Treball Mar I Cel

El Romanticisme i la tragèdia
El teatre del Romanticisme es va caracteritzar per la concepció messiànica de l'artista i per la necessitat que l'escena exercís una funció social, i va avançar en dues orientacions: La francesa i l'alemanya. El teatre romàntic va propiciar una revolució sentimental que tingué com a resultat l'aparició d'una estètica que basava la seva eficàcia en l'impacteemocional apel·lant més al sentiment que a la raó. El públic té una nova percepció del fet tràgic que passa per la identificació amb els protagonistes en un procés d'empatia que portava sovint a plorar per les seves desgràcies. En la tragèdia, Guimerà incorpora l'ús del decasíl·lab blanc i la presència de personatges amb una dimensió històrica allunyada de la reivindicació de la catalanitat. A més,agafarà l'heroi ètic positiu que lluita apassionadament contra les injustícies i la hipocresia social i desplegarà la combinació d'animalitat i racionalitat adequada en el personatge perquè aquest mostri la seva defensa obsessiva i angoixada de la seva identitat subjectiva contra la societat i contra si mateix, enfront del món hostil en què viu i que el portarà a la pròpia destrucció.

L'aportaciód'Àngel Guimerà a la tragèdia romàntica
Àngel Guimerà va saber portar la poesia a l'escena, com ho demostren les imatges, les comparacions i les metàfores i va ser influenciat per obres de William Shakespeare i Victor Balaguer, gràcies a aquestes obres, va fer aportacions a la tragèdia romàntica.
De les obres de Victor Balaguer va aprendre a valorar i incorporar l'ús del decasíl·lab blanc (senserima, s'aproxima a la naturalitat de la prosa), i la presència de personatges amb una dimensió històrica allunyada de la reivindicació de la catalanitat.
També va adonar-se de les obres de William Shakespeare que ha de jugar fort en la creació de figures humanes, que des de la seva individualalitat conflictiva, puguin esdevenir caràcters universals.
En general, Guimerà, mostrarà els personatges deles seves obres, com a éssers que viuen de manera angoixada i obsessiva, l'enfrontament amb la societat que els envolta i amb ells mateixos. Defensen la seva identitat, el seu món interior, sovint contra un món hostil que els nega la possibilitat de realitzar-se i que els llença a la destrucció. La seva visió de la mort és desenganyada i fatalista.

Aspectes neoclàssics, romàntics i realistes aMar i Cel.
En l'obra Mar i Cel, d'Àngel Guimerà podem trovar diferents aspectes. Entre aquests aspectes en podem trobar aspectes neoclàssics, romàntics i realistes.
Aspectes neoclàssics → Es respecten les tres unitats del teatre neoclàssic: l'unitat de temps, l'unitat de lloc i l'unitat d'acció.
L'unitat de temps: Aquesta unitat fa que les obres no puguin superar el un temps estimat, que enaquest cas és no era permès superar un temps superior a 24 hores.
L'unitat de lloc: Tota l'acció ha de passar al mateix lloc, és a dir, en la mateixa escena amb els mateixos decorats. - L'unitat d'acció: L'unitat d'acció te la funció de relacionar tots els fets amb l'acció principal i que no puguin ser eliminades sense perdre el sentit. Aspectes romàntics → En aquesta obra, els aspectes romànticsderiven clarament de l'amor i la passió que senten els dos personatges principals, la Blanca i en Saïd. Aspectes realistes → Aquests aspectes es reflecteixen en el tipus de llenguatge que utilitza Àngel Guimerà per als personatges, les situacions en les quals estan inplicats, etc.

La presentació dels personatges: els indicis i els comentaris del primer acte.
Hi han els persontages principals(Saïd i Blanca) i els personatges secundaris (Carles, Ferran i els corsaris). Apareixen personatges dinamics perquè evolucionen durant la obra,com per exemple Blanca i Saïd que canvien de personalitat per amor. També apareixen personatges estàtics perquè no canvien durant l’obra com per exemple els corsaris o el pare de Blanca.
En aquesta escena, apareix Joanot que és un renegat perquè era...