Treball De Recerca Hist Rica

1A
 

2014­15

TREBALL DE RECERCA HISTÒRICA CIÈNCIES SOCIALS

 

Ha evolucionat la dansa?
Alba Medel Abeijón 
 

Alba Medel Abeijón 1A
CIÈNCIES SOCIALS  

2014­15

TREBALL DE RECERCA HISTÒRICA 

INDEX 
1. Introducció 
2. La dansa a la prehistòria 
3. La dansa a l'antiguitat 
3.1. La dansa a l’antic Egipte 
3.2. La dansa a l’antiga Grècia 
3.3. La dansa a l’antiga Roma 
4.La dansa a l’edat Mitjana 
5. La dansa al renaixement 
5.1. El naixement del ballet 
6. La dansa al s.XX 
7. Enquesta 
8. Entrevista  a  la  Sra.  Maria  Elvira 
Buck­Gili 
9. Conclusió 
  
 
 
 
 

 
2 

Alba Medel Abeijón 1A
CIÈNCIES SOCIALS  

2014­15

TREBALL DE RECERCA HISTÒRICA 

INTRODUCCIÓ 
“We dance for laughter, we dance for tears,  
we dance for madness, we dance for fears,  we dance for hopes, we dance for screams,  
we are the dancers, we create the dreams.” 
 
― Albert Ein​
stein 
 
 
La dansa  és  la mare  de  totes les  arts,  la música  i  la  poesia existeixen en el temps  , 
la  pintura  i  l'escultura  en  l'espai. Però  la dansa  viu en el  temps i l'espai. Per això he 
triat aquest tema  per  fer  una reflexió  de  l’important  que ha sigut la dansa des de els 
temps  immemorials  dels  prehistòrics fins  a  l’època  actual,  durant  milenis  d’anys  la 
dansa s’ha  mantingut  viva al  contrari  d’altres  arts.  I així  volem que segueixi sent,  ja 
que  és  una  font  de  sentiments  molt  delicats.  Molta  gent  es  pregunta  si  la  dansa 
sempre  ha  sigut  la  mateixa  però  en  aquest  treball  descobrirem  que  la  dansa  ha 
canviat durant la història. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
 
 
Dansa dels continents 3. Exemple d’art (pintura i dansa). 
 

 
3 

Alba Medel Abeijón 1A
CIÈNCIES SOCIALS  

2014­15

TREBALL DE RECERCA HISTÒRICA 

LA DANSA A LA PREHISTÒRIA 
Des  de  la  prehistòria  l'ésser  humà  ha  tingut  la  necessitat  de  comunicar­se  amb  el 
cos, per moviments que expressaven sentiments i estats d'ànim. 
Les  pintures  rupestres  mostren  que  la  feien servir  pels   esdeveniments  importants 
(naixements, defuncions, casaments).  
Inicialment, la  dansa  tenia un  component ritual, celebrada  a cerimònies de Fertilitat, 
caça, guerra o religiosa donant una idea de la importància de la societat primitiva. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pintura prehistòrica llevantina 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

4 

Alba Medel Abeijón 1ACIÈNCIES SOCIALS  

2014­15

TREBALL DE RECERCA HISTÒRICA 

LA DANSA A L’ANTIGUITAT

 

LA DANSA A L’ANTIC EGIPTE
 

Les  danses  cerimonials  instituïdes  pels  faraons,   que  representaven  la  mort  i   la 
reencarnació  al  déu Osiris es van anar fent cada vegada més complexes fins al punt 
que només podien ser ballades per professionals altament qualificats. 
Les  danses  de  l'antic  Egipte  no  era  una expressió  de l'emoció  de la  ballarina,  sinó 
un  mitjà  per  emocionar  l'espectador.  Les  habilitats  acrobàtiques  de  les  quals  eren 
capaces  les  ballarines  de  l'antic  Egipte  es  limitaven  a  les  cerimònies  religioses  i 
formaven  part  d'un  complicat  ritual.  Una  dansa  de  moviments  delicats  era 
considerada més apropiada per a les festes privades. Fragment d'una pintura trobada a "La Tomba de les Ballarines" a Dra Abu el­Naga, 
Tebas. Dinastia XVII (1648­1550 a.C.) 
 
 
Ballarina egípcia pintada en un 
fragment de ceràmica. Dinastia 
XIX. 1200 a.C. 
 
 
 
 
 

5 

Alba Medel Abeijón 1A
CIÈNCIES SOCIALS  

2014­15

TREBALL DE RECERCA HISTÒRICA 

La dansa a l’antiga Grècia
 
En la  Grècia  antiga,  la influència  de  la  dansa  egípcia va ser propiciada pels filòsofs 
que  havien  viatjat  a  Egipte  per  ampliar  els  seus  coneixements.  El  filòsof  Plató, 
centre  d'aquestes  influències,  va  ser  un  important  valedor   de  la  dansa  grega.  Els 
rituals de  la  dansa dels Déus  i Deesses  del  Panteó  Grec han  estat  reconeguts com 
els orígens del teatre contemporani occidental. 
 
Al  voltant  de  Dionís,  el  déu  grec ...