducació abans que desenvolupi una llarga història de fracassos escolars i queconsolidi uns comportaments inadequats.
L’educador/a infantil resultarà clau per detectar un trastorn des del principi.
Trastorns específics en l’adquisició del llenguatge

Són diversos els trastorn que poden afectar l’adquisició i la competència del llenguatge:
Dislàlies
És un trastorn d’articulació dels fonemes, ja sigui per absència o alteració d’alguns sons concrets, o per la substitució d’unsper uns altres. Només si persisteixen més enllà dels anys s’han de considerar patològiques. L’única norma que s’ha de seguir amb un infant abans d’aquesta edat és parlar-li clarament, repetint de manera correcta les paraules que ell pronunciï malament i evitant parlar-li en llenguatge infantil.
* Alteracions més freqüents:
* Substitució: és l’error d’articulació en què un fonema sesubstitueix per un altre (/cadida/ en comptes de cadira)
* Omissió: s’omet el fonema que no es pot articular (/poblema/ en comptes de problema.
* Distorsió: l’emissió del so és incorrecta, però sense substituir-lo per cap altre so (/drosa/en comptes de rosa)
* Inserció: consisteix a intercalar al costat del so que no es pot articular un altre que correspon a la paraula (/arratolí/ en...