Treball Solitud

Introducció a la literatura catalana


Pac 6, f3

• Respondre aquestes qüestions sobre Solitud de Caterina Albert/Víctor Català.


( Per als comentaris ens hem basat en l’edició: Català, V. Solitud. Barcelona: Edicions Selecta-Catalònia, 1996






1) Argumenta si la Mila al final de la novel·la queda embarassada


Sí, en efecte, la Mila queda embarassada. Tot i quel’autora no ho expliqui explícitament en la novel·la, sí que deixa proves suficients en la història perquè els lectors puguem arribar a entendre-ho així. Caterina Albert no ens diu directament que la Mila estigui embarassada, però és prou hàbil com per insinuar-ho a través de les seva escriptura.


Una d’aquestes senyals la trobem dins els capítol XVII, La nit aquella, on després de laterrible violació de l’Ànima, la Mila seu a l’exterior de l’ermita i mira les muntanyes. És en aquest punt on l’autora deixa anar un primer avís:


“La nit, d’una gra bellesa mítica, li deixava caure al damunt sos innombrables vels de serena sense que ella ho percebés, com si tota sa sensibilitat hagués quedat reduïda al toc dolorós del genoll i al botó de foc que li cremava les entranyes”(Pàgina 297)


Fent referència al “botó de foc que li cremava les entranyes”, Caterina Albert ens alerta del possible engendrament, fruit de la violació.


Més endavant, i també dins els mateix capítol, detectem una nova senyal:


“La dona s’estremí convulsivament i sentí de nou el botó de foc cremant-li les entranyes amb més rabior que li havia cremat suara l’alcofoll en la carn vivade la galta”. (Pàgina 299)


I, a banda d’aquestes referències lligades a la part més física de l’embaràs, una informació totalment reveladora és la dels pensaments que ocupen la Mila quan recorda el prec que va fer tot bevent aigua miraculosa:


“I de prompte, amb el glaçament de tota l’ànima, li vingué una nova recordança d’aquell prec fervorós aixecat en el Bram, tot xarrupantl’aigua miraculosa, i a seguit, les rialles mofetes del sant, sacsejant, en l’obagor del somni, son ventre repulsiu de dona grossa...” (Pàgina 299)


Potser, però, l’instant en què el fet que la Mila estigui embarassada resulta més evident és quan ella mateixa s’adona de la possibilitat i s’esglaia:


“I d’un ressalt més fort, clogués els ulls astorats i estrenyé frenèticament les camesajustades...” (Pàgina 300)


És amb totes aquestes brillants pinzellades, doncs, com Caterina Albert ens dibuixa la dramàtica situació de l’embaràs. Mai no ens diu que l’Ànima ha engendrat un fill en la Mila, però d’una manera poètica i plena de metàfores ens ho fa creure.


Malgrat les diverses anotacions fetes fins ara, però, la sentència definitiva que l’embaràs s’ha produït no arribafins al darrer capítol XVIII, La davallada. De fet, podem dir que no arriba fins a la darrera frase de la novel·la:


“Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí”. (Pàgina 305)




Per a mi, aquesta és la frase que reforça el missatge i que fa entendre que la brutal violació de l’Ànima ha deixat petja en la Mila, que des del mateix moment en què començaa descendir l’ermita, ja n’espera un fill.








2) Justifica el triangle protagonista. Digues quina mena de paper juguen Arnau, Sant Ponç i Baldiret en la novel·la.


El triangle protagonista l’integren la Mila, el pastor i en Maties.


La Mila ja fa temps que ha descobert que el seu home no és la persona que es pensava, i que se’n sent decepcionada. El troba gandul,gens eixerit Un home avorrit i indiferent davant la vida.
D’alguna manera, la Mila omple la buidor del seu matrimoni amb un altre home, en Gaietà. En Gaietà és el pastor de l’ermita i té tot allò que a en Maties li manca. És espavilat i atent, i sap tractar i fer companyia a la Mila. Ell i la Mila es fan molt bons amics, i la Mila l’acaba admirant tant, que fins i tot confon els seus...