Trastorns visuals

Transtorns Visuals
1. Deficiències Visuals
1.1 La importancia de la visió
La visió és el sentit que ens proporciona el 80% de la informació que rebem del medi.
Aquesta informació arriba al còrtex a través d’un mecanisme format per l’aparell visual que comprèn l’ull, les vies nervioses de conducció i els centres nerviosos corticals i subcorticals.
La manca de visió provoca que larepresentació de la realitat que tenen les persones amb aquesta deficiència sigui molt diferent de la que tenen les persones vidents.
Els sentits funcionen per sinestèsia, és a dir, en dues o més modalitats lligades:
gust-vista, oïda-vista, gust-olfacte.
L’oïda és l’únic sentit que pot informar sobre les distàncies.
L’olfacte proporcionarà dades per l’orientació espacial.
El gust s’utilitza perdiscriminar objectes petits que no poden ser apreciats amb els dits. A través de la llengua i les comissures interlabials podem saber la forma, la textura i grandària de l’objecte.
En el sentit del tacte trobem diferents percepcions:
Hàptica: procés perceptiu actiu es produeix quan s’explora algun objecte, sovint amb les mans.
Tàctil: procés perceptiu passiu que es dóna quan el subjecte éstocat de forma passiva.
1.2 La deficiència visual
El llenguatge serà el principal instrument que permetrà conèixer i aprendre a manipular mentalment la realitat que els envolta.
És una alteració permanent en els ulls , les vies de conducció de l’impuls visual o en el còrtex cerebral, que produeix una disminució en la capacitat de visió. Pot anar des de la ceguesa total fins a alteracions lleus.Fa referència a persones que amb una correcta correcció podrien veure o distingir objectes a curta distància, és a dir, conserven restes de visó útils per la vida diària.
La ceguesa és la privació de la sensació visual i del sentit de la vista. Ens referim a aquelles persones que no veuen res o que només tenen una lleugera percepció de la llum.
Hem de tenir en compte dos paràmetres:Agudesa visual: és la capacitat de percebre la figura i la forma dels
objectes i la seva valoració es fa a través dels optotipus i es mesura cada ull per separat.
Camp Visual: és la porció de l’espai o àrea visual que l’ull pot percebre quan la persona manté la mirada fixa. La sensibilitat visual és més gran en la part central , que es correspon amb la fòvea i va disminuint a mesura que es desplaçacap a zones més allunyades.
1.3 Graus de deficiència visual
Tant la ceguesa com la deficiència visual presenten diferents graus:
1) Ceguesa total o en sentit estricte: No conserven ni el 10% de residu visual. És la inexistència absoluta de visó. No poden veure la llum ni cap imatge.
2) Ceguesa Parcial: residus visuals entre el 10 i el 20%. Tenen restes visuals que els permeten orientar-sea la llum i poden percebre masses, fet que els facilita la deambulació autònoma i conèixer el món exterior. La visió de la vora no és útil per fer tasques escolars ni laborals.
3) Hipovisió profunda: residu del 20%. Els volums es perceben més ben definits i els colors nítids. La visió de la vora permet l’escolarització fen servir lectoescriptura. Les adaptacions no els permeten agafar unagran velocitat funcional.
4) Debilitat visual: superior al 30%. Permet l’escolarització, tot i que, potser necessitin adaptar material.
1.4 Patologies i etiologia de les deficiències visuals
Les causes de les deficiències són diverses en funció del procés que es vegi implicat.
El moment d’aparició és molt important, ja que, d’això dependrà l’experiència visual que hagi pogut adquirir abansde la lesió. Podem establir la següent classificació:




L’ambliopia es caracteritza per la disminució de l’agudesa visual sense que hi hagi cap lesió orgànica. Es coneix com “ull gandul”, per contra, l’altre s’anomena “ ull dominant”. S’aprecia quan hi ha una diferència de visió molt notable entre els dos ulls. Es pot detectar cap als 3 o 4 anys. Després dels 8 o 10 es considera...