treball de recerca: l'autisme

1. INTRODUCCIÓ.
Els temes d’àmbit psicològic sempre m’han interessat. Encara que si m’haguessin dit fa 9 mesos que el meu treball de recerca estaria orientat a aquest àmbit, hagués dubtat una mica. Tenia altres idees més pronunciades a l’hora d’escollir el tema, com per exemple: la malaltia del meu avi anomenada psoriasis, o bé, estudiar més profundament la genètica amb diversos experiments.Malgrat els meus pensaments, el mes de gener de 2013, tota la classe vàrem realitzar una excursió a Igualada la qual tenia la finalitat d’escollir un bon tema per al nostre treball de recerca i també, explicar-nos en què consistia i quina era la finalitat d’aquest. La bibliotecària d’Igualada ens va citar els centres que oferia la nostra ciutat per trobar la informació necessària per a cada un delsdiferents treballs de la classe. Aquesta trobada va ser clau perquè en el moment que la bibliotecària parlava, va posar l’exemple de l’autisme com a tema de treball de recerca, d’aquesta manera podia explicar-nos on havíem d’anar, si volíem aconseguir informació sobre aquest tema. Com que encara no sabia quin seria el tema del meu treball de recerca, vaig mostrar interès davant del tema que vaproposar la bibliotecària. Sincerament, creia que podria ser un tema adequat per poder fer un bon treball de recerca: el tema m’interessava i en la meva família es trobava l’Àlex el qual és cosí segon meu i pateix de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
Va passar un mes i vaig confirmar que el meu treball de recerca tractaria sobre el Trastorn de l’Espectre Autista. Malgrat tot, vaig presentarmoltes dificultats ja que no vaig proposar-me una hipòtesi i/o objectiu amb el primer tutor que vaig tenir abans d’acabar primer de batxillerat. Això em va ocasionar un problema, perquè a l’estiu no sabia on havia de dirigir-me per tal d’aconseguir una informació útil que pogués donar pes a aquest treball. Tot i així, no em vaig quedar quieta i vaig anar escrivint la part teòrica del treball. Quanvan començar les classes, vaig assabentar-me que el meu tutor ja no treballava en el centre i vaig conèixer a la meva nova tutora, la Vanessa. Ella em va dir que havia d’aplicar una hipòtesi en aquest treball perquè sinó no realitzaria una bona recerca. Per tant, vam estar pensant i ens va sorgir la següent hipòtesi: Les intervencions i recursos utilitzats en el tractament del TEA són més eficacesen els centres concertats (influència privada) que en els públics? Com que ja disposava del cas del meu cosí Àlex amb TEA i sabia que estava realitzant diferents tractaments en centres i serveis concertats, vaig veure que la idea era bona perquè només havia d’aconseguir un altre cas pràctic al Centre de Salut Mental Infanto – Juvenil (CSMIJ), el qual treballa amb tractaments públics, de la mevaciutat i realitzar unes determinades comparatives amb els dos casos fins a poder respondre la meva hipòtesi proposada. La meva tutora i jo vam anar al CSMIJ per demanar informació de l’altre cas pràctic que em faltava, el qual havia de ser un altre nen o nena que presentés els mateixos trets i edat que l’Àlex, i la vegada, realitzés tractaments de via pública en aquest centre. Malgrat tot, aquellavisita va resultar ser nul·la perquè el coordinador del centre no ens va voler informar sobre cap infant amb TEA del centre pel fet de què havien de respectar la protecció de dades de cada pacient.
Tot el que havíem pensat ja no servia, per tant, la meva tutoria i jo vam haver de buscar una altra alternativa per a què jo pogués realitzar una nova recerca que em portés a una bona conclusió, peròcada vegada era menys el temps que quedava per fer l’entrega d’aquest treball. El pessimisme que mostrava davant d’aquesta situació m’impedia fer una bona proposta, fins que la Vanessa em va proposar la idea de fer un estudi a un nen determinat, en aquest cas el realitzaria amb el meu cosí Àlex, i demostrar si el TEA és un impediment per poder realitzar una escolarització normalitzada.
A partir...