Treball tica
Páginas: 2 (358 palabras)
Publicado: 31 de mayo de 2015
El Meu Futur
No recorde moltes coses de la meua infància, el que més recorde
són els meus amics, els quals he tingut des de que tinc memòria. Fins tercer de primària vaig estar a Aielo,aquell any vaig anar a Alfas del Pi, on vaig estudiar dos anys. Després vaig tornar a Aielo, amb els amics de tota la vida, els quals conserve fins ara.
Poc a poc el nivell ha anat pujant, fins alpunt de que estudiant el dia abans del examen es molt difícil aprovar.
Des de menut, m'han sigut més fàcils les ciències, ja que em pareixen coses lògiques que entenent les són fàcils de recordar. Encanvi la llengua i la història em pareix molt més difícil de memoritzar, últimament m'estic fent esquemes la qual cosa m'ajuda molt a recordar-ho.
El meu objectiu d'aquest any és aprovar totesles assignatures i no vindré a juny per a recuperar, ja que estarem de fi de curs i no crec que el llibre per a estudiar i Itàlia siguen una bona combinació.
Al llarg de tot aquest recorregut hemtingut molts professors, uns millors que altres però tots bona gent, alguns estic segur que no els oblidaré mai, com per exemple Carles, l'he tingut tres anys de tutor i un de mestre, Jesús i aquellfamós "posam un positiu, Marc, David i Paco entre altres.
La veritat és que no he pensat molt en el meu futur, a l'any que ve vaig a fer el batxiller en Albaida, evidentment agafare el científic,ja que se'm dóna millor.
Més avant tinc pensat anar a la universitat, pensava fer alguna carrera relacionada amb la informàtica però ara no tinc gens clar el que fer, una altra opció seria algunacarrera d'esport, ja que es una cosa que m'agrada prou.
Una cosa tinc clara, a partir d'ara vaig a estudiar molt més, ja que el nivell ho requereix. Per primer, tinc que millorar la organització,la forma d'estudiar i evitar les distraccions.
Si tingués que veurem d'ací uns anys em veuria treballant deu sap on, i entrenant a tenis, ja que m'agradaria traurem el títol d'entrenador....
No recorde moltes coses de la meua infància, el que més recorde
són els meus amics, els quals he tingut des de que tinc memòria. Fins tercer de primària vaig estar a Aielo,aquell any vaig anar a Alfas del Pi, on vaig estudiar dos anys. Després vaig tornar a Aielo, amb els amics de tota la vida, els quals conserve fins ara.
Poc a poc el nivell ha anat pujant, fins alpunt de que estudiant el dia abans del examen es molt difícil aprovar.
Des de menut, m'han sigut més fàcils les ciències, ja que em pareixen coses lògiques que entenent les són fàcils de recordar. Encanvi la llengua i la història em pareix molt més difícil de memoritzar, últimament m'estic fent esquemes la qual cosa m'ajuda molt a recordar-ho.
El meu objectiu d'aquest any és aprovar totesles assignatures i no vindré a juny per a recuperar, ja que estarem de fi de curs i no crec que el llibre per a estudiar i Itàlia siguen una bona combinació.
Al llarg de tot aquest recorregut hemtingut molts professors, uns millors que altres però tots bona gent, alguns estic segur que no els oblidaré mai, com per exemple Carles, l'he tingut tres anys de tutor i un de mestre, Jesús i aquellfamós "posam un positiu, Marc, David i Paco entre altres.
La veritat és que no he pensat molt en el meu futur, a l'any que ve vaig a fer el batxiller en Albaida, evidentment agafare el científic,ja que se'm dóna millor.
Més avant tinc pensat anar a la universitat, pensava fer alguna carrera relacionada amb la informàtica però ara no tinc gens clar el que fer, una altra opció seria algunacarrera d'esport, ja que es una cosa que m'agrada prou.
Una cosa tinc clara, a partir d'ara vaig a estudiar molt més, ja que el nivell ho requereix. Per primer, tinc que millorar la organització,la forma d'estudiar i evitar les distraccions.
Si tingués que veurem d'ací uns anys em veuria treballant deu sap on, i entrenant a tenis, ja que m'agradaria traurem el títol d'entrenador....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.