trertr

Se sol confondre l'estandardització amb un procés de normativizacion,, és a dir com un procés de normes. Una de les raons per les quals açò es creu així és que el procés d'estandardització mantineuna relació dialèctica amb la nomativizacion social. En este aspecte tenim com a exemple a la l'experiència catalana: les normes impulses per Fabra va respondre a un impuls social que preconitzaval'extensió de l'ús social de la llengua, concretament l'extensió dels usos públics i cultes, usos abans ocupats per una altra llengua dominant. també els casos de Ramon Llull o de Verdaguer en eldesenrotllament a través del temps de la llengua literària catalana. En ambdós casos, i per l'acció de les dos personalitats literàries mencionades, la llengua catalana es va fer apta per a una expressió ricai precisa, pròpia de les llengües de cultura.

D'esta manera és totalment compatible aprendre i usar l'estàndard Lingustico i conoixer i usar diferents dialectes, en ma opinió açò és cert ja queno implica una tasca difícil conéixer i usar altres dialectes apuntales d'un estàndard

Respecte a la minoria lingüística, este concepte fa referència a la sociolinguistica i s'utilitza per a ferreferència a la situació que ha portat a la anormalitat linguistica i a passar a ser minoritaris, els parlant d'una llengua que abans era generalitzada, esmentes que el concepte de llengua minoritzadaesta sorgix per un procés de substitució lingüística, esta pot tindre causes polítiques com per exemple en els decrets de nova planta etc. Esta situació pot ser reversible com a conseqüència totdepenent de la voluntat del territori on es trobe la llengua.

"D'altra banda, les llengües que estan en contacte hi ha un xicotet grau de discriminació entre ambdós ja que sempre hi ha alguna que vulldestacar mes que l'altra, però el que hi ha emprenyament entre elles. En el cas del català es pot veure clar este un cert emprenyament amb el castellà ja que una vol ser la llengua estàndard del...