Treball De L'Escola Contra El Món

Introducció

En el context que es presenta d'una educació inestable, poc valorada, desencaminada i molt criticada, Gregorio Luri, des de la seva experiència com a mestre de primària, professor de filosofia a batxillerat, professor a la universitat, llicenciat en pedagogia i doctorat en filosofia, en el llibre l'Escola contael món, critica, jutja, porposa i reflexiona sobre aquest panoramaeducatiu de l'estat espanyol. Ofereix amb contundencia la seva visió sobre temes polèmics com ara l'Escola Activa, l'autoritat a classe o l'entrada de les noves tecnologies a l'aula.

Idees principals de “L'escola contra el món”

Per començar amb la síntesi del llibre, trobo correcte presentar la funció que Luri concep de l'escola. Segons ell, és una institució mediadora, fent de pont pel nen entrefamília i societat, en el pas de fill a ciutadà ampliant els horitzons que comporten la vida i els esquemes de casa, introduint-lo de mica en mica en el món “exterior”, fent que el nen pugui diferenciar els dos i proporcionant-li competències per a desenvolupar-se de la millor manera possible com a ciutadà en dret i en deure.

Davant de la societat de la informació en la que ens trobem, segonsLuri l'escola ha de fer també de connexió entre aquesta i la societat del coneixement. La informació “infinita” no es pot gestionar bé sense saber esquematitzar-la, posar-hi filtres i saber dreceres, i s'ha de dotar a les persones de cap i intel·ligència per a saber gestionar-la.

Una funció molt important que li dona a l'escola és la de transmetre el que n'hi dic valors àncora. La societatpost-moderna es veu arrelada (paradoxalment) al què ha estat anomenada la <<modernitat líquida>>, on no hi ha res que sigui fix i estable, que tot està en constant canvi i moviment. Teoritzadors d'ella com Bauman, defensen que val més oblidar-se de fonaments sòlids, ja que al canviar constantment tot, aquests perden la seva funció.
Luri critica fermament aquesta postura, assanyalant a laincertesa, l'inseguretat, la precarietat i la vulnerabilitat com a trets característics de la modernitat líquida, dirigint a la falta de punts fixos on dipositat confiança, element clau per l'autor, i ben al contrari, creu que precisament el que s'ha de fer en una societat inestable com aquesta és proporcionar una cultura i uns valors que ens permetin mantindre estables i no deixar-nos emportarper el frenètic “va i veinr” d'esquemes, sensacions i coneixements.

Unaltre cosa que creu que s'ha d'ensenyar és “l'educació en la fustració”, que consisteix en educar la capacitat de postergar la gratificació de caraa enfortir la voluntat i no sotmetre'ns als desitjos il·limitats que no són realistes, quan a “fora” impera la dinàmica d'operar apartit d'ells, alimentats pels il·limitats estímulsque rebem arrelats a la societat del consum.

Un concepte clau del llibre en el que l'autor hi atribueix en gran part el problema i la solució del panorama educatiu és la confiança.
Segons ell, la confiança és bàsica en l'educació, comenta que “hi ha una societat confusa que perdut confiança en ella mateixa i que per tant, no entén la importància de la transmissió cultural.” si la confiançaés una cosa que es transmet molt, i la pròpia societat no confia en ella mateixa, els continguts que culturalment es transmetin, al no confiar amb ells, perden autoritat. Al perdre autoritat els continguts que s'ensenyen a l'escola, la perd el mestre, i la roda de desvalorització s'extén fins a tot el panorama educatiu. Mostres d'aquesta falta de confiança serien com a exemple els continus canvis demodel educatiu.
Davant d'aquesta falta de confiança, proposa donar-li una gran importancia que no té i fer polítiques per a fomentar-la.

Luri observa com a problema la falta d'autoritat, i mostra com a símptoma que la gent (utilitzant les dades d'una enquesta) troba a faltar autoritat a les aules i la busca de solucions per part d'alguns sectors a l'escola concertada, que “ven” un prototip...