Treball sindicats

UNITAT 6: EL TREBALL I LA LEGISLACIO LABORAL

 
 
Treball a desenvolupar: 
 
1.­ Explica I'origen deIs sindicats, i personatges més rellevants. 
 
Amb anterioritat a la industrialització moderna, van existir organitzacions, els 
gremis, que defensaven en el si de l'activitat artesanal als treballadors d'un 
determinat ofici. Regulaven la producció i controlaven fins al més mínim detall. Els operaris tenien l'oportunitat d'ascendir en l'escala laboral segons la seva 
perícia i mèrits. 
Davant d'aquestes organitzacions de caràcter preindustrial, els sindicats van 
néixer com a resposta als problemes plantejats per la mecanització. 
Representaven obrers desposseïts de la iniciativa i creativitat en el procés 
productiu. La total desprotecció d'aquests davant els abusos dels capitalistes (llargues 
jornades de treball, ocupació infantil, dones mal remunerades, fàbriques 
insalubres, amuntegament, acomiadaments sense indemnització, misèria, etc.), 
els va empènyer a organitzar­se en associacions per protegir­se en cas de 
malaltia, atur o inactivitat vaguística. 
Gremis i sindicats responien, per tant, a circumstàncies econòmiques i socials 
diferents. A la fi del segle XVIII, a Anglaterra van néixer les primeres associacions de 
treballadors, les anomenades societats d'ajuda mútua. Les integraven 
essencialment artesans que treballaven sota el Domestic System. El seu 
objectiu era la unió dels obrers per aconseguir millores laborals i salarials, 
operant com caixes de resistència enfront de adversitats com la malaltia o la 
desocupació. A la fi d'aquest segle, per mitjà de les "Combination Laws", es va prohibir tot 
tipus d'associacionisme obrer, amb la qual cosa les organitzacions de 
treballadors van passar a ser il∙legals i van haver d'exercir la seva activitat 
clandestinament . 
A França, durant la dècada dels trenta del segle XIX també van florir les 
societats d'ajuda mútua. En la següent dècada l'ambient reivindicatiu (llibertat d'associació i reducció de la jornada laboral a deu hores) va aconseguir la seva 
màxima expressió en la revolució de 1848. 
El seu fracàs i l'adveniment de Napoleó III al poder interrompre les perspectives 
de millora social. 
A Anglaterra, després de l'abolició de les Combination Laws (1824), 
l'associacionisme obrer va progressar ràpidament, organitzant segons dos models: sindicats d'ofici (Trade Unions) i cooperatives. 

Ambdós sistemes no tenien reivindicacions polítiques, aquestes sorgirien per 
primera vegada amb el cartisme. 
En el seu origen, els Trade Unions britànics van estar constituïts per obrers 
d'una localitat integrats en un mateix ofici i el seu propòsit era prestar ajuda en 
cas de greu necessitat als seus membres. El seu finançament era atès mitjançant aportacions econòmiques que després eren utilitzades en 
l'assignació de pensions i subvencions diverses. 
Durant la dècada dels anys trenta els Trade Unions van ser ampliant­se i van 
deixar d'estar limitats per ofici i localitat, obrint­se pas un sindicalisme d'àmbit 
estatal. 
En 1829, el dirigent obrer d'origen irlandès​
 ​
Doherty​
, creava el primer sindicat 
del cotó d'implantació nacional. En 1834 ​
Robert Owen​ va reunir diversos 
sindicats d'ofici en la Great Trade Union, aconseguint tal èxit que va ser 
il∙legalitzat pel govern. 
El fracàs d'aquesta iniciativa unificadora va portar als líders del moviment obrer 
a plantejar­se la necessitat d'intentar altres experiències, en aquest cas 
polítiques, fet que es va concretar en el cartisme. El principal instrument de pressió que es van valer els sindicats en les seves reivindicacions va ser la 
vaga. 
Els Trade Unions no es van constituir legalment fins a 1871. Durant les 
següents dècades no va deixar d'augmentar el seu nombre i el dels seus 
afiliats, a finals de segle sumaven més de 2 milions. A la resta d'Europa els 
sindicats van adquirir importància al llarg de l'últim terç del segle XIX. ...