treballem el gènere

Una noia era gran quan ja es podia casar, és a dir, quan tenia regularment la menstruació. A Grècia, s’esperava per celebrar el matrimoni que la noia tingués quinze anys o més, en canvi, a Roma, ia tot l’Imperi Romà, les dones ja es podien casar a partir dels dotze anys.
¿A partir dels dotze anys? No pot ser!
Aquesta no era la norma, però sabem d’esposes i mares que tot just havien fettretze anys.
La mateixa edat que tinc jo! Però si a aquesta edat encara no s’és gran de debó!
Ara ho veiem així, perquè fer-se gran no es considera tan sols un procés corporal, sinó també mental iespiritual, com un procés de maduració. Abans es veia d’una altra manera. Però en la nostra història també arribarem a altres èpoques una mica més modernes en què la gent es casava molt més tard; no calque abordem tots els problemes només començar!
No, tots no. Però si era així, vull saber un parell de coses ara mateix. Per exemple, si la gent es casava tan aviat, ¿quan se’ls considerava vells?És una bona pregunta: als quaranta la gent era vella. Als quaranta eres àvia perquè els fills arribaven aviat i els de les filles, també. La gent envellia més de pressa que ara i també es moriaabans ; la vida sota el sol de la Mediterrània era molt dura i encara no existia la medicina tal com la coneixem. Però tingues present una cosa: durant aquest període de quaranta o cinquanta anys, quenaturalment també podia ser més llarg, només calia una vida, la de la família, i no com ara, que la majoria de vegades, entre estudis i feina, ens en calen dues. Ara la gent s’organitza la vida d’unamanera totalment diferent.
Sí, és veritat. La majoria de dones es casen quan estan segures que podran seguir treballant, als trenta anys o fins i tot més tard. O sigui, que no poden ser velles alsquaranta!

“Una filla no és un fill”, Wiebke von Thadden Ed. Empúries

___________________________________________________________

A. Comprensió del text

1. Quines són, segons el text, els...