treball pere calders

1. L’estil de Pere Calders
Calders, a diferència dels autors coetanis, que volien més objectivitat històrica, buscava un àmbit de llibertat per a la crítica i la llibertat literàries, que recorria a la fantasia i al somni per a trobar altres dimensions de de la realitat humana, tot i que en els contes que veurem, ho fa d’una manera subtil, de manera indirecta. L’humor reflexiu, l’absurd i lallengua acurada són els pilars de l’estil de Calders. El domini de la llengua i l a utilització de la fantasia de manera irònica en l’ésser humà també són trets característics de la seva obra.
Segons Calders, la poesia i l’estètica han de ser dos àmbits diferents, ja que d’aquesta manera podríem separar també el que és literatura de l’art, respectivament, que és el vol Calders, ja que els allunyadel realisme històric. Si parlem de les seves influències, podem dir que l’autor es basa en tendències que van conviure en la seva mateixa època, concretament de la literatura soviètica, que començava a estar en auge, i on la sàtira i la ironia eren els trets més característics. També va agafar influències de la literatura anglosaxona, que s’enfrontaven a realitat de l’ésser humà, i d’aquestamanera fugien a una altra dimensió, mitjançant la ironia i l’absurd, que tan característics serien de Calders.
Pel que fa al seu estil, veiem com Calders escriu amb subtilesa, i d’aquesta forma, pot atacar discretament les crítiques que va rebre de la seva literatura, entre els quals destaquem Joaquim Molas. Hem de pensar que estem en una època on la literatura catalana es trobava en una situacióprecària, i més la prosa catalana, que era quasi inexistent. Per això, Calders proposa un nou tipus de literatura, que aposta per la fantasia, envers el realisme històric que predominava en aquella època; volia trencar també la separació dels autors d’abans de la guerra amb els de després, i mitjançant la fantasia i la ironia era la millor forma de fer-ho.
Els contes de Calders estan en la sevamajoria escrits en primera persona, i el personatge principal en cada relat acostuma a ser ell: a “Feblesa de caràcter”, ho veiem clarament, quan el diari ens informa que ha desaparegut el “senyor Calders”, o a “La fi”, quan veiem que el personatge se’ns descriu com un home menut i ros, tal com era l’escriptor. Aquests personatges són el seu alter ego, i podem fer-nos una idea del caràcter de PereCalders llegint els contes: un home molt educat, però alhora indecís i molts cops despistat, però que sap prendre les decisions correctes. Darrere de la veu del jo narratiu del personatge-narrador, veiem la cosmovisió de l’autor.
Sovint, en els contes de Calders hi observem una ensenyança, que com hem dit abans, ens apareix subtilment, d’una manera molt discreta. En alguns altres casos, també veiemcom Calders ens posa incisos a peus de pàgina, com si es tractés d’un text expositiu; això ho fa per aclarir-se la consciència.
El narrador en els contes de Calders s’allunya de la omnisciència, i acostuma a ser en primera persona. Sovint, fa comentaris sobre temes morals, que li serveixen per analitzar el comportament de l’ésser humà. Calders també mostra la seva preocupació per temes com eldestí, en “La clara consciència” o el progrés de la societat, que sovint ironitza, com veurem en “Quieta nit”.
En altres casos, la imaginació juga un paper molt important en l’estil de Pere Calders, ja que és un recurs que utilitza per evadir-se de la duresa de cada dia. Per això, els seus contes són un microcosmos que ens porten a una altra dimensió, on hi trobem elements com la fantasia, laimaginació i el somni, i l’ésser humà es representa amb una caracterització més profunda, sovint passant per l’absurd. Es tracta d’una reflexió sobre la realitat de la condició humana de manera pietosa però també irònica, que el porta a criticar diferents aspectes que el preocupen o l’interessen, sempre d’una manera subtil, una de les característiques més importants de l’estil de Pere Calders....