Treball lacrosse (català)

IES LA LLAUNA 

 
TREBALL ESPORTIU 
DEL​
 ​
LACROSSE  
Educació Física 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Xavier Martín Ballesteros 
  Víctor Sánchez Gassull 
Alumnes de 1r BATX B 

         ​

ÍNDEX 
 

1.
2.

3.
4.
5.

Història del Lacrosse 
Reglament bàsic del Lacrosse 
2.1. Nombre de jugadors 
2.2. Àrbitres 
2.3. Durada i parts d’un partit 
2.4. Vestimenta del Lacrosse 
2.4.1.Indumentària d’un jugador i d’un porter 
2.4.2. Característiques del material 
2.5. Mesures del camp 
2.6. Principals regles 
2.6.1. Sancions 
2.6.2. Faltes 
2.6.2.1. Faltes personals 
2.6.2.2. Faltes tècniques 
Taula d’entitats esportives del Lacrosse 
Conclusió 
Bibliografia utilitzada 

 
 
 

         ​
  1. HISTÒRIA 
Els  orígens  del  Lacrosse  es  remeten  als  Amerindis,  pobles  indígenes d’Amèrica.  El  seu  nom 
original  era  dehuntshigwa'es  (en  Onondaga),  que  volia  dir  home  colpejat  amb   un   objecte  rodó; 
da­nah­wah'uwsdi  (en  Cherokee  de  l’Est),  que  volia  dir  petita  guerra;  Tewaarathonen  (en 
Mohawk),  que  volia  dir  petit   fill  de  la  guerra  i  baggataway  (en  el   primer  llenguatge  nacional), 
que  volia  dir el joc del creador. En aquesta “versió” de joc cada equip estava compost per més de 
100  valents  en  una  pista  que  mesurava  entre  500  iardes  i  mitja  milla.  Com  que  només  hi  havia 
una  sola  pilota,  els  jugadors  només  es  concentraven  a  lesionar  el  rival  amb el pal que tenien. En 
comptes  de  gols  tradicionals  (la  pilota  ha  de  passar  per  pals  que  formes  un  arc)  molts  equips 
usaven  una  gran  roca  o  un arbre  de  manera  d’arc.  Havien  d’estavellar  la  pilota  (feta   de  pell  de 
cérvol)  contra  l’arc  que  acabem  d’anomenar  per  poder  anotar  un  gol.  ​
Es  jugava  per  decidir 
disputes  existents  entre  les  tribus  i  també  per  preparar  soldats  forts  i  valents  en  cas  que  es 
presentin  combats  en  el  futur.  Aquesta classe de trobades duraven des de la sortida del sol fins al 
vespre, entre dos o tres dies. 
Aquest  esport  va  obtenir  notorietat  a  l'oest  quan  un  missioner  jesuïta  anomenat  Jean  de Brébeuf 
observar als indis Fures jugar al voltant del 1600. 
Per  al  1800,  el  Lacrosse  va  evolucionar  i,  va  ser  adoptat  pels  francesos,  fixant­se  en  les  guerres 
de  Canadà.  Els  canadencs  agafaven  els  ​
crosses  i  llançaven pedres amb els pals. Aquestes pedres 
agafaven molta velocitat a l’aire, igual que en el joc actual del Lacrosse. 
El  1867,  W.  George  Beers,  un  dentista  canadenc,  va  modificar  el  joc.   Va  escurçar  la  durada  de 
cada  partit,  va  reduir  el  nombre  de  jugadors  a  deu  per  equip  i  la  violència  va  disminuir 
considerablement. 
Per  al  1900​
,  col∙legis  secundaris,  universitats  i  les Olimpíades  van  començar  a  jugar  Lacrosse. 
Malgrat  les  variacions  fetes  al  joc  modern,  els  nadius  d'Amèrica sempre van ser reconeguts com 
a fundadors del Lacrosse. 
El  primer  joc  oficial  del  món  va  tenir  lloc  el  ​
1867  a  l'Upper  Canada  College.  Upper  Canada  va 
perdre  contra  el  Toronto  Criket  Club  per  tres  gols  a  un.  L'esport  presenta  àmplia  difusió  a Canadà​
, ​
Nova Zelanda​
, ​
Austràlia​
, ​
Japó​
, ​
Anglaterra​
 i ​
Escòcia​
. 
Actualment,  el  Lacrosse  és  popular  a  Amèrica  del  Nord  i  a  Canadà,  on  és  considerat  l'​
esport 
nacional  des  de  1994​
.  Haver  designat  el  Lacrosse  com  a  esport  oficial  a  Canadà  va  ser  una 
decisió  basada  en  la   història  i  no  en  el  reflex  del  present,  ja  que  només  ​
es practica  en  dues 
regions distants del país i no és l'esport més popular de l'estiu ni tan sols en aquestes regions​
. 
Als  Estats  Units  la  seva  popularitat  va   començar  a  expandir­se  a  la  costa  oest  i a la zona central 
del  país  gràcies  a  la  seva  aparició  en  els  mitjans  de  comunicació  i   al creixement dels programes 
de  les  universitats ...