Treball Devolucio


1. HISTÒRIA DE LES IDEES EVOLUCIONISTES

1.1 LAMARK I EL LAMARKISME

A mitjan segle XVIII Maupertuis, Buffon i E. Darwin van pensar en la transformació d’espècies a causa de dos fets:
- Els descendents no sempre eren iguals als progenitors.
- No tots els individus d’una mateixa espècie eren semblants.
Això, els va portar a pensar que les espècies actuals podrien haver sorgit apartir de l’acumulació de diferències respecte a les espècies anteriors.
Per una altra part, els naturalistes europeus estaven centrats en l’estudi de noves espècies del Nou Món (Amèrica i Austràlia).
A l’hora d’organitzar les col·leccions es va seguir el semblant morfològic, i les noves espècies s’assemblaven més a algunes de les conegudes que a d’altres. Això va fer pensar que el motiu de lasemblança podria ser el parentiu (que procedissin d’un avantpassat comú).
La primera persona que va saber proposar un mecanisme que expliqués la transformació de les espècies va ser el francès Jean-Baptiste de Lamarck.



Jean-Baptiste de Lamarck




El lamarckisme consisteix en el transformisme, d’unes espècies en d’altres al llarg del temps. Les causes del transformisme són:
1.L’existència d’una tendència cap a la complexitat (evolució d’espècies senzilles espontàneament a espècies més complexes).
2. L’aparició d’adaptacions al medi a causa de l’ús o el desús dels òrgans (la funció crea l’òrgan).
3. L’herència dels caràcters adquirits (transmissió als descendents).

Segons Lamarck, Déu és el creador de la naturalesa i aquesta la que ha creat els animals i les plantes i les sevesadaptacions.
L’exemple més comú de lamarckisme és l’origen del llarg coll de la girafa, és a dir, és el resultat de l’esforç continu per arribar a les fulles més altes dels arbres. Això va provocar el creixement del coll d’uns centímetres, i aquest caràcter es va heretar i després augmentar en els descendents fins arribar a la girafa actual.


Evolució del coll de les girafes





Antigament ellamarkisme estava rebutjat per:
Falta de proves científiques.
Contradicció amb Cuvier.

Actualment està rebutjat per:
No explica com una variació en la morfologia o en els hàbits de l’individu pot provocar una alteració en l’estructura del seu ADN.
No aporta dades ni observacions que provin l’existència d’una tendència cap a la complexitat.



1.2 DARWIN I EL DARWINISME


CharlesDarwin(1809-1882)

En l’expedició (Beagle) de 1831 va poder estudiar i recollir nombroses dades, i després de llargues reflexions va deduir una nova teoria per explicar el procés de l’evolució. L’any 1859, després de descobrir que A.R. Wallace havia arribat a les mateixes conclusions que ell, les va publicar a l’obra “L’origen de les espècies”.

La teoria de Darwin va ser la clau de la teoriaevolucionista d’un arxipèlag volcànic situat a l’oceà Pacífic. Darwin va constatar que malgrat la proximitat de les illes, moltes espècies que hi vivien eren diferents. Com que no ho trobava raonable l’origen de tantes espècies diferents d’un mateix tipus d’organisme en una àrea tan reduïda, va arribar a la conclusió que aquesta diversitat era el resultat de l’adaptació als diferents hàbitats de cada illadels descendents de les primeres espècies que hi havia arribat, i amb el temps i l’aïllament van anar sorgint noves espècies.

Per elaborar la seva teoria va tenir en compte les idees de:

T.R. Malthus: lluita per l’existència (lluita per aconseguir aliments).
Charles Lynell: la teoria de l’existència (els processos geològics del passat devien ser similars als actuals).

Segons Darwin l’evolució esbasa en tres aspectes:

1. L’elevada capacitat productora.
2. La variabilitat de la descendència
3. La selecció: segons les condicions ambientals , s’estableix una lluita per la supervivència entre els individus, en la qual només sobreviuen els més aptes “selecció natural”, i per tant, la supervivència exclusiva del més apte.

Darwin, l’exemple de les girafes l’explicaria de...