Treball de Tarraco
Entre els segles V i III a.C., en el territori ibèric (situat entre Italia i Àfrica), al costat de la desembocadura del riu Francolí, estava ocupat per la tribu dels cessetans, que vivien al poblat de Cesse. Però Anníbal va iniciar rumb cap a Roma travessant la Península Ibérica, per aquest motiu, el 218 a.C. Gneu Escipió i el seu germà Publi van establir lestropes legionàries romanes a Cesse i van posar un praesidium (campament) militar anomenat Tàrraco per poder-se enfrontar a Cartago pel control econòmic i polític de la Mediterrània occidental.
Tàrraco posseïa un port natural, d'una badia arrecerada, protegida de vents i corrents. El turó en el qual s'assenta la ciutat i l'abocamar del riu Francolí arriben a formar un petit ancoratge i un lloc per feraiguada. La bona situació d'aquest indret en relació a les rutes marítimes, la facilitat de comunicacions terrestres amb l'interior de la Península i la proximitat al riu Ebre permeteren el desenvolupament i l'enriquiment de la ciutat.
Tàrraco va rebre la categoría de colonia de Juli Cèsar i durant els hiverns dels anys 25-26 a.C., Octavi august va estar vivint i li va atorgar el títol decapital de la provincia imperial Tarraconense i la va anomenar oficilament Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.
Com es forma Tarraco.
En el segle II a.C., Roma comença la seva conquesta, per aquest motiu, es construeixen les primeres grans obres públiques, les muralles. Tàrraco segueix l'esquema del disseny que consisteix en una ciutat mitjanament quadrada i envoltada demuralles. La gran ciutat estava dividida per dos carrers perpendiculars i que es creuaven entre ells, el cardo i el decumanus, que servien de línies de referència.
L'any 45 a.C., Juli Cèsar dóna el títol de Colònia de Dret Romà a Tàrraco. Més tard, durant els anys 27-24 a.C., August s'instala a Tàrraco i es converteix en la província Tarraconense, la més gran de tota Hispània. L'any 16 d.C.,s'inicia el culte a l'emperador i és la primera ciutat de l'imperi en dedicar un altar a August. Però el moment de máxima esplendor de la ciutat es durant els segles I i II d.C. Durant aquest període, s'edifiquen el circ, l'amfiteatre, l'anomenat forum provincial, etc., moltes de les restes que es veuen en l'actualitat són d'aquest temps.
A Tàrraco cal distinguir dues parts ben diferenciades: la partalta, dedicada a recinte de culte i a edificis per a l'administració provincial i per a espectacles, i a la part baixa, de caire residencial i amb edificis per a l'administració local. La terrassa superior de la part alta es va destinar a recinte de culte i hi fou bastit un temple octàstil . L'espai de la segona terrassa es va destinar a edificis d'administració i de govern de tota la província alvoltant d'un gran forum porticat , del qual queden estructures ben visibles. Les nombroses inscripcions trobades en aquest espai urbà palesen la funció d'organització politicoadministrativa de la província Tarraconense. Als angles meridionals de la gran plaça del fòrum hi ha els pòrtics de la part superior del circ . El circ , està al bell mig de la ciutat, i constitueix un cas excepcional enl'urbanisme romà. Possiblement fou bastit en aquest lloc per indicar una separació ben definida entre la zona d'edificis que allotjaven l'administració provincial de la Tarraconense i la zona residencial local de la ciutat de Tàrraco.
El teatre
El teatre romà de Tarragona és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya. Estava situat en la partbaixa de la ciutat, molt aprop de l'àrea portuària i al peu d'un antic penyasegat. Malgrat ser un monument perfectament visible està tancat al públic i presenta, actualment, un estat d'abandó total perquè una sèrie de desafortunades actuacions urbanístiques van estar a punt de fer-lo desapareixer totalment.
El teatre es va construir en època d'August, sobre una sèrie de construccions anteriors,...
Regístrate para leer el documento completo.