Tres Dramas Chinos

El teatre de la Xina

Quan escoltem, llegim o escrivim temes tractats sobre el teatre a Xina es podria dir que és un túnel que porta sempre a la mateixa direcció l’òpera de Beijing o lo influenciant que va ser aquesta última juntament amb altes formes escèniques com el teatre japonès i balinès per dramaturgs i teòrics del segle XX va ser per aquella època una manera d’expressió i representació.Aquest teatre és caracteritzat pel seu “exotisme”, els actors es vestien amb roba molt sumptuosa i es movien d’una manera molt exagerada i extravagant també es caracteritzaven per la veu que era molt forçada, tot això va fer que qui ho veiés quedés marcat. Aquesta nova tendència va arribar fins l’Occident allà van utilitzar com formes d’expressió però la major part de vegades mal compreses encaraque es podria dir que han ajudat a formar la nostra tradició teatral. El que ignoraven molts d’aquells que veien aquest teatre oriental com un teatre que s’havia estancat i que no arribava a la nova representació europea era que a la tradició xina pensaven el mateix. A principis del segle XX en aquells moments es comença entendre a Xina que pot existir una “representació” diferent a latradicional però que arribi de la mateixa manera als espectadors i amb la qualitat d’adaptar-se a una societat moderna. Si Xina s’hagués tancat només en els primers dramaturgs europeus com Ibsen, Shaw o Chejov oblidant altres i no menys importants tot el contrari, com Shakespeare, Molière o Calderón es trobaria en una literatura totalment pobra això va ser el que va fer Europa cap a Xina. Rarament espronuncien noms com Guan Hanqing quan parlem de grans dramaturgs de la literatura universal en canvi a Xina formen part del “cànon” xinès.

Es podria dir que el teatre apareix relativament tard a la literatura xinesa respecte al naixement d’altre gèneres. Per dir això ens basem en la llarga tradició literària que es podria remuntar al segle IX aC, els primers drames que es conserven procedeixen de ladinastia Yuan però són preservats en edicions de la següent dinastia. Hi ha una gran confusió al voltant d’aquestes obres ja que la majoria no estan finalitzades i això se li afegeix que durant molt de temps el teatre no es considerà literatura. El motiu per el qual en aquella època aquest no se’l considerava literatura era simple segons el govern la literatura tenia com a finalitat educar alpoble i orientar al governant i en canvi aquest gènere se l’anomenava “entreteniments diversos”. Però un concepte propi del teatre “erigir el cervell essencial” terme establert per Li Yu un excèntric dramaturg i novel·lista va ajudar a l’evolució del teatre.

Els primers drames curiosament tenen una sorprenent maduresa. Es divideixen en quatre actes més un petit preludi (fragment d’una composiciómusical que serveix d’introducció al tema principal). Els diàlegs són en una llengua col·loquial, es combinen frases cantades on es demostra la importància del lirisme en aquella època, la finalitat d’aquests diàlegs és expressar de la millor manera possible els sentiments dels personatges. Una de les curiositats d’aquells teatres és que ens trobem amb la autopresentació de cada un d’ells i ladescripció del lloc i situació on es desenvolupa la història, aquesta informació es va repetint al llarg de tota l’obra a cada nova aparició dels protagonistes. Moltes de les característiques són causa de la falta de material per exemple les descripcions es deu a la falta de decorats ja que així el desplaçament de fira en fira sigues més fàcil. La reiteració de la història es conseqüència a laintercalació d’altres activitats i per últim els actors aconseguien atraure al públic de diferents classes socials gràcies a l’expressió en forma de discursos diferents. Desprès a part de les causes de les característiques trobem els resultats que portaven aquestes; en primer lloc l’autopresentació i descripcions ens fan sentir la presència de narradors que de cop i volta es transformen en actors; la...