Treball Cata Llibre
Páginas: 13 (3073 palabras)
Publicado: 3 de noviembre de 2015
1. Fitxa bibliogràfica
CORTÉS, Carles
Veu de dona
Barcelona. Columna. 2001. 1a edició. 137 pàgines
(Clàssica, 427)
2. Resum de l’obra
Es troben tots en el saló, escoltant atentament l’historia de la vida de l’àvia Eva. Ja que aquella va ser una vida molt viscuda que encara li quedaven coses per fer.
Tot comença en temps de postguerra. La nostra protagonista, l’Eva, és una noia de quinze anysque encara no entén tot el que l’envolta.
Com en qualsevol temps, les persones s’enamoren. I ella ho fa d’en Pere. Un jove del poble que van estar fins i tot compromesos. Però per part d’ell, va haver-hi una infidelitat. A més, amb la germana gran de l’Eva. Una cosa que ella no estava decidida a aguantar com la resta de les dones de la societat que no es donaven a respectar.
L’Eva té contínuamentsomnis molt estranys amb sensacions que l’envolten de soledat i d’angoixa. Tots tracten del mateix, les persones del seu voltant se’n van... com les fulles amb el vent.
Gracies a aquest somnis durant el llarg de l’historia descobreix que la seva mare tenia una amant, i del fruit d’aquell amor va néixer ella. Cosa que ni al final de la novel·la pot assumir, ja que per ella el seu pare era qui lihavia cedit el seu cognom.
La mort del seu germà es la primera d’un seguit de desgràcies per a l’Eva. Ja que perd poc a poc totes les coses que l’importen, fins i tot les persones del seu entorn.
L’Eva posa bona cara a les desgràcies, allà es veu com el personatge pal per pal, acaba madurant. Sent una persona decidida i valenta. S’adona dels pensaments masclistes que te involucrada la seva societaten aquells temps i no dubta en comentar el deu descontent amb petites indirectes durant tota l’explicació.
Quan ja es prou adulta i sent que no li queda res al poble, res la lliga a continuar amb la seva rutinària vida, decideix anar-se’n a la ciutat. On coneix al seu primer i únic marit. Un dels pocs homes de l’època que ajudaven amb les llavors de la llar. Amb ell té a la seva única filla,l’Andrea, la mare dels seus dos néts a qui conta aquesta historia detalladament i sense oblidar-se que per a ella la seva vida no ha acabat, el seu esperit continua amb aquella noia de quinze anys del principi del seu camí.
3. Ús del diccionari
Segur que aquesta nit cau neu, molta neu, flocs blancs, flors de gel... (pàg.15)
Flocs: Petita porció de neu.
Ara ja no m’agrada eixir de casa, ja em veieu...(pàg.15)
Eixir: sortir
Abellia encontrar-me amb el Pere. (pàg.18)
Abellia: Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació.
Veges l’Eva, quin goig fa! Com sa mare quan era jove! (pàg.17)
Goig: Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc.
Que segur que la seva dona es passava el dia emmidonant-li la camisa... (pàg.19)Emmidonant: Impregnar de midó desfet en aigua.
Com un núvol que creix davant de la tempestat, ben gros, unflat com el cotó de sucre. (pàg.24)
Unflat: Inflat
La Teresa anava amb els cabells arrissats i ben llargs, ben estovats. (pàg.33)
Estovats: Esdevenir menys rigorós, sever, rígid.
Era una resplendor que es marcava pels tolls del camí. (pàg.44)
Tolls: Lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és netai té poc moviment.
Quina flaire, quina sensació més bona, més intensa... (pàg.58)
Flaire: Olor.
Ni que les dones fórem totes unes barjaules que busquen homes com si fórem gosses... (pàg.66)
Barjaules: prostitutes
Va fer un sanglot que aviat conduiria a un plor. (pàg.67)
Sanglot: Sospir en què la inspiració i l'expiració es produeixen amb un moviment convulsiu, com els que solen acompanyar elplor desfet.
El Rafel era novament fadrí. (pàg.81)
Fadrí: Persona soltera, que no s'ha casat mai.
Espereu que torne a cabdellar la madeixa (pàg.87)
Cabdellar: Enrotllar fil formant un cabdell.
Madeixa: Fil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s'embullin les voltes entre elles.
Que sou els hereus de...
CORTÉS, Carles
Veu de dona
Barcelona. Columna. 2001. 1a edició. 137 pàgines
(Clàssica, 427)
2. Resum de l’obra
Es troben tots en el saló, escoltant atentament l’historia de la vida de l’àvia Eva. Ja que aquella va ser una vida molt viscuda que encara li quedaven coses per fer.
Tot comença en temps de postguerra. La nostra protagonista, l’Eva, és una noia de quinze anysque encara no entén tot el que l’envolta.
Com en qualsevol temps, les persones s’enamoren. I ella ho fa d’en Pere. Un jove del poble que van estar fins i tot compromesos. Però per part d’ell, va haver-hi una infidelitat. A més, amb la germana gran de l’Eva. Una cosa que ella no estava decidida a aguantar com la resta de les dones de la societat que no es donaven a respectar.
L’Eva té contínuamentsomnis molt estranys amb sensacions que l’envolten de soledat i d’angoixa. Tots tracten del mateix, les persones del seu voltant se’n van... com les fulles amb el vent.
Gracies a aquest somnis durant el llarg de l’historia descobreix que la seva mare tenia una amant, i del fruit d’aquell amor va néixer ella. Cosa que ni al final de la novel·la pot assumir, ja que per ella el seu pare era qui lihavia cedit el seu cognom.
La mort del seu germà es la primera d’un seguit de desgràcies per a l’Eva. Ja que perd poc a poc totes les coses que l’importen, fins i tot les persones del seu entorn.
L’Eva posa bona cara a les desgràcies, allà es veu com el personatge pal per pal, acaba madurant. Sent una persona decidida i valenta. S’adona dels pensaments masclistes que te involucrada la seva societaten aquells temps i no dubta en comentar el deu descontent amb petites indirectes durant tota l’explicació.
Quan ja es prou adulta i sent que no li queda res al poble, res la lliga a continuar amb la seva rutinària vida, decideix anar-se’n a la ciutat. On coneix al seu primer i únic marit. Un dels pocs homes de l’època que ajudaven amb les llavors de la llar. Amb ell té a la seva única filla,l’Andrea, la mare dels seus dos néts a qui conta aquesta historia detalladament i sense oblidar-se que per a ella la seva vida no ha acabat, el seu esperit continua amb aquella noia de quinze anys del principi del seu camí.
3. Ús del diccionari
Segur que aquesta nit cau neu, molta neu, flocs blancs, flors de gel... (pàg.15)
Flocs: Petita porció de neu.
Ara ja no m’agrada eixir de casa, ja em veieu...(pàg.15)
Eixir: sortir
Abellia encontrar-me amb el Pere. (pàg.18)
Abellia: Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació.
Veges l’Eva, quin goig fa! Com sa mare quan era jove! (pàg.17)
Goig: Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc.
Que segur que la seva dona es passava el dia emmidonant-li la camisa... (pàg.19)Emmidonant: Impregnar de midó desfet en aigua.
Com un núvol que creix davant de la tempestat, ben gros, unflat com el cotó de sucre. (pàg.24)
Unflat: Inflat
La Teresa anava amb els cabells arrissats i ben llargs, ben estovats. (pàg.33)
Estovats: Esdevenir menys rigorós, sever, rígid.
Era una resplendor que es marcava pels tolls del camí. (pàg.44)
Tolls: Lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és netai té poc moviment.
Quina flaire, quina sensació més bona, més intensa... (pàg.58)
Flaire: Olor.
Ni que les dones fórem totes unes barjaules que busquen homes com si fórem gosses... (pàg.66)
Barjaules: prostitutes
Va fer un sanglot que aviat conduiria a un plor. (pàg.67)
Sanglot: Sospir en què la inspiració i l'expiració es produeixen amb un moviment convulsiu, com els que solen acompanyar elplor desfet.
El Rafel era novament fadrí. (pàg.81)
Fadrí: Persona soltera, que no s'ha casat mai.
Espereu que torne a cabdellar la madeixa (pàg.87)
Cabdellar: Enrotllar fil formant un cabdell.
Madeixa: Fil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s'embullin les voltes entre elles.
Que sou els hereus de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.