Treball Prova Definitiu

Introducció
La mesura judicial que consisteix en l’ intervenció de les comunicacions és una acció que pot vulnerar l’àmbit dels drets fonamentals establerts a la Constitució de 1978 mitjançant d’intromissió al secret d’aquestes si no es realitza a partir d’una interlocutòria motivada i ben argumentada. Si hem de trobar o buscar un antecedent històric és la inviolabilitat de les llibertats i elsecret de la correspondència configurat a la Revolució Francesa, tot i que al ordenament jurídic Española del segle XIX ja existien normes que protegien aquest dret, com és els arts 218-220 Codi Penal de 1870, i al segle XX amb els arts. 206-208 CP de 1932.
El dret es reconegut a l’article 18.3CE, però també a normativa internacional com a l’art. 12 de la Declaració de Drets Humans de 1948,l’article 17 del Pacte internacional de drets civils i polítics (PIDCP) de 19 de desembre de 1966, l’article 8 del Conveni Europeo de Drets Humans de 4 de novembre de 1950  o l’article 7 de la Carta de Drets Fonamentals de l’UE de 2000, que diu "Respecte a la vida privada i familiar", disposa que "Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de les sevescomunicacions" , disposicions aplicables totes al territori espanyol.”
Al Estat Espanyol tenim varies normatives que recullen aquest dret i desenvolupen la garantía:
L’ article 18.3 de la CE, disposa que "Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial".
Disposicions que recullen o desenvolupen el precepteconstitucional, en podem citar entre d’altres els articles 198 a 201, 535 y 536 del Codi Penal (CP); articles 575 y ss. de la LECrim; així com altres normes com L’Estatut dels Treballadors, o la Llei Orgànica de protecció a l’honor.
L’ article 18.3 CE protegeix o la garantia recau sobre la comunicació no sobre allò comunicat, el contingut pot ser publicat per algú dels partícips, excepte si afecta al dret al’intimitat . El dret al secret de les comunicacions és merament formal, ja que opera amb independència absoluta del contingut .
La intervenció de las comunicacions telefòniques i electròniques.
La intervenció de les comunicacions, com el seu nom indica, consisteix en la restricció del dret fonamental contingut en l'art. 18.3 CE efectuada per una resolució judicial motivada, en la virtut de laqual s'autoritza a la policia judicial a entrar en un procediment de comunicació o base dades personal, amb l'objecte de conèixer i, si escau, recaptar i custodiar una notícia, pensament o imatge penalment rellevant per a la seva reproducció en un judici oral incoat per la comissió d'un delicte greu.
"Las intervenciones judiciales de las comunicaciones, postales, telegráficas y telefónicas tienencomo común denominador erigirse en actos instructorios limitativos del derecho fundamental al secreto de las comunicaciones del art. 18.3 de nuestra Ley Fundamental"
La primera norma es en conseqüència d’ una necessitat jurídica que, afortunadament, no ha sigut posteriorment precís aplicar. En efecte l'article 55.1 amb relació al 116, els dos a la CE permet la suspensió del dret de l'article 18.3 dela mateixa quan s'acordi la declaració dels estats d'excepció i de setge. Per el seu desenvolupament es va dictar la LO 4/1981 de 1 de juny dels estats d'alarma, excepció i setge.
En aquesta Llei Orgànica l’ article 18, per l'estat de excepció,i l'article 32.3 per l’estat de setge, permeten que l’autorització del Congres suspengui l’ art. 18.3 de la CE, cas en el que la autoritat governativa potintervenir en les comunicacions telefòniques.
La primera suspensió individual de drets fonamentals es produeix per primera vegada en virtut del RD-llei 21/1978 de 30 de juny, convertit posteriorment en la Llei 56/1978 de 4 de desembre que es prorrogada en la seva vigència per el RD-llei 19/1979 de 23 de novembre. Amb un caràcter mes estable tenim que recordar la LO 11/1980 de 1 de desembre...