treball de recerca























Aquest poema a comentar pertany a l’obra Llunyania de Josep Carner neix a Barcelona al 1884 i mor a Brussel·les al 1970. És el màxim representant per execl·lència del Noucentisme. Va rebre un total de tretze Jocs Florals. Va marxar de Catalunya per fer una carrera diplomática però no va tornar mai. La seva obra és evolutiva i aquest poema forma partde la quarta etapa on apareix el tema patriòtic des del seu exili.

El tema principal és l’enyorança que té l’autor per la seva ciutat ideal, Catalunya.

El poema és un sonet format per dos quartets i dos tercets de rima consonant i versos decasíl·labs, l’esquema mètric d’aquest poema és: 10A, 10B, 10ª, 10B, 10C, 10D, 10C, 10D, 10E, 10B, 10E, 10B, 10B, 10E. Aquest poema el podem dividir endues parts, la primera part son els dos quartets (Caiguda de la seva pàtria) i la segona part els dos tercets




Situem el poema a l’obra “Llunyania” publicada a Santiago de Xile, correspon a la quarta etapa literària de l’autor, on tot està relacionat amb la meditació sobre el pas del temps, sobre la vellesa, el tema patriòtic i el seu exili. El titol del poema fa referència al sentiment queell sent per Catalunya. La primera part del poema ens parla de la caiguda del model ideal de Catalunya com podem veure al tercer vers a través d’una metàfora referint-se a la caiguda de la cultura catalana a causa de la invasió franquista “El pur palau esdevingué pedreny”.


En conclusió, al poema, Carner expressa les seves reflexions sobre la seva mort. Es mostra trist i resignat ja que sapque morirà fora de Catalunya i sense haver tornat, per això el poeta es mostra tant melancòlic i abatut.




















. Carner parla de la seva pròpia mort, la melancòlia, el pas del temps, la vellesa... També manifesta la seva resignació i tristesa al estar exiliat i per la destrucció de tots els seus ideals, sobretot el de Catalunya .
El poema és un sonet format perdos quartets i dos tercets de rima consonant i versos decasíl·labs, l’esquema mètric d’aquest poema és: 10A, 10B, 10A, 10B, 10C, 10D, 10C, 10D, 10E, 10B, 10E, 10B, 10B, 10E.
A la primera estrofa el poeta mostra la seva tristesa i dolor (“A una dolor que va al dellà del seny”) i posteriorment enumera una sèrie d’elements per expressar-nos el pas del temps i la destrucció dels ideals que sent elpoeta: “el pur palau esdevingué pedreny” “els murs són aire” “el teginat és cendra”. Com es pot apreciar enumera coses que abans eren boniques, perfectes i que ara s’han destruït. És una referència a la destrucció dels seus ideals, sobretot al de la Catalunya ideal. Amb la guerra civil i la dictadura franquista el somni Noucentista de la Catalunya ideal es va desfer ja que era impossible crear aquestideal amb la situació política i social que hi havia en aquell moment. Aquesta desil·lusió té més pes per Carner ja que ell exiliat i troba més a faltar al seva terra, els seus costums i la seva llengua. Al poema, és important destacar que es mostra una característica pròpia dels noucentistes quan enumera elements propis de la civilització o fets pels homes: un palau, un mur i un teginat.
A lasegona estrofa el poeta es troba desconcertat, perdut en un lloc desconegut per a ell (“lladre d’aquest lloc desposseït”) i poc a poc, “el lladre”,que es el propi Carner se sent derrotat, sense forces i estrany en un país que no es el seu (exili) i a poc a poc va morint (“palpant, caient...”) però a la vegada es nega a morir: “...a poc a poc alçant-se”. Sembla que el poeta sent por i no vol moriren l’exili o en aquesta situació de derrota i tristesa (“el descoratjament roda en la nit”).
Més tard, a la tercera estrofa, el poeta es mostra resignat per la seva mort i expressa que sap que li queda poc temps per morir: “Jo sé d’on ve l’inesgotable foc que animarà la morta polseguera”. Quan es refereix a la mort es refereix a la seva i la descriu com polseguera, és a dir, vella, embrutada (se...