TreballFilosofia

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Las paradoxas 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Javi Vilchez, Albert Mateos, David Navarro, Gerard Domingo i Alex Holgado 
1 

1 Definició i sinònim de la paraula paradoxa. 
Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit 
comú. El seu sinonim és antonimia 
 
 2. Les paradoxes són un invent dels grecs. Què eren per ells? Argumentar si es 
pensa el mateix en l’actualitat. 
 
Per als grecs, com també en l'actualitat, les paradoxes son un raonament que sembla 
contradir al sentit comú. Ja que la paraula paradoxa, ve del grec parádoxa, que vol dir 
‘contrari a l’opinió comuna’ 
 
 

 
 
3 Fer una llista i explica les paradoxes del llibre 
 
a) La paradoxa del mentider.  
 Una de les primeres formulacions d'aquesta important paradoxa es deu  a Eubúlides de 
Milet (segle IV aC), autor d'altres famoses paradoxes i sofismes. En aquesta formulació 
s'ha de respondre a la pregunta <>. Sigui quina 
sigui la resposta, s'incorre una contradicció. Una altre versió d'aquesta paradoxa és la 
del poeta grec Epimènides de Creta (segle VI aC), qui va dir:<>, Va dir la veritat o va mentir? Si va dir la veritat, aleshores va mentir; si va 
mentir, llavors resulta que va dir la veritat. Tot i que sembla un simple joc de paraules, 
aquesta paradoxa ha tingut una gran influència en el pensament filosòfic posterior. Es 
diu que el lògic Filetes de Cos (segle IV aC) va morir a causa de les moltes nits 
d'insomni que va passar intentant resoldre­la. 

2 Aquesta paradoxa mostra que és possible construir oracions perfectament correctes 
segons les regles gramaticals i semàntiques però que poden no tenir un valor de veritat 
segons la lògica tradicional. 
 
Considerem una de les formes més simples d'aquesta paradoxa: "Aquesta oració és 
falsa": 
 
Si suposem que aquesta afirmació és veritable, llavors el que diu és veritable. Ja que l'oració afirma que és falsa, llavors ha de ser falsa. Per tant, si suposem que és 
veritable, arribem una contradicció. 
Si suposem que l'oració és falsa, llavors el que afirma ha de ser fals. Ja que afirma que 
l'oració és falsa, llavors l'oració ha de ser veritable. De nou, si suposem que és falsa, 
arribem una contradicció. 
 
Concloent:                                                                Jo de l'anunciació            Jo l'enunciat 
Si " Jo sempre menteixo" és veritable   CERT                               MENTIDER 
Si "Jo sempre menteixo" és fals            MENTIDER                       CERT 
 
 

 
 
 
3 

 
b) La paradoxa de P.E.B. Jourdain. 
 
La cara A d'una targeta diu: <>; la cara B de la 
targeta diu:<>. És veritat el que diu la cara A? I el que 
diu la cara B? 
 La paradoxa rau en el següent: si el primer enunciat és vertader, llavors el segon ha de 
ser veritable també, i, per tant, el primer enunciat és fals. 
Si el primer enunciat és fals, llavors el segon ha de ser fals, i, per tant, el primer 
enunciat és vertader. 
 
En conseqüència: 
El primer enunciat és veritable, només si és fals. 
El segon enunciat és fals, només si és veritable. 
 La paradoxa es basa en: 
Si la primera oració és vertadera, llavors la segona oració és vertadera (perquè la 
primera diu que ho és) i, per tant, la primera oració és falsa (perquè la segona diu que 
ho és). Si la primera oració és falsa, llavors la segona oració és falsa i, per tant, la 
primera oració no és falsa sinó veritable. Així doncs, la primera oració és vertadera si i només si és falsa, la qual cosa és impossible 
 
 
c) La paradoxa de Jean Buridan 
 
Sòcrates afirma:<>. Plató contesta: < veritat>>. És veritat el que diu Sòcrates? I el que diu Plató? 
Aqui entrariem en un dilem de creure que es veritat, tindriem de suposar que un dels ...

Leer documento completo

Regístrate para leer el documento completo.