Trastorns Generalizats Desenvolupament

SÍNDROME D’ASPERGER
Definició: La síndrome d’Asperger és un trastorn de desenvolupament cerebral que provoca una alteració neurobiologia en el processament d’informació. Les persones que pateixen aquest trastorn són físicament normals, són intel·ligents, fins i tot poden estar per sobre de la mitja, i no tenen cap retràs. El que els caracteritza és que tenen problemes alhora de relacionar-seamb la gent, presenten comportaments estranys i alhora de comunicar-se el llenguatge es nota alterat.
Símptomes:
* Trastorn qualitatiu de la relació: incapacitat de relacionar-se amb iguals, falta de sensibilitat als senyals socials, alteracions de les pautes de relació expressiva no verbal, falta de reciprocitat emocional, limitació en la capacitat d’adaptar les conductes socials alscontextos de relació i dificultats per a comprendre intencions alienes i dobles intencions.
* Inflexibilitat mental i comportamental: interès absorbent i excessiu per certs continguts, rituals, actituds perfeccionistes extremes que donen lloc a lentitud, preocupació per parts d’objectes...
* Problemes de parla i de llenguatge: retard en l’adquisició del llenguatge, dificultats per a interpretarenunciats literals o amb doble sentit, problemes per a saber de què conversar amb altres persones...
* Alteració de l’expressió emocional i motora: limitacions i anomalies en l’ús de gestos, expressió corporal maldestra, malaptesa motora en exàmens neuropsicologies...
* Capacitat normal d’intel·ligència “impersonal”: sovint habilitats especials en àrees restringides.
Causes del trastorn:En molt casos no hi ha cap causa identificable, però es molt probable que sigui per factors genètics. Moltes vegades és el pare qui transmet la síndrome encara que també es poden veure influenciats altres parents pròxims.
Tractament: No hi ha cap fàrmac per tractar la Síndrome d’Asperger, però si que es tracten els seus símptomes amb psicofàrmacs. Primer de tot cal tenir en compte lescaracterístiques pròpies de cada pacient i la seva edat. A continuació s’introdueixen en dosis molt baixes i progressivament per tal de veure la seva reacció. Cal tenir present que mai s’ha de mantenir una medicació si no dóna cap resposta positiva.
Aquest tractament pot causar diversos símptomes com: l’epilèpsia, TDH, trastorn de conducta, depressió, ansietat, tics, símptomes obsessius i trastorn delSomni.
També hi ha uns altres productes alternatius que són els anomenats “naturals” com el zinc, el ferro, el magnesi... que no estan regulats pels controls sanitaris , però tampoc mostren cap resposta terapèutica específica per a la síndrome.
RETARD DE DESENVOLUPAMENT INTRAUTERÍ
Definició: És un retard del creixement del fetus en relació al temps de gestació. Aquest retard pot ser simètric iafectar alhora a tot el desenvolupament fetal, o pot ser asimètric i produir un retard en el desenvolupament d’algunes parts.
Símptomes: Es detecta que hi ha un retard de desenvolupament intrauterí quan hi ha una manca d’increment en l’altura uterina i de la circumferència abdominal. També la mare es pot adonar que el seu volum no està creixent, a més el seu pes no augmenta o fins i tot decreix.També es pot observar a través de les ecografies, del diàmetre biparietal...
Causes:
* Composició inadequada de la sang materna: aquesta causa es present sobretot en països en vies de desenvolupament . També és degut a la hipòxia i al tabac, aquest últim fa que augmenti els nivells de monòxid de carboni en el fetus.
* Reducció del flux uteroplacentari: amb la gestació tenen un componentde vasculopatia generalitzada que afecta els vasos uterins. També succeeix amb les persones que tenen malformacions vasculars o uterines.
* Transport transplacentari alterat: les causes que el provoquen són les mateixes que les anteriors, però també pot ser a alteracions en el sistema immunitari que produexien anomalies en els vasos de les vellositats que pateixen trombosi i impedeix un...