Treball SICAV

Societats d'Inversió de Capital Variable
Institucions d'Inversió Col·lectiva


Índex de continguts

1. Definició

2. Característiques

3. El procés de creació d'una SICAV

4. Equitat

5. Eficiència.

6. Avantatges

7. Conclusions

8. Bibliografia

1. Definició

Les SICAV o Societats d'Inversió en Capital Variable són societats anònimes regides per la legislacióespecífica de les IIC (Institucions d'Inversió Col·lectiva). Són societats destinades a gestionar patrimonis
de tercers invertint en bens mobiliaris (productes financers i accions empresarials, bàsicament) i en
productes immobiliaris (inversió en edificis destinats a l'arrendament). Aquestes societats poden ampliar i
reduir el capital inclòs comprant i venent les seves pròpies accions, per aquesta raóse les anomena també
Societats de Capital Variable. Aquest tret de flexibilitat legal permet que les ampliacions o reduccions
no cal que siguin aprovades en Junta d'Accionistes1 i se'n realitzin a discreció segons les necessitats.
Aquestes institucions, des del seu origen, juguen a una doble vessant que tractarem de diferenciar sempre
que sigui possible: la cara original i legal, juntament ambla vessant d'instrument de gestió dels grans
capitals, potser la que més literatura ha generat sobre aquest tipus de societats.

2. Característiques

La història de les SICAV comença als anys 50 amb l'objectiu de promocionar la inversió per part de les
famílies i el petit inversor dintre dels mercats financers ordenats. En origen es plantejava un instrument on
una gestora professionalitzadas'encarregava dels estalvis que havien reunit, com a mínim, un número de
100 inversors. Els trets bàsics d'una SICAV són els següents:

- Número d'accionistes igual o superior a 100.
- Capital mínim: 2.400.000 euros
- Limitacions en les inversions:
- Diversificació, com a màxim un 5% del capital invertit ha d'estar en una sola empresa
- Capital social variable entre un mínim i màximdefinit als estatuts.
- Sota inspecció de la CNMV (i no de l'Agencia Tributaria des de l'any 20062)

1. Veure els articles 9 i 29 de la "Ley 35/2003, de 4 de novembre, de Instituciones de Inversión Colectiva"
2. IU-ICV denuncia que el Congreso "legaliza una amnistía fiscal" para las SICAV - Terra Noticias - 30/06/
2005

Tot i que en el seu origen, la constitució d'aquestes societats fos orientatcap a les classes mitges, ha
obtingut certa rellevància com a instrument de gestió financera de les grans fortunes. Imaginem el cas
d'un esportista d'élit que després de participar i guanyar varis torneigs es troba amb uns rendiments del
seu treball molt alts pels que paga en la seva declaració de la renda un 42% al govern. Ho pagarà en
el tram més alt a partir de 52.360 euros guanyats. Uncop a pagat el IRPF decideix gastar una mica en
unes raquetes de tennis noves o pals de golf més lleugers i decideix estalviar la resta. Aleshores té varies
opcions:
- Ficar els seus estalvis al banc: dels que pagará segurament un 21% en impostos per cada euro que
generin els seus interessos
- Comprar i vendre accions: com aquest esportista no és cap broker ni té gaire formació econòmicadelegarà en un professional aquesta tasca. Resultat: una declaració de renda llarguíssima plena de
rendiments individuals de cada acció comprada, deute sobirà o derivats en els que hagi invertit... quelcom
de poc eficient si el que vol és maximitzar el seu benefici. També pagarà entre un 19 i 21% pels dividends
de les empreses invertides i el rendiment de la compra-venda d'aquestes.
- Un fonsd'inversió: delegar els seus estalvis en un banc (d'inversió, banca privada) que independenment
farà el que vulgui amb els seus estalvis.
- Crear una SICAV, trobar 99 mariachis que s'encarregaràn de ser socis a l'ombra, gastar una mitjana
de 600.000€ com a despeses de formalització i a posar a treballar els seus diners. El resultat es que els
rendiments dels seus estalvis només estaran gravats...