treball sobre paraules embetzinades

TREBALL DEL LLIBRE

Nom:
Curs:
Data: 24/01/2013

Els bessons Molina

Estem a casa avorrits i de sobte enshem parat a pensar com era tot abans.
Temps enrere tot era tant diferent, érem una família, fèiem coses tal i com fan les famílies, anàvem al parc, el diumenges fèiem crispetes i el dissabtes sempreanàvem a veure a l’avia. Ens sentíem com persones importants amb aquesta estructura que era la nostre família, sabíem que mai no ens faltaria de res i que si algun dia teníem un problema ens tindríemels uns a el altres.
Però de cop i volta tot va canviar, la Bàrbara va desaparèixer i des de aquell dia res a tornat a ser com era, desitgem amb totes les nostres forces que aparegui i no hi ha unsol dia en el que no pensem on pot estar i que li estaran fent, a vegades pensem que algun dia tornarà a casa com si res agües passat.
Ens agradaria que el pare i la mare tornessin a ser els que eren,que ens escoltin, no els culpem però des de que la Bàrbara no esta es com si nosaltres no existíssim. Mai ens porten a fer coses com anar al camp o anar a la casa del Montseny com fèiem quan érempetits. Potser estan tant capficats que no se n’adonen de que necessitem una mica d’atenció com tothom.
Per sort ens tenim l’un a l’altre després de tot hem après a cuidar-nos entre nosaltres, avaldre’ns per nosaltres mateixos ja que ningú es cuida de fer-ho. Si tenim algun problema ens l’expliquem i intentem solucionar-ho pensant com ho faria la mare, però no la mare d’ara si no la mare d’abans deque desaparegués la Bàrbara una mare atenta, activa i bona. Això no vol dir que ara sigui dolenta, però esta passant per una mala etapa.
Tenim por de que un dia la mare vulgui acabar amb la seva vidai suïcidar-se, per que si la mare mor el pare no es faria càrrec de nosaltres perquè ell mai ens ha estimat sempre ha estat per la seva nena Bàrbara i a nosaltres mai ens a parat gens d’atenció....