Tres Nus Al Bosc

TRES NUS AL BOSC DE JOAQUIM SUNYER

L’obra a comentar es tracta de “Tres nus al bosc” de Joaquim Sunyer pintada entre 1913 -1915, per tant d’estil Noucentista. Actualment es troba al Museu d’ Art Modern de Barcelona, en pintures modernes a la sala 71 entre els quadres “Taronges vora el Mar” de Joaquim Torres-Garcia i “Les germanes Ribas” de Joaquim Sunyer. Aquesta obra es va realitzar perquèSunyer volia presentar algun quadre al Saló de París de 1914 però es va suspendre a causa de l’esclat de la de 1ª Guerra Mundial. Posteriorment va ser adquirida per Lluis Garriga Roig, que era un comprador habitual de les obres de Sunyer. Anys més tard la va donar al MNAC.
La tècnica que utilitza l’artista és pintura al oli amb un suport de tela amb unes dimensions de 125 cm x 151 cm.

Un copfeta la catalogació i descripció entrem en l’anàlisi formal de l’obra. Primer parlarem de les línies, aquestes són de forma dibuixística ja que hi ha un predomini de les línies del contorn sobre els colors. Són formes tancades que donen una sensació de rigidesa, duresa i claredat. Les línies que hi predominen són corbes i sinuoses. Aquestes les trobem sobre els cossos de les dones, els arbres i enalgunes parts del paisatge, com a les roques. Amb aquestes corbes fan que hi ha hagi una dinamització de l’obra.
Pel que fa als colors predominants de “Tres nus al bosc” són els verds, marrons i ocres, per tant colors freds que transmeten a l’observador és una sensació de llunyania i serenitat, ja que són una gamma de colors austers. Els colors que fa servir tenen una coincidència amb la realitat,fent així que sigui una visió realista. I hi ha una certa sensació al monocromatisme. Aquesta pintura recorda a altres pintures del pintor Cézanne i les primeres del inicis del Cubisme.

Si parlem de la llum s’ha de dir que aquesta és una llum interna i natural, sense clarobscur, és a dir, prové directament de dintre de l’obra. Hi ha una similitud amb la llum real ja que és una llum solar.Aquesta tipus de llum és homogènia ja que il·lumina els elements de forma semblant. Però dóna una sensació que cada dona i el llençol tinguin una llum irradiant de sí mateixos.
Tot seguit toca parlar de la perspectiva, en aquest cas Sunyer utilitza una perspectiva lineal o geomètrica, és adir, hi ha una ordenació de les figures en les línies que convergeixen en un o diversos punts de fuga.
I peracabar amb l’anàlisi formal parlem de com s’organitza el quadre. Els eixos organitzadors, que són les línies imaginàries que ordenen els elements pictòrics són: les diagonals que les trobem als arbres tallant el dibuix en 4; les horitzontals que les trobem en un primer pla on neixen els petits arbustos (el que seria el terra) i una segona línia horitzontal de la roca al cap de la dona de la nostradreta, tallant d’aquesta manera l’obra en 3 blocs. La masia del fons és el punt de fuga assenyalant-nos així la profunditat, profunditat que també s’aconsegueix a partir dels colors.
En quant a la distribució dels elements hi ha un cert equilibri i una composició bastant simètrica, profunda i tancada pel centre amb la disposició de les figures, però oberta pels laterals. I la seva distribució ésa partir de la noia que esta asseguda al terra en el centre
I ja per últim dins d’aquest bloc, l’artista fa servir una composició simplificada, d’estructures nítides. L’escena bucòlica presenta tres figures femenines, serenes i denses que constitueixen el prototip de la dona catalana del noucentismes, idealitzada per Eugeni d’ Ors i fortament lligada a la terra, és per aquest motiu que les donesformen part del paisatge estan immerses en ell. El paisatge pintat és tracta d’un indret de Sitges conegut com “El Clot dels Frares”. Les formes dels cosses adopten unes posicions mimètiques dels elements del medi natural: el braç dret aixecat de la dona de la dreta es repeteix en la diagonal del tronc de l’arbre (diagonal que ja havia introduït Cézanne). Per altra banda és una composició...