Treball Sobre Corsaris

Índex:

1. Introducció

2. Corsaris

2. 1. (Francis Drake)

3. Corsaris a Catalunya

4. Conclusió

5. Bibliografia

Introducció

Corsaris

Els corsaris erenmariners als quals un Estat havia concedit una patent de cors. Aquest document els autoritzava a atacar els vaixells de països enemics i apoderar-se de la nau i de la seva càrrega.
En molts casosaquesta activitat era complementària del trànsit comercial però, en altres, va arribar a ser més important que la primera, acabant amb dedicació exclusiva a l’activitat corsària.
El corsari esdiferenciava del pirata en què no atacava qualsevol vaixell, com aquest últim, sinó únicament aquells que la seva patent autoritzava i mai als del Estat al que servien.
Fins al segle XIX, l'activitat corsàriava estar sempre a càrrec de particulars que armaven vaixells un cop obtinguda la patent de cors. Recuperaven la inversió amb el botí obtingut en les preses capturades i els rescats per passatgersd'importància.
El corsari estava limitat en la seva acció per la patent i en moltes ocasions havia de repartir botí i rescat amb l'Estat. Aquesta és la principal diferència amb el pirata, que atacavaqualsevol vaixell. Francis Drake és un bon exemple d'aquesta època, del qual parlarem més endavant.
Encara que la activitat corsària ja es va practicar en l'Antiguitat, l'auge dels corsaris va tenirlloc entre els segles XVI i XVIII. Durant aquest període totes les potències navals europees utilitzaven sistemàticament als corsaris per entorpir el tràfic dels seus rivals.
L’activitat corsària vadurar fins al segle XIX.
Per al país agredit, un corsari era pràcticament igual que un pirata (de vegades els corsaris acabaven sent pirates), i a més aquesta era la intenció. L'única diferència eraque els pirates tenien prohibida l’entrada a totes les nacions, mentre que els corsaris gaudien d'immunitat jurídica en el país que els contractava.
Francis Drake

Corsaris a Catalunya

Des del...