Treball Sobre Epicuro

Treball sobre Epicuro
Un dels filòsofs que va oferir una idea molt suggerent de la felicitat va ser Epicuro. Se’n sap molt poc sobre aquest filòsof, ja que els seus llibres es van perdre al llarg dels segles, però es va poder reconstruir la seva teoria atiraves de petits fragments que s’han anat trobant. Epicuro va néixer a la illa grega de Samos, a la costa actual de Turquia al 341 aC.
Aquestcreia que tots podem trovar la manera de ser feliços, el que pase es que segons ell busquem al lloc equivocat. Al contrari que tota la resta de filosofs, Epicuro tenia una idea bastant divertida sobre la felicitat. Ell deia que no ens hem de sentir culpables per desitjar una vida plàcida i divertida. Pensem que la clau de la felicitat es simple, tenir molts de diners així poden manar a grancentres comercials i compra gran quantitats. Però abans de fer això Epicuro demanava que respectessin, ell deia que es fàcil pensar que els diners ho solucionen tot, però no es així. El filòsof Epicuro buscava tenir una vida feliç, li agradava el sexe, passar-s’ho bé i la bellesa, però es dedicava a demostrar que la felicitats es més difícil del que sembla i que un filòsof era la millor opció perbuscar-la. La filosofa de la búsqueda del plaer de Epicuro xocava amb els seus contemporanis, es va convertí en un sinònim de vida indolent i encara avui fins i tots els amants de la bona taula a vegades son anomenats “ epicúreos”, però aixó es una idea equivocada. Epicuro deia que el plaer era la cosa més important de la vida, però de la manera en que ell ho viva no hi havia tanta voluptusitat. Laseva casa era sencilla, la seva roba era modesta, bebía aigua enlloc de vi, no menjava peixos cars y es quedaba satisfet amb un dinar de pa, llegums i olives, així viva l’home que assegurava que el plaer era meta de tota vida.
En la essència de la filosofa epicúria hi ha una idea simple: No sabem realment que ens fa feliços. Podem sentir atracció cap un be material creient que aquet ens portarà ala felicitat però la majoria de cops ens equivoquem. No sempre desitgem allò que necessitem i la major proba que tenim sobre això es com ens comportem quan anem de compres. En el vídeo surt l’exemple d’un home que explica que cada semana quan va de compres, torna a casa amb unes 10 bosses amb coses de marca perquè diu que quan compra es feliç, però quan li arriben les factures de les targetes afinal de mes ja no ho és tant ja que esta preocupat per com ho pagarà tot. Aquest noi explica que te uns 10 rellotges, i que te alguns pantalons que no sa posat mai perquè no li anaven bé, però no els va torna perquè no li agrada torna o canviar les coses que compra. En el vídeo explica que tots som una mica com ell, comprem massa i Epicura creia que sabia el motiu: no entenem les nostresnecessitats, i per això som víctimes de desitjos substitutius com pantalons que mai farem servir. El filòsof deia que havia descobert les nostres necessitats i per la sort dels menys poder econòmic els ingredients per la felicitat son bastan barats. El primer ingredient és tenir amics, Epicuro es prenia tant seriosament la idea dels amics que va crear una innovació radical: al arribar a Atenes amb 35 anysva compra una casa als volta’ns de la ciutat en un local anomenat “El Jardin” per poder viure amb els seus amics. La casa era suficientment gran com per tenir privacitat i al mateix temps que pugessin parla en les àrees comunes. Ell creia que els amics porten la felicitat, la diferencia es que ell pensava que e per conseguir la felicitat no era suficient amb trovar-se amb els amics de tan en quanper pendre una copa, tenies que estar sempre amb ells, ser companys permanents. Aixo era el que distingia la idea que tenia Epicuro de la felicitat. Ell aconsellava no menjar mai sol, va escriure “ Abans de menjar o beure qualsevol cosa pensa en companyia de qui ho faràs, més que el que menjar o beure. Alimentar-se sense els amics es per lleons o llops “.
El segon ingredient era la llibertat,...