treball medieval
Páginas: 5 (1033 palabras)
Publicado: 5 de junio de 2013
LA FI DE LA HISTÒRIA
Francis Fukuyama va néixer el 27 d’Octubre de 1952 a Chicago (EEUU) en el si d’una família d’origen japonès, és un politòleg nord-americà membre del Consell Presidencial sobre la Bioètica i catedràtic Bernard L. Schwartz d’Economia Política Internacional a la Universitat Johns Hopkins de Washington D.C. Va estudiar a Harvard on va escriure sobre la democratització ipolítica econòmica internacional, especialitzant-se en política exterior de la Unió Soviètica, més tard va treballar pel Departament d’ Estat Nord-americà.
Principalment és conegut per ser l’autor del llibre ”La fi de la història i l’últim home” publicat per Free Press l’any 1992. Aquest article estava inspirat en un article anterior publicat pel mateix Fukuyama l’any 1989 i que portava per títol“La Fi de la Història?”. En el llibre Fukuyama defensa la tesis de que la història humana compresa com una lluita entre ideologies ha acabat i que aquest final és el començament d’un món basat en la política i l’economia neoliberal arran de la caiguda del comunisme i el final de la Guerra Freda. L’autor ens assegura que l’únic camí factible que ens queda per seguir és el liberalisme democràtic i queno són necessàries més ideologies, ja que aquestes són substituïdes per l’economia(pensament únic). A més Fukuyama creu que l’únic que pot fer possible la societat sense classes que reclamava Marx són els Estats Units.
L’any 2009 Fukuyama va publicar un article a The Daily beast que portava per títol “History is still over” que es basava en l’evolució viscuda en les relacions internacionalsdes del 1992 fins a l’actualitat, on aportava noves afirmacions sobre la fi de la història com també matisava algunes de les seves antigues idees. En l’article es comenta l’actual crisi econòmica així com la política que es viu a Europa i els Estats Units. Per últim es proposa la creació d’una ideologia populista que posi les coses al seu lloc.
L’article de Fukuyama que s’inicia amb una reflexiódel cap de personal del president Obama, Rahm Emanuel, on aquest afirma que els líders solen fallar en les decisions, però normalment encerten quan es veuen forçats per perills imminents. Una clar al·lusió al fet que donada l’ actual situació de crisi que ha deixat a milers de persones a l’atur hem d’aprofitar per prendre decisions que ajudin a redreçar el món. Però com s’ha arribat a la situacióque es viu actualment?
Tot va començar quan la bombolla immobiliària va explotar, la reserva federal americana va orientar les seves inversions cap als valors immobiliaris fent una política de baixar els tipus d’interès. Es van donar préstecs hipotecaris d’alt risc a famílies econòmicament fràgils, el que s’anomena “subprime”. Per evitar riscos els bancs van vendre hipoteques a altres bancs,aleshores els tipus d’interés van tornar a pujar tot aquest engranatge va començar a deteriorar-se. Els primers simptomes de tot això es van evidenciar a principis de l’any 2007 quant el nombre d’impagaments va començar a ser preocupant, en aquells moments Bush era el president i va engegar un pla de rescat financer per comprar a els bancs aquestes hipoteques i així reactivar el mercat. A part vaactivar un pla d’ajuda pels ciutadans que tenien problemes per pagar aquests crèdits. Posteriorment l’any 2008 la crisi va començar a afectar les entitats bancàries , el govern va haver de rescatar dos de les bancs més grans del país es quan el creixement comença a capgirar-se i comença a posar-se en qüestió el futur del capitalisme. És en aquests moments que Obama surt escollit arrel de ladifícil situació econòmica, aquest va engegar un pla de rescat per la classe mitjana americana perquè poguessin assumir les seves deutes. També va proposar a la reunió del G-20 el control dels grans bancs internacionals però sense caure en politiques proteccionistes, totes aquestes mesures van fer recuperar la confiança que es va perdre degut a l’ intent de rescatar la multinacional General Motors....
Francis Fukuyama va néixer el 27 d’Octubre de 1952 a Chicago (EEUU) en el si d’una família d’origen japonès, és un politòleg nord-americà membre del Consell Presidencial sobre la Bioètica i catedràtic Bernard L. Schwartz d’Economia Política Internacional a la Universitat Johns Hopkins de Washington D.C. Va estudiar a Harvard on va escriure sobre la democratització ipolítica econòmica internacional, especialitzant-se en política exterior de la Unió Soviètica, més tard va treballar pel Departament d’ Estat Nord-americà.
Principalment és conegut per ser l’autor del llibre ”La fi de la història i l’últim home” publicat per Free Press l’any 1992. Aquest article estava inspirat en un article anterior publicat pel mateix Fukuyama l’any 1989 i que portava per títol“La Fi de la Història?”. En el llibre Fukuyama defensa la tesis de que la història humana compresa com una lluita entre ideologies ha acabat i que aquest final és el començament d’un món basat en la política i l’economia neoliberal arran de la caiguda del comunisme i el final de la Guerra Freda. L’autor ens assegura que l’únic camí factible que ens queda per seguir és el liberalisme democràtic i queno són necessàries més ideologies, ja que aquestes són substituïdes per l’economia(pensament únic). A més Fukuyama creu que l’únic que pot fer possible la societat sense classes que reclamava Marx són els Estats Units.
L’any 2009 Fukuyama va publicar un article a The Daily beast que portava per títol “History is still over” que es basava en l’evolució viscuda en les relacions internacionalsdes del 1992 fins a l’actualitat, on aportava noves afirmacions sobre la fi de la història com també matisava algunes de les seves antigues idees. En l’article es comenta l’actual crisi econòmica així com la política que es viu a Europa i els Estats Units. Per últim es proposa la creació d’una ideologia populista que posi les coses al seu lloc.
L’article de Fukuyama que s’inicia amb una reflexiódel cap de personal del president Obama, Rahm Emanuel, on aquest afirma que els líders solen fallar en les decisions, però normalment encerten quan es veuen forçats per perills imminents. Una clar al·lusió al fet que donada l’ actual situació de crisi que ha deixat a milers de persones a l’atur hem d’aprofitar per prendre decisions que ajudin a redreçar el món. Però com s’ha arribat a la situacióque es viu actualment?
Tot va començar quan la bombolla immobiliària va explotar, la reserva federal americana va orientar les seves inversions cap als valors immobiliaris fent una política de baixar els tipus d’interès. Es van donar préstecs hipotecaris d’alt risc a famílies econòmicament fràgils, el que s’anomena “subprime”. Per evitar riscos els bancs van vendre hipoteques a altres bancs,aleshores els tipus d’interés van tornar a pujar tot aquest engranatge va començar a deteriorar-se. Els primers simptomes de tot això es van evidenciar a principis de l’any 2007 quant el nombre d’impagaments va començar a ser preocupant, en aquells moments Bush era el president i va engegar un pla de rescat financer per comprar a els bancs aquestes hipoteques i així reactivar el mercat. A part vaactivar un pla d’ajuda pels ciutadans que tenien problemes per pagar aquests crèdits. Posteriorment l’any 2008 la crisi va començar a afectar les entitats bancàries , el govern va haver de rescatar dos de les bancs més grans del país es quan el creixement comença a capgirar-se i comença a posar-se en qüestió el futur del capitalisme. És en aquests moments que Obama surt escollit arrel de ladifícil situació econòmica, aquest va engegar un pla de rescat per la classe mitjana americana perquè poguessin assumir les seves deutes. També va proposar a la reunió del G-20 el control dels grans bancs internacionals però sense caure en politiques proteccionistes, totes aquestes mesures van fer recuperar la confiança que es va perdre degut a l’ intent de rescatar la multinacional General Motors....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.