treball recer
Páginas: 16 (3837 palabras)
Publicado: 2 de octubre de 2014
ESTRUCTURA LÒGICA DEL CONEIXEMENT
LA LÒGICA FORMAL
Per què és important saber raonar?
Per al desenvolupament de tot tipus de pensament rigorós, és fonamental defi-nir quines són les regles de la racionalitat establint un mètode que ens permeti comprovar quan s’utilitza correctament. D’això, se n’encarrega una de les prin-cipals ciències formals: la lògica. Se sol definir com laciència del raonament correcte.
Si volem expresar bé les nostres idees i fer-les valer, evitar que ens enganyin o manipulin, entendre’ns amb els altres i solucionar els nostres problemes a tra-vés del diàleg, és imprescindible saber raonar correctament i saber determinar quan ho fa qui dialoga amb nosaltres. A més, té una importància vital en el de-senvolupament de tot tipus de pensament rigorós comla filosofia i la ciència (recorda, que la lògica s’utilitza per fer les prediccions en el mètode hipotetico-deductiu).
El raonament
Un raonament és un procés mental (com ho són, també, la imaginació i el record) que es caracteritza perquè s’hi produeix un pas d’un o més enunciats (les premisses) a una altre de posterior (la conclusió) que se’n deriva necessàriament.
H. Arnau i P.Montaner Teoria i pràctica de la lògica proposicional
Per exemple:
Només en el cas que estudiï i faci els exercicis aprovaré l’assignatura.
No he fet els exercicis.
Per tant, no aprovaré l’assignatura
El raonament, el denominem també inferència o, col·loquialment, argument.
Es pot utilitzar per defensar o argumentar una idea, creença o postura que mantinguem o per arribar a novesveritats a partir de fets coneguts utilitzant so-lament la raó.
Les premisses d’una raonament estan formades per cada un dels enunciats en els quals basem la nostra argumentació. Se simbolitzen P1, P2, P3... Pn.
La conclusió és l’enunciat al qual arribem a través de les premisses i per al qual hem contruït el raonament. Se simbolitza amb una C.
Els usos del llenguatge
El llenguatge queutilitzem habitualment té diferents usos i funcions. Ens pot servir per mostrar estats d’ànim (llenguatge emotiu), donar ordres (llenguatge imperatiu o prescriptiu), interrogar (llenguatge interrogatiu), expressar desitjos (llenguatge desideratiu) o descriure el món (llenguatge descriptiu o declaratiu).
Totes aquestes funcions tenen una utilitat diferent, però, des de la perspectiva de la lògica,totes elles, excepte l’última, no tenen cap valor per als nostres rao-naments. Poden tenir un valor persuasiu, emotiu o intimidador, però no la finali-tat de demostrar cap conclusió. Expressen els nostres sentiments o el nostre estat d’ànim, però en cap cas tenen un valor probatori.
Llenguatge descriptiu
El llenguatge descriptiu és aquell ús del llenguatge que s’utilitza per fer afirma-cionsdel món, que ens el descriu. També es denomina llenguatge declaratiu o assertori. La lògica només s’interessa per aquest ús del llenguatge perquè és l’únic que val per establir la correcció d’un raonament.
Proposició o enunciat
És la unitat bàsica del llenguatge descriptiu. Es defineix de la següent forma:
Proposició o enunciat és una oració simple que té un sentit complet i éssus-ceptible de ser qualificada de certa o falsa.
Es pot comprovar que no té sentit plantejar-se si són certes o falses les oraci-ons que pertanyen a altres usos del llenguatge. Per això es diu que no posseei-xen valor de veritat. En canvi, tota proposició pot tenir dos possibles valors de veritat: ser certa o falsa. Això és així en la lògica clàssica, que per això es defi-neix com una lògica bivalent(que només posseeix dos valors).
Termes bàsics: contingut i forma d’un raonament; veritat i validesa; tipus de raonaments
Forma i contingut
Partim de dos raonaments senzills:
Raonament 1:
P1: Si m’haguessin trucat, aleshores tindria una trucada perduda.
A B
P2: No tinc una trucada perduda.
B
C: Per tant, no m’han trucat.
A
Raonament 2:
P1: Si guanya el...
LA LÒGICA FORMAL
Per què és important saber raonar?
Per al desenvolupament de tot tipus de pensament rigorós, és fonamental defi-nir quines són les regles de la racionalitat establint un mètode que ens permeti comprovar quan s’utilitza correctament. D’això, se n’encarrega una de les prin-cipals ciències formals: la lògica. Se sol definir com laciència del raonament correcte.
Si volem expresar bé les nostres idees i fer-les valer, evitar que ens enganyin o manipulin, entendre’ns amb els altres i solucionar els nostres problemes a tra-vés del diàleg, és imprescindible saber raonar correctament i saber determinar quan ho fa qui dialoga amb nosaltres. A més, té una importància vital en el de-senvolupament de tot tipus de pensament rigorós comla filosofia i la ciència (recorda, que la lògica s’utilitza per fer les prediccions en el mètode hipotetico-deductiu).
El raonament
Un raonament és un procés mental (com ho són, també, la imaginació i el record) que es caracteritza perquè s’hi produeix un pas d’un o més enunciats (les premisses) a una altre de posterior (la conclusió) que se’n deriva necessàriament.
H. Arnau i P.Montaner Teoria i pràctica de la lògica proposicional
Per exemple:
Només en el cas que estudiï i faci els exercicis aprovaré l’assignatura.
No he fet els exercicis.
Per tant, no aprovaré l’assignatura
El raonament, el denominem també inferència o, col·loquialment, argument.
Es pot utilitzar per defensar o argumentar una idea, creença o postura que mantinguem o per arribar a novesveritats a partir de fets coneguts utilitzant so-lament la raó.
Les premisses d’una raonament estan formades per cada un dels enunciats en els quals basem la nostra argumentació. Se simbolitzen P1, P2, P3... Pn.
La conclusió és l’enunciat al qual arribem a través de les premisses i per al qual hem contruït el raonament. Se simbolitza amb una C.
Els usos del llenguatge
El llenguatge queutilitzem habitualment té diferents usos i funcions. Ens pot servir per mostrar estats d’ànim (llenguatge emotiu), donar ordres (llenguatge imperatiu o prescriptiu), interrogar (llenguatge interrogatiu), expressar desitjos (llenguatge desideratiu) o descriure el món (llenguatge descriptiu o declaratiu).
Totes aquestes funcions tenen una utilitat diferent, però, des de la perspectiva de la lògica,totes elles, excepte l’última, no tenen cap valor per als nostres rao-naments. Poden tenir un valor persuasiu, emotiu o intimidador, però no la finali-tat de demostrar cap conclusió. Expressen els nostres sentiments o el nostre estat d’ànim, però en cap cas tenen un valor probatori.
Llenguatge descriptiu
El llenguatge descriptiu és aquell ús del llenguatge que s’utilitza per fer afirma-cionsdel món, que ens el descriu. També es denomina llenguatge declaratiu o assertori. La lògica només s’interessa per aquest ús del llenguatge perquè és l’únic que val per establir la correcció d’un raonament.
Proposició o enunciat
És la unitat bàsica del llenguatge descriptiu. Es defineix de la següent forma:
Proposició o enunciat és una oració simple que té un sentit complet i éssus-ceptible de ser qualificada de certa o falsa.
Es pot comprovar que no té sentit plantejar-se si són certes o falses les oraci-ons que pertanyen a altres usos del llenguatge. Per això es diu que no posseei-xen valor de veritat. En canvi, tota proposició pot tenir dos possibles valors de veritat: ser certa o falsa. Això és així en la lògica clàssica, que per això es defi-neix com una lògica bivalent(que només posseeix dos valors).
Termes bàsics: contingut i forma d’un raonament; veritat i validesa; tipus de raonaments
Forma i contingut
Partim de dos raonaments senzills:
Raonament 1:
P1: Si m’haguessin trucat, aleshores tindria una trucada perduda.
A B
P2: No tinc una trucada perduda.
B
C: Per tant, no m’han trucat.
A
Raonament 2:
P1: Si guanya el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.