TREBALL YINE

A.1- EXPLORAR ELS ARGUMENTS SOBRE TOTS ELS ASPECTES DE LA QÜESTIÓ

Primer, informi sobre quins són els arguments que són considerats més forts per a cadascuna de les tesis possibles. Llegiu articles i parli amb persones amb diferents punts de vista.
L'argument més fort a favor de la tesi és, probablement, el de la llibertat d'eleccions.

A.2- QÜESTINAR I DEFENSAR LES PREMISSES DE CADA ARGUMENTQuan les premisses d'un argument són deductibles, has d'examinar també els arguments que hi ha al seu favor. No totes les afirmacions necessiten molta defensa, ha de ser prou òbvia com per formar sense gaires arguments.
La regla és: qualsevol afirmació que dóna lloc a dubtes raonables necessita almenys alguna defensa.

A.3- REVISAR I RECONSIDERAR ELS ARGUMENTS TAL COM APAREIXEN

Les regles A.1 iA.2 esbossen un procés. Has tractat amb diverses i diferents conclusions, fins i tot conclusions oposades, abans que trobis una opinió que pugui ser defensada amb arguments forts. Tot després que hagis decidit la conclusió que vols defensar, pot ser que hagis de tractar diverses formes d'argument abans que trobis una que funcioni bé. L'argument ha de ser millorat.


CAPÍTOL VIII: LA COMPOSICIÓD'UN ASSAIG BASAT EN ARGUMENTS

B. ELS PUNTS PRINCIPALS D'UN ASSAIG

Suposeu que ha arribat a una conclusió que pensa que pot defensar adequadement. Ara necessita organitzar l'assaig de tal manera que tracti tot el que necessita ser ttractat i, d'aquesta manera, pugui presentar el seu argument de la manera més eficaç.

B.1- EXPLICAR EL PROBLEMA

Comenceu per preguntar que vol respondre. Desprès,expliqui.
Per què és important? Què es el que depèn de la resposta?
Considereu la seva audiència. Si aquesta escrivint per a un diari o per exposar en públic, al seva audiència pot no ser conscient de la qüestió, o de la gravetat del problema, la seva tasca és fer que prenguin consciència d'això.
Per justificar l'interès per una pregunta o qüestió particular, és millor apel·lares a valors o pautescompartides.

B.2- FORMULAR UNA PROPOSTA O AFIRMACIÓ DEFINITIVA

Si aquesta formulant una proposta, sigui específic. “S'hauria de fertelitzants algo” no és una proposta.
Si el seu objectiu és, simplement, avaluar alguns dels arguments a favor o en contra d'una determinada afirmació o proposta, pot ser que no estigui formulant una proposta pròpia.

Per desenvolupar aquest argument has d'explicar idefensar totes les premisses, i elles necessiten arguments completament diferents. Resulta útil exposar-les clares i reparadament des del principi.

25. MODUS TOLLENS
Una segona forma vàlida és el modus tollens, quan es repeteix la conclusió.
26. SIL·LOGISME HIPOTÈTIC
El sil·logisme hipotètic és vàlid per a qualsevol nombre de premisses en la mesura que cada premissa tingui la forma transformada.Aquest ofereix una conclusió que vincula una causa amb un efecte, mentre que les premisses expliquen els passos intermedis.
27. SIL·LOGISME DISJUNTIU
Els sil·logismes disjuntius són vàlids amb independència de quin sigui el sentit que es faci servir. No es pot deduir.
28. DILEMA
Quan una premissa que es va fer més explícita s'adapta a la forma d'un dilema. En certa manera, tan sols és una repeticiódel que hem exposat.
Des de el punt de vista retòric, un dilema és una elecció entre dos opcions que tindran conseqüències negatives.
29. REDUCTIO AD ABSURDUM
Mereix especial atenció una estratègia deductiva tradicional, tot i que, és només una versió dels modus tollens.
La traducció de reductio ad absurdum és la “reducció al absurd”. Els arguments mitjançant reductio, estableixen les sevesconclusions mostrant que la negació de la conclusió condueix l'absurd.
30. ARGUMENTS DEDUCTIUS EN DIVERSOS PASSOS
Moltes formes valides són combinacions de les formes simples ja introduïdes en els punts del 24 al 29. Exposen la deducció en premisses més explícites.


CAPÍTOL VII: lA COMPOSICIÓ D'UN ASSAIG BASAT EN ARGUMENTS

A. EXPLORAR LA QÜESTIÓ

Passem d'escriure arguments curts a escriure...