Trastorns del llenguatge (paràlisis cerebral)


TRASTORNS DEL LLENGUATGE
PARÀLISI CEREBRAL
ÍNDEX
Introducció
Trastorns del llenguatge
Categorització dels trastorns:
Regressions
Retards
Trastorns adquirits del llenguatge. Afàsies.
Els trastorns:
Dislàlia
Disglòssia
Disàrtria
Trastorns de ressonància
Trastorns del ritme i fluïdesa de la parla
Trastorns de la veu
Trastorns de la pronuncia
Paràlisi cerebral:
Què és.Característiques
Classificacions
Trastorns del llenguatge més habituals
Tractaments generals
Reeducació de la comunicació
Ajudes tècniques
Web grafia
Annexos:
Exemple d’activitat
Ajuts tècnics

INTRODUCCIÓ
El llenguatge:
Abans de parlar sobre el que són els trastorns del llenguatge, definim breument què és el llenguatge.
El llenguatge és la facultat humana de poder comunicar els propispensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell. Es tracta d’un sistema de comunicació molt més desenvolupat que els d’altres espècies animals, alhora fisiològic i psíquic, que pertany tant al domini individual com al social i que ens capacita per a abstraure , conceptualitzar i comunicar.
Segons Ferdinand Saussure, elllenguatge es compon de llengua (un conjunt de signes lingüístics que serveix als membres d'una comunitat de parlants per a comunicar-se es a dir, el idioma) i de parla (acte individual i voluntari en el qual a través d'actes de fonacions i escriptura, el parlant utilitza la llengua per a comunicar-se ).
En el seu origen el terme llenguatge té un sentit molt restringit. Equival a l'expressió delpensament mitjançant la paraula, però és habitual ampliar el concepte fins identificar-lo amb el terme codi. Parlarem aleshores de diferents llenguatges en funció de diferents codis.
Això ens permet distingir entre llenguatges verbals – els que fan servir la paraula oral o escrita- i els no verbals - els que fan servir altres codis.
El llenguatge verbal ens permet organitzar i conceptualitzar elpensament. Aprenem en la mesura que verbalitzem. Assimilem un concepte en la mesura que adquirim una paraula per definir-lo.
ELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE
Un trastorn del llenguatge es defineix com el deteriorament o el desenvolupament deficient de la comprensió i/o expressió d’un sistema de símbols parlats, escrits o altres (incloent aspectes referits no només a la fonètica i la fonologia, sinótambé a la morfologia, la sintaxi, la semàntica i/o la pragmàtica).
Els trastorns poden afectar també a nivell intel·lectual i de personalitat, interferint en el progrés integral de l’individu i en la seva relació amb el seu entorn, donat que el llenguatge està directament lligat al pensament i al seu desenvolupament.
També és aquella dificultat del funcionament lingüístic que es troba enaquelles persones sense afectacions neurològiques o sensorials observables amb una intel·ligència no verbal dintre dels límits de la normalitat.

Els trastorns del llenguatge es classifiquen en:
A. Primaris
a. Adquirits: Afàsies
Es produeixen a causa d’un problema sobrevingut, un cop el llenguatge ja estava consolidat. Una lesió neurològica localitzada a l’hemisferi esquerre és la que genera eltrastorn. Segons la zona afectada, l’afàsia rebrà un nom o un altre.
b. Evolutius o del desenvolupament: retards moderats del llenguatge, audiomutisme i disfàsies.
B. Secundaris
a. Quan parlem de trastorns de la parla i del llenguatge de tipus secundari, ens referim a que hi ha un tipus de trastorns del llenguatge que no tenen a veure amb dificultats específiques del propi llenguatge, sinó quesón conseqüència d'altres alteracions en l'esfera cognitiva i afectiva.

CATEGORITZACIÓ DELS TRANSTORNS
REGRESSIONS:
Mecanismes de defensa que consisteixen en retornar a períodes anteriors de desenvolupament o/a comportaments antics que eren més satisfactoris.
Mecanisme per el qual l’individu s’enfronta a conflictes emocionals hi ha amenaces d’origen intern o extern a traves de la...