Tres Sombreros De Copa

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA (LITERATURA CATALANA − MATÈRIA COMUNA) ELS TROBADORS (s. XII i XIII) • Naixement de la poesia trobadoresca: finals del s. XI. Aparició d'una poesia culta en llengua vulgar. Primer trobador d'obra conservada: Guilhem de Peiteieu. • Anteriorment, la poesia culta estava escrita en llatí i era cultivada per monjos i clergues. • Llengua romànica + poesia culta = permet alslaics accedir a la cultura, quedant enrera per sempre més la dicotomia: clergue − culte / laci − inculte. • Un poema d'aleshores és una cançó. El trobador és poeta i músic alhora. Joglar: va de cort en cort cantant els poemes que ha escrit el trobador. • Via de transmissió: oralitat. Públic receptor: col·lectiu (cortesans). • El destí de la poesia trobadoresca és desaparèixer un cop consumida. •Associació entre lírica i amor. El jo amant anhelant, mogut sempre per un desig insatisfet, busca la correspondència de la dama. • Els trobadors formalitzen el llenguatge i l'amor a partir de les estructures feudals i cavalleresques. • El jo amat és un vassall i la dama una midons (del llatí meus dominus), sempre casada (l'esposa del senyor) i d'un estament superior amor impossible. • El canviarribarà amb Ausias March, que deixa de ser un vassall que estima per passar a ser un home que estima. • El fenòmen trobadoresc havia nascut en terres d'Occitània. Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (Occitània) el 1113, i posteriorment, política d'expansió vers Occitània per part d'Alfons I (1162−1196). Composicions en occità, ja que la llengua literària venia imposada per laconvenció literària. • Trobador més important Cerverí de Girona (segona meitat s. XIII) voluntat de reflexió metaliterària, predilecció per gèneres i formes populars, incorporació d'elements de la tradició francesa i galaicoportuguesa, i tractament moralitzador de temes tradicionals. I sobretot, important per la influència que té a tota la poesia catalana posterior. GUILLEM DE BERGUEDÀ (...1138−1196)CANSONETA LEU E PLANA Guillem de Berguedà fou un senyor feudal conflictiu, que feia servir la poesia per atacar els seus enemics i denigrar−los públicament. Cansoneta leu e plana va dirigit a un dels seus enemics: Ponç de Mataplana. Es tracta d'un cicle de quatre sirventesos (gènere trobadoresc per vehicular l'odi contra algú o burlar−se'n). La composició és una caricatura de Ponç de Mataplanadefectes físics (cobles II−III), suposada homosexualitat (IV−V) i vicis morals (versos refrany). Fa servir l'exageració. Cinc cobles singulars amb refrany als dos darrers versos de cada cobla (a7' a7' b7 a7' b7 B7 B7). Les cobles singulars conserven l'estructura mètrica en totes les cobles, però van canviant les rimes (els sons).

1

Leu e plana: són dos termes tècnics de la poesia trobadoresca,que fan referència al trobar leu, manera de compondre poesies d'expressió senzilla, amb lèxic fàcil i sintaxi planera, en contra del trobar clus (adreçat a un auditori refinat). Vol arribar a molta gent, així que es fa fàcil d'entendre, en aquest cas. Guillem de Berguedà s'adreça a Ponç de Mataplana amb el seudònim de mon Marquès, però no perquè tingui aquest títol nobiliari, sinò perquè esrefereix a un cabdill militar de la Marca Hispànica. En quant als refranys dels versos finals, són concebuts a imitació de la poesia popular repeticions lèxiques i ritme dels versos, amb accentuació a la tercera síl·laba, la 5a i la 7a. Hipèrbole (exageració). Lítote (afirmar un concepte negant el contrari) recursos que fa servir per explicar l'episodi de les dents contra la roca a Melgur. No us pretzuna figa: expressió popular per dir que una cosa no importa o no val res. (Com ara m'importa un rave). Al·lusió a l'homosexualitat de Ponç de Mataplana quan parle de les bragues de cortvès (cordovà), pell de cabra adobada, que han de portar els homes que amb ell facin la migdiada. CERVERÍ DE GIRONA (...1259−1285) NO·L PRENATZ LO FALS MARIT Cerverí de Girona (Guillem de Cervera) és un trobador al...