TREBALL CIENCIA POL TICA VEGUERIES

¿SÓN LES VEGUERIES CONSTITUCIONALMENT POSSIBLES?

L'any 2003, el Govern va proposar les vegueries com a nova divisió territorial a Catalunya. La proposta es basava en que el territori de Catalunya estigués format per tres nivells administratius: les vegueries, les comarques i els municipis. Catalunya es dividiria ara en 7 territoris diferents, en 7 vegueries: Barcelona, Girona, Alt Pirineu iAran, Catalunya central, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Lleida, en definitiva, s'afegeixen dues divisions i Tarragona es divideix en altres dues diferents.
¿Per què establir una nova estructura d'organització territorial? Un dels objectius principals són la simplificació en aquesta organitació. Suposaria una facilitat a l'hora de les relacions admnistratives entre el govern de Catalunya il'Estat. A més a més, també es busca l'equilibri territorial pel que fa als òrgans de gestió i representació política. S'aconseguiria de Catalunya un país multipolar, més descentralitzat amb territoris que poden organitar-se economicament, políticament i socialment.

Però a partir d'aquest debat s'obre un nou: ¿és possible aquesta opció constitucionalment parlant? El Tribunal Constitucional fa el seuexamen de constitucionalitat en les sentències 31/2010 de 28 juny i

Per començar, definirem el terme vegueria. La llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries la defineix com l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, investida de la condició de govern local, amb autonomia per a la gestió dels seus interessos. A la vegada, la vegueria també esconfigura com la divisió per a l'organització territorial dels serveis de la Generalitat, que ha d'adaptar els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial. En definitiva, és una entitat local i divisió territorial, amb personalitat juridica propia i autonomia per la gestió, amb govern propi i administració autònoma de la vegueria, consell de vegueria.
Però el terme de vegueria no és nou,sinó que ja es va establir a l'Edat Mitjana que va ser el primer òrgan supralocal del territori de Catalunya fins al Decret de Nova Planta que es va abolir.

Pel que fa a la última definició de vegueria, podem veure que comparteix les seves característiques amb la província. Les dues són entitats locals amb personalitat jurídica pròpia i autonomia per la gestió. Per tant, concluïm que la vegueriaafecta a una de les dimensions de la província(ens local), però les altres no es veuen modificades ni tractades, com són el mètode de realitzar les eleccions, les diferents circumscripcions... Aquí tenim el punt de partida per veure si les vegueries són constitucionals o no.

Primerament parlarem de l'organització administrativa de les vegueries, que l'EAC regula que és treball dels consells devegueria. Partim de l'artícle 141.2 de la CE que ordena que les diputacions provincials o altres coorporacions de caràcter representatiu són les capacitades per realitzar aquestes funcions. Amb aquest artícle es pot interpretar obertament que a més de les diputacions hi poden haver qualsevol altres organitzacions, com per exemple els consells de vegueries, però la mateixa Constitució en un altreartícle, l'141.2, ho limita amb l'imposició d'un model de legitimació democràtica per a l'ens local provincial.


Tot i que les províncies i les vegueries no tenen les mateixes competències, surgeixen problemes en el suposat cas que les vegueries fossin possibles i acceptades. Primerament, suposem que les dues entitats locals coexistissin; seria una opció absurda. Els consells de vegueria substituirienles diputacions tal com diu l'article 91.3 de l'EAC, és a dir, faríen absolutament la mateixa funció. Això suposaria una hiperinflació d'estructures de govern local i no simplificaria l'administració del territori, un dels objectius de les vegueries citats. Per altre banda, podria ser que les vegueries s'identifiquéssin amb les províncies, és a dir, un canvi de nom al territori català. I per...