Treball blanquerna

INTRODUCCIÓ
La Joana Rubio i el Francesc Puigpelat ens han volgut mostrar diferents tècniques per millorar la nostra capacitat de parlar en públic. Aquest llibre, titulat “Com parlar bé en públic”, està dividit en nou capítols, tots ben diferents, però amb l'objectiu d'ensenyar a aprendre a parlar bé en públic ja que en la societat actual es valora molt l'habilitat de comunicar-nos però no se'nsensenya a millorar-ho, ni tant sols a saber-ho fer mínimament bé.
Per aquest motiu, ens ofereixen ajudes per arribar a ser bons oradors les quals requereixen molt d'esforç i pràctica per arribar a superar el repte que el llibre ens proposa. Sense esforç i pràctica tots aquests mètodes acabaran sent només teòrics ja que és la pràctica el que realment ens permetrà parlar correctament en públic.Un bon orador ha de saber respondre a quatre preguntes bàsiques:
Per què? (objectiu), a qui? (públic, interlocutor), què? (guió), com? (mitjans utilitzats). Així mateix, serà bon orador el que sigui capaç d'adaptar el seu discurs al tipus de públic que tingui. Per exemple: infants, adults...
Quintilià, un dels grans mestres de la retòrica romana, va dividir la preparació del discurs en cincfases:
Invenció.
Disposició.
Elocució.
Memorització
Acció.
Però, apart d'aquests mètodes, també podem fer una bona presentació actuant amb naturalitat, tot i que la por i el nerviosisme ens envaeixen i ens bloquegem. Així doncs, existeixen diferents mètodes per afrontar-ho, com ara: l'efecte melic (l'orador es mira el melic mentre exposa per evitar el nerviosisme, mentre que elsreceptors no estan pendents del seu melic i això comporta un bon desenvolupament del discurs), l'adrenalina (ens permetrà mantenir els nervis sota control), plantejar una bona estructuració de la presentació, autoconfiança (la pràctica i els progressos permetran a l'orador guanyar confiança i oblidar-se dels nervis), passejar per la zona per minvar el nerviosisme, aclarir la gola i beure aigua, siens quedem en blanc podem fer un petit resum del que hem anat dient, fer preguntes al públic, repetir l'última cosa que s'ha mencionat però amb altres paraules...
També és important arribar al lloc abans d'hora per poder estudiar al públic, portar preparats diferents inicis de l'exposició i fer preguntes i demanar opinions.

Hi ha diferents trucs per aconseguir una bona exposició:
En primerlloc, cal que siguem clars, breus i precisos mentre improvitzem el discurs ja que segurament els coneixements del tema ja els tindrem apresos i serà més fàcil expressar-nos.
La mirada i la veu també són factors molt importants ja que amb la mirada pots intercanviar coneixements i informació amb els receptors i transmetre confiança i seguretat, i amb la veu haurem de tenir en compte quatreelements bàsics: per una banda haurem de saber regular el volum de la nostra veu ja que d'aquesta manera captem millor l'atenció dels receptors, posar èmfasi en alguna part de la nostra explicació, aclariments..., també cal tenir en compte la velocitat ja que si anem molt ràpid el discurs no s'entendrà i si anem molt lents aburrirem als receptors, per tant, haurem de mantenir una velocitat adequada, niràpida ni lenta (velocitat “creuer”).
També haurem de tenir present l'articulació ja que és necessari que el missatge que transmetem sigui clar, i per últim, l'actitud, és a dir, que la forma d'expressar-nos sigui encandilant, mostrar-nos simpàtics... L'entonació també és un factor important del discurs ja que gràcies a ella podem diferenciar tres estils d'oracions:
Oracions enunciatives.Oracions exclamatives.
Oracions interrogatives.
A més d'aquests mètodes, ens en presenten d'altres, com ara, el llenguatge corporal. És essencial mantenir una actitud correcta, una bona posició del cos, si pot ser, intentar ensenyar la figura sencera del cos ja que mostra seguretat cap al públic, i també cal comunicar-nos amb gestos, preferiblement gestos naturals, molt poc forçats, ja...