Trastorns hematologics

Cures infermeres a la persona amb trastorns hematològics
Sèrie vermella

1. Record fisiopatològic

Els eritròcits són les cèl·lules sanguínies que contenen hemoglobina, molècula encarregada del transport d’O2 i CO2 a la sang.
L’eritropoesi és el procés de formació de nous eritròcits. L’eritrocatèresi és el procés de destrucció d’eritròcits. En condicions normals existeix un equilibri entrela producció i la destrucció d’eritròcits. Si es trenca aquest equilibri cap algun dels dos costats té lloc la patologia eritrocitària.
Una disminució en el nombre d’eritròcits i/o d’hemoglobina comporta una oxigenació inadequada dels teixits, fet que es manifestarà amb una simptomatologia concreta.

Anèmia.
L’anèmia és la disminució de la massa eritrocitària i de la concentraciód’hemoglobina circulant a l’organisme, per sota dels límits considerats normals per a una persona.
Segons els criteris establerts per la OMS, aquests límits són:
Hb < 13 g/dl en l’home adult.
Hb < 12 g/dl en la dona adulta (menor concentració d’Hb degut a la menstruació).
Hb < 11 g/dl en la dona embarassada (el fetus consumeix part de l’Hb de la mare).
Descens brusc o gradual de 2 g/dl.
En eldiagnòstic d’anèmia hi ha altres factors que cal considerar:
Edat i sexe.
Condicions ambientals, com l’altitud.
L’estat fisiològic de la persona: segons si es tracta d’un neonat, si es troba en la pubertat, si està en situació d’embaràs, etc.

Les anèmies es classifiquen, segons el tamany dels hematies i la seva etiopatogènia, en:
a) Anèmies microcítiques (Volum corpuscular mig, VCM100):
Degut aun dèficit d’àcid fòlic o vitamina B12
Per hipotiroïdisme.
Per enolisme i/o malaltia hepàtica.

Cal tenir en compte que l’anèmia és indicativa d’algun problema subjacent. Així doncs, a més de tractar l’anèmia específicament, cal trobar la causa per la qual s’està produïnt.

Les manifestacions clíniques de l’anèmia són degudes a l’hipòxia cel·lular, que es presenta juntament amb unsmecanismes de compensació que posa en marxa l’organisme.

La síndrome anèmica es caracteritza per:
Palidesa cutània i de les mucoses (molt evident en la conjuntiva ocular).
Manifestacions neurològiques: astenia, cefalea, vertígen, manca de concentració i de memòria, trastorns de la son, irritabilitat.
Manifestacions cardiovasculars: intolerància a l’esforç, taquicàrdies/arítmies, dolor anginós,alteracions de la tensió arterial.
Manifestacions musculars: laxitud, debilitat muscular.
Manifestacions digestives: inapetència, anorèxia, dispèpsia, nàusees.
Altres: dispnea, amenorrea, edemes mal·leolars deguts a insuficiència cardíaca del cor esquerre.
Tota la simptomatologia variarà segons la intensitat i la rapidesa d’instauració de l’anèmia.

Síndrome hemorràgica aguda.
La síndromehemorràgica aguda fa referència al conjunt de signes i símptomes causats per la sortida de sang de l’espai vascular.
Les manifestacions que tenen lloc quan es produeix la sortida de sang depenen de:
La quantitat i rapidesa en què té lloc la pèrdua de sang, de manera que es pot diferenciar entre:
Síndrome hemorràgica aguda.
Síndrome hemorràgica crònica.

La localització de la pèrduasanguínia:
Hemorràgia externa: degut a una ferida, un traumatisme, etc.
Hemorràgia interna: té lloc en una cavitat natural no exterioritzada (pericardi, cervell, peritoneu) o en una cavitat neoformada (hematoma, epistaxi, rectorràgia, etc.).

Segons on es produeixi la pèrdua de sang aquesta cursarà amb manifestacions diferents: neurològiques (pèrdua de visió, afàsia, disfàsia, hemiplejia, etc.),cardíaques (dolor toràcic), respiratòries (dispnea), etc.
Les manifestacions de la síndrome hemorràgica aguda són degudes a l’hipovolèmia, que es presenten juntament amb els mecanismes compensatoris que posa en marxa l’organisme per tractar d’evitar la mala perfusió dels teixits:

Si la pèrdua de sang és del 15% (750 ml) s’intenta compensar amb un augment de la freqüència cardíaca: el...