treball musica trobadors

ELS


TROBADORS





ALUMNA: CARLA FERRER ROS
CURS: 4t ESO
PROFESSOR: ENRIC X. NAVAL


Index.
















1. Introducció

Durant aquest treball tractarem sobre els distints continguts referents als trobadors , la seua vida i les seues poesies.

La poesia trobadoresca és la poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII iXIII. Es conserva un corpus d’unes 2500 poesies, escrites per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia i al LLemosí, i també al nord d’Itàlia i de Catalunya.
Es tracta d’una poesia escrita en occità o provençal. Alguns teòrics consideren que en realitat són poemes que van ser escrits en una mena de coiné, voluntat de depurar la llengua parlada.
A més a més tractaremdiversos capítols i subcapítols amb una gran importància per tot arreu del món : els estils poètics, l’amor cortés i la fina amor que en aquell temps reflectia molt bé els sentiments de l’amat respecte l’estimada i ho feien amb un acompanyament musical adequat depenen en el moment que es trobaren.











2.QUÈ ÉS UN TROBADOR?

Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mitjana quecrea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a lanoblesa, o que, si més no, ha après aquestes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguin difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella època era analfabeta i tota aquesta literatura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no pas en llatí. Els trobadors normalment cantaven en occità, però aquesta varietat d'occità, no era la que parlavael poble, sinó una varietat artificial cortesana, una llengua més o menys unificada pels trobadors (llengua koiné) que s'utilitzava per a la poesia. Sovint hi tenia més presència el dialecte llenguadocià, però fou al principi el Llemosí el centre més important de la cultura trobadoresca.
Aquesta "koinè", tot i la seva "uniformitat", presenta algunes variacions de mots en els diferents trobadors.Això es deu a la manca d'una estructura gramatical ben estructurada en tot el territori de parla occitana. Per altra banda, com s'ha dit, aquesta "koinè" era artificial, no correspon en cap dels dialectes, que ja existien, però amb menys diferències que avui, de manera que es podria afirmar que aquesta "civilització cortesana" es restringia, únicament, a la gent de la noblesa, als aristòcrates, obé aquelles persones que, pels motius que siguin, aprenien les tècniques trobadoresques i assolien el rang de trobador.
Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. La població, el burg, els serfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la literatura culta, era per mitjà del recital dels joglars, unspersonatges, normalment, malabaristes, acròbates que, mitjançant activitats de circ o mostres amb bèsties ja ensinistrades o qualsevol altre espectacle, duien a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seves creacions.

1.1 IMPORTÀNCIA DELS TROBADORS.
Poetes i músics, amb un gran domini de la retòrica i de la música. Els seus poemes noeren per ser llegits, sinó escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortesà i aristocràtic, culte i ric, propi de la cort feudal. Els trobadors podien ser de condició ben diferent, des de reis (Alfons I el Cast…) o grans senyors, per a qui trobar era una manera de passar l'estona, fins a...