treball del sida cmc
LA SIDA
Per:
Marianne Esteban i María Jiménez
2
INDEX:
1. Introducció.
2. Descripció de l’enfermetat.
2.1. Diferències entre VIH i SIDA.
3. Transmissió.
4.Símptomes.
5.Diagnòstic.
6.Tractament.
7.Mètodes preventius.
8. Història.
9. Efectes socials.
10. Dades.
11. Al cinema i a la literatura.
12. Noticies.
3
1.
INTRODUCCIÓ
En aquest treball definirem conceptes com la SIDA i l’VIH, explicarem les formes de
transmissió de l’enfermetat, els símptomes que causa, com es diagnostica, el seu tractament i
com prevenirla. A banda d’això també resumirem la història de la SIDA i donarem altres dades
interessants sobre l’enfermetat, també la relacionarem amb el cinema i la literatura.
Ens ha cridat molt l’atenció aquest tema perquè hi ha molts de mites construïts al voltant de la
SIDA que cercant informació hem trobat que no eren certs.
La SIDA és una de les enfermetats que més preocupen a la societat d’avui dia. Això és degut a
que se sap molt poc sobre els mètodes de controlar el virus i a la falta de cura, a més de que s’estén arreu del món a una veloçitat desmesurada.
Cada 10 minuts una persona es contagia de SIDA en el món.
2.
dESCRIPció
¿Què es la SIDA?
Síndrome
= conjunt de signes i símptomes.
InmunoDeficiencia
= esgotament important del sistema immunitari.
Adquirida
= deguda a un virus contret per la persona malalta durant la seva vida.
El SIDA és la enfermetat provocada pel Virus d’Inmunodeficiència Humana (VIH). L’VIH és
un lentivirus ( de la familia retroviridae) i el seu material genètic es troba en forma d’ARN i no
d’ADN. Aquest virus ocasiona la destrucció del sistema immunitari d’una persona i debilita les
defenses del seu organisme. No és el mateix estar infectat pel virus que tenir SIDA, com explicarem més endavant.
Malauradament, encara no s’ha trobat cap cura definitiva per a la SIDA,
4
2.1. DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA.
Cal aclarar que parlar d’infecció del virus VIH i de SIDA no és el mateix. Una persona pot ser
seropositiva (portador de l’VIH) i no tenir SIDA. Quan un individu és infectat pel virus aquest
passa a la sang i el nostre organisme produeix anticossos en front d’aquest, que poden detectarse
en una prova analítica i que serveixen per a diagnosticar la infecció. Malgrat aixó, poden
transcorrer mesos, o inclús anys fins que apareguin els primers símptomes i és llavors quan es
parla de la SIDA propiament dita. Això passa quan el nostre nivell de limfòcits TCD 4 ( que són
el tipus de cèl∙lules que ataca el virus) descendeix per baix de 200 cèl∙lules per mL de sang. Una
persona pateix SIDA quan el seu organisme, degut a la immunodepressió causada per l’VIH, no
pot oferir una resposta inmunitaria adequada a les infeccions que afecten als éssers humans.
3. tRANSMISIÓ.
¿Com es transmet el virus de l’VIH?
Aquest virus no es pot transmetre com un resfriat comú, ja que fora de l’roganisme és un virus
molt debil amb un període molt curt d’activitat, és per això que necessita ser contagiat de forma
directa i estar en contacte immediatament amb la sang del nou individu contagiat. També
necessita penetrar una determinada quantitat de virus per contagiar a l’individu i els llocs on es
troba en quantitats que poden causar infecció són a la sang, al esperma, fluids vaginals, llet
materna i altres secrecions vaginals. També es pot trobar en altres fluïts corporals pero en menors
quantitats.
Es pot transmetre de tres formes:
1.
TRANSMISSIÓ SANGUÍNIA ( PARENTENAL ).
Es pot donar:
➲ Al compartir xeringues, agulles o altres instruments per a injectarse amb individus ...
Regístrate para leer el documento completo.