Treball Austries

TREBALL ÀUSTRIES
Carles I
Carles I (1500-1558) va ser rei d’Espanya del 1516-1556, va ser el primer que va unir les corones de Castella, Aragó i Navarra. Va ser proclamat emperador del Sacre imperi Romanogermànic (1520-1558) amb el nom de Carles V. Era fill de Joana I de Castella i Felip el Bell.
Carles I va heretar un territori immens: del seu pare Felip va rebre els Països Baixos, Luxemburgi el Franc Comtat; de la seva mare va rebre la corona de Castella( Canàries, Nord d’Àfrica i Amèrica); del seu avi Ferran d’Aragó va rebre a corona d’Aragó( Sardenya, Nàpols i Sicília.; i del seu padrí patern Maximilià I va rebre Àustria i el dret del tron imperial. Carles I va conquerir Milà.
Política interior.
Els conflictes entre la monarquia i els grups polítics i socials dels regneshispànics ja es van manifestar al començament del segle XVI. Tot just començant el regnat de Carles I es van produir les revoltes de les Comunitats i de les Germanies, que van presentar el caràcter de revoltes polítiques, però també van tenir un fort component social i antisenyorial
Les Comunitats (1520-1522) van sorgir a Castella, on, d’ençà de la mort d’Isabel, s’havien produït greus problemes socialsi polítics. Les Corts van reclamar a Carles I més atenció als afers del regne, però el monarca només les va convocar per demanar diners per a la seva coronació com a emperador. L’any 1520, el monarca va marxar cap a Alemanya enmig d’un malestar creixent. Un seguit de ciutats (Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos) es van revoltar contra la monarquia, es van constituït en govern del regne i van oferirla corona a la mare de Carles I, Joana. Aquest moviment, els principals dirigents del qual eren Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, agrupava un sector dels hidalgos i de les classes mitjanes urbanes.
Les causes de les Comunitats van ser perquè reclamaven la protecció de la indústria nacional, especialment, la tèxtil, molt perjudicada per l’exportació de llana, el respecte a leslleis del regne, més participació en política per part del poble, l’augment dels imposts (va fer que les ciutats castellanes es revoltessin i es neguessin a pagar impostos, hi haurà rebel·lió contra la monarquia però també contra els senyors que no paguen imposts.
Les conseqüències van ser que en pocs mesos, el conflicte es va estendre i també es van produir revoltes pageses de caràcterantisenyorial. Els insurrectes es van trobar aviat amb l’oposició de la monarquia, dels grans exportadors de llana i de la gran noblesa terratinent. Amb l’ajuda d’aquests sectors, el regent Adrià d’Utrecht, en absència del rei Carles, va reunir un exèrcit que va derrotar definitivament els comuners a Villalar (1521), i els seus dirigents principals van ser ajusticiats.
Les Germanies van esclatarparal·lelament i van afectar gairebé tots els territoris de la Corona d’Aragó, encara que els fets més greus es van produir a València. L’estiu de 1519, aprofitant la fugida de les autoritats municipals per temor a la pesta i als atacs berberescos, els agermanats van aconseguir el control de la ciutat de València, dirigits per Joan Llorens, Guillem Sorolla i Vicent Peris.
Les Germanies va ser una revolta delsartesans, de la petita burgesia i dels pagesos, pel malestar que sofrien, l’empobriment, la pressió fiscal i la poca representació política; i això va dur a l’enfrontament dels agermanats (artesans, baixa burgesia i pagesos) contra l’oligarquia ciutadana, la noblesa i l’alt clero. Els agermanats demanaven una millora a la política municipal; la protecció reial davant l’abús de poder i una milloradels arrendaments pagesos. Però Carles I es va aliar amb la noblesa i els agermanats van ser derrotats l’any 1521. El rei acceptarà la noblesa castellana, aprendrà castellà i deixarà de viatjar tant.
A les Illes Balears no van afectar les Comunitats, sinó les Germanies. L’any 1521, esclatà a Mallorca, la revolta de la Germania. Inicialment era una revolta urbana, que aviat afectà a tot...